Abdul Hamid I

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Abdülhamit I)
Infotaula de personaAbdul Hamid I
Nom original(tr) عبد الحميد اول Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 març 1725 Modifica el valor a Wikidata
palau de Topkapı (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 1789 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTomb of Abdul Hamid I (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Soldà de l'Imperi otomà
21 gener 1774 – 7 abril 1789
← Mustafà IIISelim III → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióSunnisme
Activitat
Ocupaciógovernant, califa Modifica el valor a Wikidata
Família
Casa reialDinastia Osman Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAyşe Sine
Nükhet-Sedâ Hanım Efendi (en) Tradueix
Nakşidil Sultan
Fatma Şebsefa Kadın (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMustafà IV
 ( Ayşe Sine)
Hibetullah Sultan
 ( )
Esma Sultan
 ( Ayşe Sine)
Mahmut II
 ( Nakşidil Sultan)
Ayşe Athermelik Dürrüşehvar Hanım (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesAhmet III Modifica el valor a Wikidata  i Rabia Sultan Modifica el valor a Wikidata
GermansHatice Sultan i Mustafà III Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Abdülhamit I (turc otomà: عبد الحميد اول, `Abdü'lhamīd-i evvel) (20 de març de 17257 d'abril de 1789) va ser soldà de l'Imperi Otomà. Era fill d'Ahmet III (1703-30) i va succeir el seu germà Mustafà III (1757-74) el 21 de gener de 1774.

Com era costum a la família reial otomana, Abdulhamit va estar reclòs al Palau de Topkapı durant els seus primers quaranta-tres anys de vida en què regnaren els seus cosins Mahmut I i Osman III i el seu germà gran Mustafà III. Durant el confinament va ser educat per la seva mare Rabia Semi.

A la mort del seu germà va heretar el tron i una guerra contra Rússia, que havia conquerit Crimea i els Principats del Danubi. La guerra fou desfavorable pels otomans, que es veieren obligats a firmar el Tractat d'Aynali Kavak pel que els russos es van comprometre a evacuar Crimea i el sultà a canvi va concedir la investidura a Şahin Giray el novembre.[1]

Com que havia passat gran part de la seva vida reclòs, era aliè a molts dels afers d'estat i depenia dels seus consellers. Va intentar reformar l'administració, l'exèrcit i l'educació. Va sanejar les finance, establí un cens dels geníssers i millorà la marina turca. També va reprimir nombroses revoltes locals, especialment la d'Egipte (1786-87).

El 1787 es va reprendre la guerra contra Rússia, que aquest cop comptava amb el suport d'Àustria. Suècia i Prússia van entrar al conflicte a favor de l'Imperi, però van proveir poca ajuda. Els turcs van aconseguir que els austríacs es retiressin de Mehadia i van conquerir el Banat (1789), però a Moldàvia el mariscal de camp Rumiantsev va prendre Iaşi i Khotin mentre Uixakov va destruir la flota otomana a Kinburn i Fidonisi i després d'un llarg setge hivernal Otxakiv va caure davant el Príncep Potiomkin. Després de les derrotes a Focşani i Rymnik els otomans van evacuar Bessaràbia i Valàquia.[2] Abdülhamit morí quatre mesos més tard als 64 anys.

Tot i els fracassos militars, era tingut en gran estima pels otomans. Era de natura pacífica i profundament religiós, i la seva conducta li feu guanyar l'apel·latiu de "celi" (sant).

Família[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abdul Hamid I
  • Esposes: Ayse Sine-perver, Haseki, Hatice Ruh-xa, Huma Xa, Ayse, Binnaz, Dilpezir, Mehtabe, Misl-i Na-yab, Mu'teber, Nevres, i Mihriban
  • Fills: Mustafà IV (1807-08) (fill d'Ayse Sine-perver), Mahmut II (1808-39), Murat, Nusret, Mehmet, Ahmet, i Solimà.
  • Filles: Esma, Emine, Rabia, Saliha, Alimsah, Durusehvar, Fatma, Meliksah, Hibetullah i Zekiye

Referències[modifica]

  1. Fisher, Alan W. The Russian Annexation of the Crimea 1772-1783. CUP Archive, 2008, p.108. ISBN 1001341082. 
  2. Mikaberidze, Alexander. Conflict and Conquest in the Islamic World (en anglès). vol.1. ABC-CLIO, 2011, p. 774. ISBN 1598843362.