Ali Bourequat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAli Bourequat
Biografia
Naixement19 desembre 1932 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Rabat (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perPresoner de Tazmamart
Activitat
Ocupacióescriptor, biògraf Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
pres de consciència Modifica el valor a Wikidata

Ali Auguste Bourequat[1] (àrab: علي بوريكات, ʿAlī Būraykāt) (Rabat, 19 de desembre de 1937)[2] és un reeixit empresari marroquí-tunisià que va ser detingut secretament i empresonat durant anys pel govern marroquí en la infame presó secreta de Tazmamart.[3] Ara és un ciutadà francès que viu als Estats Units. És fill d'una princesa alauita que va treballar a la cort reial. Va escriure un llibre sobre la seva terrible experiència.

Vida personal[modifica]

Bourequat és fill d'una princesa alauita i un empresari turcotunisià que també era cap de seguretat i que va ajudar a fundar la policia del Marroc i el servei d'Intel·ligència. El seu pare també era amic proper de Mohammed V. I així Ali i els seus germans van créixer en el cercle interior de la cort del rei Hassan II.[3]

Empresonament[modifica]

El 1973, juntament amb els seus germans Midhat i Bayazid, fou segrestat per la policia secreta marroquina, torturat i empresonat sense judici per raons que afirma desconèixer (els serveis secrets marroquins els volien eliminar després que un d'ells va advertir Hassan II d'un complot que es tramava contra ell).[4] Va ser empresonat originàriament en instal·lacions prop de Rabat i el 1973 va aconseguir escapar juntament amb els amotinats del fallit cop d'estat de 1971, però va ser capturat uns dies després. El 1981 va ser transferit a la presó de Tazmamart, un centre de detenció secret amb una taxa de mortalitat del 50%.[5][6] La seva família no va rebre cap informació sobre el seu parador, d'acord amb la pràctica del règim marroquí en els casos de "desaparició forçada", i ell mai va ser acusat de cap delicte.[7]

El 1991 va ser posat en llibertat després de la pressió de l'organització defensora dels drets humans Amnistia Internacional i del govern estatunidenc, juntament amb altres presoners supervivents de Tazmamart, inclosos els seus germans, amb la condició que se n'anés a França i no tornés mai. El 1993, Bourequat es va unir a Jacqueline Hémard, esposa de l'hereu del grup Pernod, separada del seu marit.[1]

En descriure les seves experiències i els estrets vincles entre el govern marroquí i el francès, Bourequat assegura que va ser assetjat pels serveis secrets del Marroc i de França, i va denunciar la col·laboració de París amb el règim marroquí. El 1995 Bourequat i la seva dona es van instal·lar als Estats Units, on demanaren asil; és un dels ciutadans francesos que han rebut asil polític als Estats Units.[8] Sobre la base de les paraules de la seva companya, el 1995 Ali Bourequat va acusar el govern francès d'intentar vincular-lo al tràfic de drogues, i Charles Pasqua, ministre de l'Interior aleshores, de voler silenciar-lo.[1][9]

Actualment viu a Texas, Estats Units, on roman com un fort crític del règim marroquí.[10]

Obres[modifica]

  • Ali Bourequat (1998), Dans les Jardins Secrets du Roi du Maroc, Maurice Publishers.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 French Journalist Links Officials to Drug Ring / Accusation contained in asylum plea, San Francisco Chronicle, 6 avril 1995
  2. ↑ Ali Bourequat Arxivat 2016-06-19 a Wayback Machine. a bibliomonde
  3. ↑ 3,0 3,1 Alain Brossat, Jean-Louis Déotte, La mort dissoute: disparition et spectralité, Harmattan, 2002 ISBN 978-2-7475-2682-1, p. 82
  4. ↑ Retour au Maroc de deux des trois frères Bourequat, Le Monde, 4 d'octubre 2000.
  5. ↑ Tazmamart: Fort-Militaire-Secret du Maroc. Consequences d'un Internement du 18 Annees, D Summerfield, BMJ, 23 April 1994; 308:1111)
  6. ↑ "Syria intensifies crackdown on protests" Al Jazeera, 26 Apr 2011
  7. ↑ «Morocco: Continued detention of three brothers who "disappeared" in 1973». Amnestyusa.org, 30-12-1991. [Consulta: 26 abril 2011].
  8. ↑ (anglès) France Attacks Credibility of Asylum Case Journalist, San Francisco Chronicle, 7 avril 1995
  9. ↑ «Audition de M. Ali Bourequat». Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 29 gener 2017].
  10. ↑ “Nous revenons pour rétablir la vérité” i Qui a peur des Bourequat ?
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ali_Bourequat&oldid=32876533»