Ípsilon de la Balena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicÍpsilon de la Balena
Tipusestel, estrella amb alt moviment propi i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M0III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBalena Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra97,3463 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,77 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,02 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva3.700 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi10,2726 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−24,341 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)133,922 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial18 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial158 cm/s²[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)2h 0m 0.3085s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-22° 55' 19.806''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Ípsilon de la Balena (υ Ceti) és una estrella de quarta magnitud de classe K5 en la constel·lació de la Balena. És una gegant vermella/taronja ubicada a uns 300 anys llum de la Terra.

Aquesta estrella juntament amb η Cet (Deneb Algenubi), θ Cet (Thanih al Naamat), τ Cet (Durre Menthor) i ζ Cet (Baten Kaitos), on Al Naʽāmāt (ألنعامة), Estruços de la Gallina[7][8]

En xinès, 鈇鑕 (Fū Zhì), significant Mur, referint-se a l'asterisme que consisteix en Ípsilon de la Balena, 48 de la Balena i 56 de la Balena.[9] Conseqüentment, υ Ceti és coneguda com a 鈇鑕四 (Fū Zhì sì, català: la quarta estrella del Mur)[10]

Referències[modifica]

  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, gener 2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. Saskia Hekker «Precise radial velocities of giant stars. III. Spectroscopic stellar parameters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 17-09-2007, pàg. 1003–1009. DOI: 10.1051/0004-6361:20078233.
  7. Star Name - R.H.Allen p. 160
  8. η Cet com a Aoul al Naamat o Prima Struthionum (el primer estruç), θ Cet com a Thanih al Naamat o Secunda Struthionum (el segon estruç), τ Cet com a Thalath al Naamat o Tertia Struthionum (el tercer estruç), i ζ Cet com a Rabah al Naamat o Quarta Struthionum (el quart estruç). υ Cet hauria de ser Khamis al Naamat o Quinta Struthionum (el cinquè estruç) conseqüentment, però Al Achsasi Al Mouakket va designar-lo amb el títol de el cinquè estruç a γ Gam sense aclarir.
  9. (xinès) 中國星座神話, written by 陳久金. Published by 台灣書房出版有限公司, 2005, ISBN 978-986-7332-25-7
  10. (xinès) AEEA (Activities of Exhibition and Education in Astronomy) 天文教育資訊網 2006 年 7 月 10 日

Enllaços externs[modifica]

  • «HD 12274 -- Star». SIMBAD Astronomical Database. [Consulta: 8 novembre 2006].