1a cerimònia dels Premis César

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdeveniment1a cerimònia dels Premis César
Imatge
Jean Gabin, presentador de la cerimònia, darrer acte públic en el que va participar
Map
 48° 52′ 45″ N, 2° 17′ 00″ E / 48.879162°N,2.283469°E / 48.879162; 2.283469
Tipuscerimònia dels Premis César Modifica el valor a Wikidata
Data3 abril 1976 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició1 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPalau de Congressos de París (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
PresentadorPierre Tchernia Modifica el valor a Wikidata
Conferit perAcadèmia de les Art i Tècniques del Cinema de França Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació
Emissora originalAntenne 2 Modifica el valor a Wikidata
Transmès per
IMDB: ev0000157/1976 Modifica el valor a Wikidata

La 1a cerimònia dels Premis César — també coneguts com Nuit des César — que premiava les pel·lícules estrenades el 1975, va tenir lloc el 3 d’abril de 1976 al Palais des Congrès de Paris.

Va ser presidit per Jean Gabin, del que en va ser la darrera aparició pública,[1] i retransmesa a Antenne 2, presentada per Pierre Tchernia i Jean-Claude Brialy.

Presentadors i ponents[modifica]

Guanyadors i nominats[modifica]

Els guanyadors s'indiquen en negreta.

El vell fusell de Robert Enrico

Bertrand Tavernier – Que la fête commence

Philippe Noiret – El vell fusell

Romy Schneider – L'important és estimar

Jean Rochefort – Que la fête commence

Marie-France Pisier – Cosí, cosina i Souvenirs d’en France

Que la fête commence – Bertrand Tavernier i Jean Aurenche

François de Roubaix – El vell fusell

Sven Nykvist – Black Moon

Pierre Guffroy – Que la fête commence

Geneviève Winding – Sept morts sur ordonnance

Nara Kollery i Luc Perini – Black Moon

Perfum de dona

Ingrid Bergman
Diana Ross

Anècdotes[modifica]

En la nominació al César a la millor actriu, Isabelle Adjani, convençuda de la seva victòria, es va aixecar fins i tot abans que s'anunciés la guanyadora del premi, que finalment va ser atorgat a Romy Schneider.[3]

L'actor Jean Rochefort relata la cerimònia:

« Vaig rebre el primer premi el 3 d'abril de 1976. No va ser aquesta compressió brillant sinó un paio baixet que va desenrotllar una bobina de pel·lícula: primer grau. Jo era el conillet d'índies i quan vaig pujar a l'escenari a recollir la meva joguina, l'ambient era tens! Alguns esperits forts només ho veien com una imitació dels Oscar [1928]. Quan vaig anar a donar un cop a l'espatlla a Gabin, president malhumorat, es va girar bruscament: "Ah, ets tu Rochefort! Si hagués estat periodista, li hauria engegat a dida". Esperava un petit compliment de circumstància.[4] »

Referències[modifica]

  1. ↑ Samuel Blumenfeld. «« Les Césars » : la première fois que « Le Monde » l’a écrit». lemonde.fr, 12-03-2021..
  2. ↑ La nuit des Césars 1987 a inateque.ina.fr
  3. ↑ Valérie Domain «César : quand Adjani a cru qu'elle était la meilleure actrice». L'Obs, 24 février 2012.
  4. ↑ Ghislain Loustalot et François Pédron, « En 2015, le petit bal des aigris est devenu une des soirées préférées des Français. Et un formidable outil de promotion. Il s'y passe toujours quelque chose », Paris Match, semaine du 12 au 18 février 2015, page 74.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=1a_cerimònia_dels_Premis_César&oldid=32873255»