Àngel Ribera i Arnal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÀngel Ribera i Arnal
Biografia
Naixement 13 de març de 1909
Barcelona
Mort 13 de febrer de 2002(2002-02-13) (als 92 anys)
Cabrils
Nacionalitat Catalunya
Activitat
Ocupació Curtidor i Jugador d'escacs
Esport escacs
Títol d'escaquista Mestre Nacional
Campió de Catalunya (1933)
Altres
Títol Mestre Nacional
Campió de Catalunya (1933)
Modifica les dades a Wikidata

Àngel Ribera i Arnal (Barcelona, 13 de març de 1909Cabrils, 13 de febrer de 2002) fou un jugador d'escacs català, campió de Catalunya d'escacs. Un dels més actius escaquistes catalans de la història, fou també àrbitre d'escacs, monitor d'escacs, i promotor dels escacs de base. Obtingué els títols de Mestre Català i de Mestre Nacional.[1] Va ser guardonat el 1979 amb la Insígnia de Plata de la Federació Catalana d'Escacs.[2] Va rebre també la distinció de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya de la Generalitat

Biografia[modifica]

Els inicis: 1926-1928[modifica]

Ribera va començar a familiaritzar-se amb els escacs l'any 1926 al Futbol Club Martinenc, i s'afilià l'any següent al Foment Martinenc. Estava també vinculat a la secció d'escacs del Casal Catòlic de Sant Andreu, centre relacionat amb la família Ribera. Enre 1928 i 1931 va guanyar els campionats socials d'aquesta entitat, jugant totes les partides a la cega, a causa de la gran diferència de joc que hi havia amb la resta de participants.[3] El 1928, amb només 19 anys, va quedar subcampió absolut de Catalunya (el campió fou: Josep Vilardebò), i fou seleccionat per a participar en l'Olimpíada d'escacs de 1928 a La Haia.

Participació en Olimpíades: 1928-1930[modifica]

Ribera va representar Espanya en dues Olimpíades d'escacs oficials, els anys 1928 i 1930.

Taula de participacions en Olimpíades
Any Olimpíada[4] Ciutat Tauler Guanyades Perdudes Taules Punts % Class.Equip
1928 II Olimpíada Flag of the Netherlands.svg La Haia 4t 2 3 11 3,5 21,9% 17è (de 17)[5]
1930 III Olimpíada Flag of Germany.svg Hamburg 4t 2 6 7 5 33,3 16è (de 18)[6]

El Torneig de Barcelona de 1929[modifica]

El 1929 prengué part al Torneig Internacional de Barcelona que se celebrà entre el 24 de setembre i l'11 d'octubre amb motiu de l'Exposició Universal.[7][8][9] Ribera va fer 4,5 punts de 14 possibles, inclosa una victòria sobre el mestre italià Mario Monticelli.[10] El torneig el guanyà l'exCampió del Món José Raúl Capablanca, però és especialment conegut pel fet que Savielly Tartakower, que quedà segon classificat, hi creà l'obertura catalana.

De 1930 a la Guerra Civil[modifica]

En el període entra 1930 i 1936, Ribera va jugar molts torneigs, i moltes partides contra jugadors d'alt nivell. El 1933 fou Campió de Catalunya, per davant de Pere Cherta. El mateix any fitxà pel Club d'Escacs Barcelona, el club més antic de l'estat espanyol, i en aquell moment un dels més potents. El 1934 participà en el fort Torneig Internacional de Sitges, on fou 9è (el campió fou el GM hongarès Andor Lilienthal).[11]

1935: Alekhin i Capablanca[modifica]

El juliol de 1935 fou segon (rere Vicenç Almirall) al Torneig Nacional pel Campionat d'Espanya celebrat a Madrid (posteriorment, a l'octubre, Almirall jugà i perdé el matx pel títol contra Ramón Rey Ardid).[12] Al Torneig de Barcelona de 1935, fou 8è (el campió fou Salo Flohr).[13][14] El mateix any 1935 va tenir l'oportunitat de jugar (en simultànies) contra dos Campions del Món: el 27 de gener Aleksandr Alekhin jugà 13 simultànies amb control de temps al Club d'Escacs Barcelona (amb el resultat de +10 =3 -0) i Ribera fou un dels tres jugadors que aconseguiren entaular.[15] El 8 de desembre José Raúl Capablanca jugà deu simultànies amb control de temps al Club d'Escacs Barcelona (amb el resultat de +9, =0, -1) i Ribera fou un dels perdedors.[16][17][18]

De la postguerra als anys 70[modifica]

Va participar en molts torneigs internacionals, i fou campió al Torneig Internacional de Santander i subcampió de l'Internacional de Berga de 1951, superant jugadors de la talla de Nicolas Rossolimo, Arturo Pomar, Antonio Medina, i Jaume Lladó (el campió fou: Alberic O'Kelly).

El 1958 fou subcampió de Catalunya (el campió fou Miquel Albareda i també subcampió d'Espanya (a València, el campió fou Arturo Pomar).[19] Malgrat els seus grans resultats d'aquest any, estranyament, no va ser convocat per a participar en l'Olimpíada que s'havia de celebrar a Munic[20]

Campionats de veterans: 1970 en endavant[modifica]

A partir dels anys 70, Ribera es va implicar molt en tasques organitzatives i de promoció dels escacs. El 1970 organitzà el primer campionat escolar de Catalunya. Va destacar també com a jugador veterà, i guanyà el campionat d'Espanya de gent gran 7 cops, el primer l'any 1975, i posteriorment deA manera ininterrompuda entre 1977 i 1981. El 1982 fitxà pel Club d'Escacs Sant Andreu. El 1984 va crear el Departament de Gent Gran de la Federació Catalana d'Escacs.

Referències[modifica]

  1. Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000. 1a ed., 2001. ISBN 84-607-1908-1. 
  2. «Historial de guardons de la FCE». Federació Catalana d'Escacs.
  3. Butlletí de la Federació Catalana d'Escacs de juliol de 1999, número 95, pàg. 15
  4. OlimpBase :: Base de dades d'olimpíades d'escacs (anglès)
  5. Olimpbase:: Equip espanyol a La Haia 1928
  6. Olimpbase:: Equip espanyol a Hamburg 1930
  7. Escacultura:: Quadre del Torneig Internacional de Barcelona 1929
  8. Butlletí de la Federació Catalana d'Escacs de Novembre de 1979
  9. 365chess.com Classificació del Torneig Internacional de Barcelona 1929
  10. PGNMentor:: Partides del Torneig de Barcelona 1929
  11. Classificació del Torneig de Sitges 1934
  12. Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.51
  13. Classificació del Torneig de Barcelona 1935 [Consulta 06 desembre 2009]
  14. Partides del torneig de Barcelona 1935 [Consulta 06 desembre 2009]
  15. Partida Alekhin-Ribera, simultànies, Barcelona 1935 (taules en 35 jugades)
  16. 365chess.com:: Partida Capablanca-Ribera, simultànies, Barcelona 1935 (1-0) en 26 jugades
  17. Partida Capablanca-Ribera, amb comentaris, a chessgames.com (anglès)
  18. Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.59
  19. Historial del Campionat d'Espanya absolut
  20. Butlletí de la Federació Catalana d'Escacs de març de 2002, número 108, pàg. 51

Bibliografia[modifica]

  • Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000. 1a ed., 2001, p. 367 pàg.. ISBN 84-607-1908-1. 
  • Juanpere i Aguiló, Salvador; Mateu i Palau, Xavier; Mateu i Palau, Enric. El Llamp. Obertura Catalana 1929-1989. 1a ed., març 1990, p. 189 pàg. (ESCACS). ISBN 84-7781-46-X. 

Enllaços externs[modifica]


Títols
Precedit per:
Plàcid Soler i Bordas
Campió de Catalunya d'escacs
1933
Succeït per:
Josep Vilardebò i Picurena