Centre d'interrogació de Témara

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Centre d'interrogatoris de Témara
معتقل تمارة السري
Dades
Tipus Presó
Construït per Direcció General de Vigilància del Territori Marroc
Ubicació geogràfica
Monarquia constitucionalMarroc
RegióRabat-Salé-Kenitra
Provínciaprefectura de Skhirate-Témara
CiutatTémara
Localització Témara
 33° 56′ 04″ N, 6° 51′ 50″ O / 33.9345°N,6.86388°O / 33.9345; -6.86388
Activitat
Gestor/operador Abdellatif Hammouchi Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

També conegut com a centre secret de detenció de Témara (en àrab معتقل تمارة السري) és una presó secreta per detencions extrajudicials del Marroc que es troba dins d'una zona boscosa a uns 15 quilòmetres de Rabat, Marroc. És dirigit per la Direcció General de Vigilància del Territori (DST), l'agència d'intel·ligència interna marroquina implicada en el passat i pressent de violacions de drets humans,[1] on continua arrestant, detenint i interrogant persones sospitoses de participar en activitats relacionades amb el terrorisme fora del marc legal marroquí.

Història[modifica]

El primer detingut conegut fou Mohammed Mossadegh Benkhadra (en àrab محمد مصدق بن خضراء) en 1985 i va passar 8 anys en detenció preventiva i sense judici. I quan fou alliberat més tard en 1993, va escriure el llibre "Tazmara 234",[2] contracció de les paraules Témara i Tazmamart una altra presó popular i signe d'abús continu dels anys de plom fins a l'actualitat. Més recentment, Zakaria Moumni va afirmar que hi havia estat torturat quan va ser detingut el 2010.

Centre de detenció il·legal de la CIA[modifica]

Els anomenades vols il·legals "extraordinaris" de la CIA, segons ha informat Rzeczpospolita[3]

Associated Press va informar en agost de 2010[4] que, segons diversos funcionaris estatunidencs, el govern dels Estats Units posseeix enregistraments d'àudio i vídeo de Ramzi Binalshibh, acusat de participar en atemptats de l'11 de setembre de 2001, quan era interrogat en una presó secreta. Els funcionaris dels Estats Units van dir a AP que la presó estava dirigida pels marroquins, però en gran part finançada per la CIA, i que a finals de 2002 van lliurar als marroquins la custòdia de Binalshibh i el van mantenir allà durant cinc mesos. El govern del Marroc mai ha reconegut l'existència de la instal·lació, tot i les acusacions del detingut a Guantánamo i alliberat Binyam Mohamed[5] El centre d'interrogatoris de Temara i altres que la CIA té al Marroc com a llocs de detenció secreta han estat usats durant el període posterior a l'11 de setembre del 2001.

Tortura dels detinguts[modifica]

Els membres de la DST no es consideren part de la policia judicial i, com a tal, no poden aturar i detenir sospitosos.[6] Freqüentment s'ha informat de mètodes de tortura que inclouen pallisses, la suspensió del cos en postures forçades, i amenaces de violació o abús sexual de dones familiars dels detinguts. Altres mètodes informats inclouen violació per inserció forçada d'objectes com ara ampolles a l'anus, privació de la son, cremades amb cigarrets, i la aplicació d'elèctrodes pel cos. Diverses organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional i Human Rights Watch han denunciat els informes de tortura a les instal·lacions.[7]

Referències[modifica]

  1. «Document - Morocco: Continuing abuses against individuals suspected of terrorism-related activities in Morocco». , 16-06-2010.
  2. «Tazmara 234 محمد مصدق بن خضراء». .
  3. «Politycy nie pozwolili śledczym tropić lotów CIA – Rzeczpospolita» (en pl). Rp.pl, 17-04-2009. [Consulta: 17 juliol 2010].
  4. «Matt Apuzzo and Adam Goldman, "To keep program secret, CIA whisked 9/11 figures from Gitmo before court ruling," Associated Press, August 6, 2010.». .
  5. Sandberg, Britta «Released Guantanamo Detainee: What Did Tony Blair Know?». Der Spiegel, 23-02-2009 [Consulta: 15 abril 2012].
  6. «Morocco/Western Sahara: Torture in the "anti-terrorism" campaign - the case of Témara detention centre». , 16-06-2010.
  7. «Moroccan MPs back probe into detention centre». Middle East Online, 16-05-2011 [Consulta: 15 abril 2012].