Özdemiroğlu Osman Paixà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Özdemiroğlu Osman Paşa)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaÖzdemiroğlu Osman Paixà
Мурад III назначает Оздемироглу Осман бея сердаром.png
 Gran visir de l'Imperi otomà 

28 juliol 1584 - 29 octubre 1585
Kanijeli Siyavuş Paşa - Hadim Mesih Paixà
Dades biogràfiques
Naixement 1526
El Caire
Mort 29 d'octubre de 1585 (58/59 anys)
Iran
Sepultura Diyarbakır
Activitat professional
Ocupació Polític
Dades familiars
Pare Özdemir Paixà
Modifica dades a Wikidata

Özdemiroğlu Osman Paşa fou gran visir otomà (28 de juliol de 1584 - 29 d'octubre de 1585), notable general mameluc d'origen circassià però nascut a Egipte fill d'un mameluc de nom Özdemir Pasha que fou beglerbegi del Iemen i conqueridor de la província d'Habeix.

Ja de jove va exercir altes funcions i a la mort del seu pare el va succeir com a beglerbegi d'Habeix (meitat del 1561). Va governar sis anys operant principalment a la regió al sud de Massawa contra els portuguesos i també va combatre als funj que el 1564 van atacar Suakin, centre administratiu de la província. El 1567 va retornar al Caire i fou nomenat governador de Sanà (un dels dos beglerbegis del Iemen) en un moment en què estaven revoltats els zaydites. Va demorar la seva sortida cap al Iemen i es va implicar en una lluita de poder entre el sardar Lala Kara Mustafa Pasha i el governador d'Egipte Koca Sinan Pasha, afavorint al primer; finalment va marxar al Iemen des de Suez (meitat del 1568) on ara havia de ser beglerbegi únic després d'haver-se unificat les dues províncies. Va ajudar a la guarnició assetjada de Zabid (finals del 1568) i va reconquerir Taizz, però va quedar assetjar pels rebels zaydites fins que fou ajudat per l'ara sardar Koca Sinan Pasha, enemic personal seu; finalment Sinan el va fer destituir com a beglerbegi del Iemen.

Després van venir uns anys d'obscuritat enfrontat al gran visir Sokollu Mehmet Paşa (1565-1579) que era un dels fidels de Sinan Pasha, fins que el sardar Lala Kara Mustafa Pasha, que havia esdevingut popular després de conquerir Xipre, el va recomanar al sultà com a governador d'al-Hassà i després a Bàssora des d'on va preparar la conquesta del Regne d'Ormuz. Després fou nomenar beglerbegi del Diyarbakir (1572/1573) on va restar quatre anys. Lala Kara Mustafa Pasha el va cridar el 1578 per participar en la guerra contra els safàvides, rebent un comandament el 29 de març de 1578. L'estiu següent va avançar des d'Erzurum i el 9 d'agost de 1578 va aconseguir la decisiva victòria de Çildir, i un mes després va guanyar una segona batalla decisiva prop d'Alazan. Els otomans van ocupar Geòrgia i Xirvan incloent Shamaki i Derbent. L'exèrcit otomà es va retirar llavors a Erzurum i Osman va rebre el rang de visir i el càrrec de governador general del Xirvan i Daguestan on va quedar amb poques forces.

En iniciar-se l'hivern els safàvides van atacar a Osman, i tot i que va rebre reforços dels tàtars de Crimea va haver d'evacuar Shamaki cap a Derbent on es va mantenir fins a l'octubre de 1579 quan, amb reforços manats per Mehmed II Giray va poder recuperar Shamaki i tot el Shirvan. Mehmed II es va retirar i va deixar un petit contingent manat pel seu germà Ghazi Giray, i Osman no va trigar a haver de retirar-se altre cop a Derbent que fou la seva base fins al 1583. En situació desesperada el 1583, va rebre un exèrcit de reforç i la primavera del 1583 va poder obtenir una notable victòria entre el Samur i Shamiran, anomenada batalla de les torxes (ja que es va lliurar de nit amb torxes l'11 de maig de 1583). Això li va permetre retornar a Shirvan. L'octubre de 1583 va abandonar el Caucas, va marxar a Kaffa, possessió otomana al khanat de Crimea, amb ordre d'executar a Mehmed II Giray per no haver mantingut les seves forces al Caucas el 1579. El khan vivia a Eski Krim, i va convidar a Osman a anar a aquesta ciutat; quan no ho va fer, va anar a Kaffa i la va assetjar però el khalgay Alp Arslan va refusar seguir aquesta política i després de quaranta dies de setge va arribar de Constantinoble Kilij Ali Pasha, amb la flota i l'autoritat per nomenar Islam, un nebot de Mehmed, pel tron; Mehmed va acabar fugint cap a territori nogai, però fou interceptat per Alp Giray que el va matar junt amb el seu fill Safa Giray (1584). Osman va arribar a Constantinoble l'estiu del 1584, sent rebut com un heroi. El dia 28 de juliol era nomenat gran visir.

Als quatre mesos de la pujada al tron de Crimea d'Islam II Giray, Saadet II Giray al front dels nogais, va marxar contra el nou khan i es va apoderar de Bagchi-Sarai. Islam II es va refugiar a Kaffa que era territori otomà i va enviar comunicació dels fets al sultà. Özdemiroğlu Osman Pasha rebé ordre d'anar a rescatar-lo amb deu mil geníssers i sis mil sipahis que foren enviats a Sinope i van passar l'hivern en aquesta localitat i a Kastamonu, per després anar a Crimea. Però mentre Islam, amb l'ajut dels begs de Kaffa i de gran part de les tribus de Crimea, va lluitar contra Saadet a les planes d'Andal. Esni Beg i alguns altres caps dels nogais van morir i Saadet Giray va fugir. Poc després Osman va succeir a Ferhad Pasha com a sardar del front oriental i va marxar d'Erzurum cap a Tabriz amb un exèrcit. Malalt de manera que no podia ni puntar a cavall, encara va supervisar l'ocupació de Tabriz el 23 de setembre de 1585 i a la tornada va morir (29 d'octubre de 1585) sent enterrat a Diyarbekir.

Bibliografia[modifica]

  • S. J. Shaw, History of the Ottoman empire and modern Turkey, Cambridge, 1976