1a cerimònia dels Premis César
Aparença
| ||||
Tipus | cerimònia dels Premis César | |||
---|---|---|---|---|
Data | 3 abril 1976 | |||
Número d'edició | 1 | |||
Localització | Palau de Congressos de París (França) | |||
Estat | França | |||
Presentador | Pierre Tchernia | |||
Conferit per | Acadèmia de les Art i Tècniques del Cinema de França | |||
Mitjà de comunicació | ||||
Emissora original | Antenne 2 | |||
Retransmès per | ||||
La 1a cerimònia dels Premis César — també coneguts com Nuit des César — que premiava les pel·lícules estrenades el 1975, va tenir lloc el 3 d’abril de 1976 al Palais des Congrès de Paris.
Va ser presidit per Jean Gabin, del que en va ser la darrera aparició pública,[1] i retransmesa a Antenne 2, presentada per Pierre Tchernia i Jean-Claude Brialy.
Presentadors i ponents
[modifica]- Presentació dels premis
- Robert Enrico, president de l'Académie des Arts et Techniques du Cinéma
- Jean Gabin, president cerimonial
- Pierre Tchernia, mestre de cerimònies
- Michèle Morgan i Jean Gabin per la presentació del César a la millor pel·lícula
- Michel Colombier, director d'orquestra
- Entreactes i esquetxs[2]
- Blue Bell Girls i Margaret Kelly Boys del Lido
- Marie Laforêt interprrtant Histoire d'une star (Star story)
- Yves Simon interprrtant Au pays des merveilles de Juliette
- Serge Reggiani interprrtant L'hôtel des voyageurs
- Michel Legrand canta L'été 42
- Diana Ross canta Do You Know
- Jean Lefebvre
- Catherine Rivière canta un extret de Queen Christina en homenatge a Greta Garbo.
Guanyadors i nominats
[modifica]Els guanyadors s'indiquen en negreta.
Anècdotes
[modifica]En la nominació al César a la millor actriu, Isabelle Adjani, convençuda de la seva victòria, es va aixecar fins i tot abans que s'anunciés la guanyadora del premi, que finalment va ser atorgat a Romy Schneider.[3]
L'actor Jean Rochefort relata la cerimònia:
« | Vaig rebre el primer premi el 3 d'abril de 1976. No va ser aquesta compressió brillant sinó un paio baixet que va desenrotllar una bobina de pel·lícula: primer grau. Jo era el conillet d'índies i quan vaig pujar a l'escenari a recollir la meva joguina, l'ambient era tens! Alguns esperits forts només ho veien com una imitació dels Oscar [1928]. Quan vaig anar a donar un cop a l'espatlla a Gabin, president malhumorat, es va girar bruscament: "Ah, ets tu Rochefort! Si hagués estat periodista, li hauria engegat a dida". Esperava un petit compliment de circumstància.[4] | » |
Referències
[modifica]- ↑ Samuel Blumenfeld. «« Les Césars » : la première fois que « Le Monde » l’a écrit». lemonde.fr, 12-03-2021..
- ↑ La nuit des Césars 1987 a inateque.ina.fr
- ↑ Valérie Domain «César : quand Adjani a cru qu'elle était la meilleure actrice». L'Obs, 24 février 2012.
- ↑ Ghislain Loustalot et François Pédron, « En 2015, le petit bal des aigris est devenu une des soirées préférées des Français. Et un formidable outil de promotion. Il s'y passe toujours quelque chose », Paris Match, semaine du 12 au 18 février 2015, page 74.