Analectes de Confuci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de llibreAnalectes de Confuci
Rongo Analects 02.jpg
Tipus obra literària
Fitxa tècnica
Llengua xinès arcaic
Publicació Xina, segle III
Edicions The Analects (Legge)
Sèrie
Part de Quatre Llibres
Modifica dades a Wikidata

El Lun yu o les Analectes o Converses de Confuci (en xinès tradicional 論語, en xinès simplificat 论语, en pinyin Lúnyǔ), és una obra d'aforismes i de diàlegs reunits pels deixebles del pensador xinès Confuci, la primera versió de la qual data probablement del segle III aC, és a dir, un parell de segles després de la mort del mestre (479 aC). S'hi inclouen els principis bàsics del confucianisme que són la decència, rectitud, lleialtat i pietat filial.

És un dels llibres bàsics de la humanitat que han exercit una influència més àmplia i persistent. Precisament pel fet de constituir un dels llibres fonamentals del confucianisme, aquesta obra ha estat un referent essencial al llarg de les generacions per al món xinès i el seu àmbit d'irradiació en l'Àsia oriental.[1] És una obra breu i heterogènia, esquitxada d'errades i extravagàncies, probablement a causa d'errades i a dificultats de traducció i interpretació.[2] Sembla difícil establir amb certesa la data exacta de la composició dels vint llibres de la versió actual, ja que són d'èpoques i fonts diverses.[3]

Conceptes clau de les Analectes[modifica | modifica el codi]

Representa el camí de la benevolència i el cultiu mental que l'individu ren segueix com una formació contínua, adaptant-se a "l'ordre natural de les coses". Dao representa per a l'individu una font de llibertat i màxima saviesa".

Representa la simpatia i el "judici dels sentiments de l'altre a través dels propis" i constitueix el "quadre de mesura" per a actuar envers l'altre.

Representa el "sentit de l'humà", constitueix l'home com a entitat moral dins les relacions humanes, comporta l'altruisme i es relaciona amb els principis de zhong i shu ("equitat envers els altres" i "altruisme") i la seva pràctica són el camí de ren i que a la vegada comporta yi (justícia). El ren encarna així el conjunt de virtuts i configura "la virtut perfecta".

Representa el "sentit de justícia i el deure", la transformació de l'interès personal en general de l'individu, que actua per aquest "imperatiu categòric" de caràcter moral, "fent el que cal i per si mateix". Els deures de l'individu són per si mateixos antagònics a li (benefici propi) i, per tant, en la seva essència tendeixen a ren (benevolència), a "estimar els altres".

Representa "l'etiqueta", les bones formes les quals asseguren l'harmonia (yue) en les relacions socials i es manté indissociable del ren. L'individu pren consciència d'ell mateix (disciplina el seu ego) i de la seva relació amb els altres, diferencia l'humà d'allò bàrbar, a través del comportament ritual. L'associació entre yi (entès com l'aportació de cadascú amb la humanitat) i li conformen "l'acte significatiu".

Representen els homes de política i coneixement com a idea "d'home perfecte". El junzi confucià reuneix els tres valors fonamentals: aprendre contínuament, sentit de l'humà i l'esperit ritual que el converteixen en una autoritat moral. El junzi porta a terme el que és necessari sense buscar la recompensa, independentment de l'èxit o fracàs. És el coneixement de ming.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Analectes de Confuci Modifica l'enllaç a Wikidata

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Presentació de la traducció catalana «Sagrats i Clàssics | Catàleg | Inici». [Consulta: 29 juliol 2012].
  2. Suárez, Anne-Hélène. Confucio. Lun Yu. Reflexiones y enseñanzas (en castellà). Barcelona: Kairós, 1997, p. 193. ISBN 84-7245-366-9. 
  3. Anne, Cheng. Entretiens de Confucius (en francès). Paris: Editions du Seuil, 1981, p. 153. ISBN 978-2-02-005775-2.