Anatomia d'un assassinat

Anatomia d'un assassinat
Anatomy of a Murder
	;
Fitxa
Direcció	Otto Preminger
Protagonistes	James Stewart; Lee Remick; Ben Gazzara; Arthur O'Connell; George C. Scott; Eve Arden; Duke Ellington; Kathryn Grant; Don Ross; Jimmy Conlin; John Qualen; Ken Lynch; Murray Hamilton; Orson Bean
Producció	Otto Preminger
Dissenyador de producció	Howard Bristol
Guió	Wendell Mayes i John D. Voelker
Música	Duke Ellington
Fotografia	Sam Leavitt
Muntatge	Louis R. Loeffler
Productora	Columbia Pictures
Distribuïdor	Columbia Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1r juliol 1959
Durada	160 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color i en blanc i negre
Pressupost	2.000.000 $
Recaptació	8.000.000 $
Descripció
Basat en	Anatomy of a Murder (en)
Gènere	cinema de ficció criminal, drama, cinema judicial i pel·lícula basada en una obra literària
Lloc de la narració	Michigan
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor secundari (1960); Oscar al millor actor secundari (1960); Oscar al millor actor (1960); Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1960); Oscar al millor muntatge (1960); Oscar al millor guió adaptat (1960); Oscar a la millor pel·lícula (1960) ;
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

Anatomia d'un assassinat (títol original en anglès Anatomy of a Murder) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Otto Preminger i estrenada l'any 1959.

Argument^[1]

A Thunder Bay és detingut, sota l'acusació d'assassinat, el tinent Manion (Ben Gazzara). A aquest se'l culpa d'haver assassinat fredament el violador de la seva dona. Laura (Lee Remick), la dona del tinent, aconsegueix que l'advocat Paul Biegler (James Stewart), que té molt prestigi dins dels ambients jurídics, accepti la defensa de l'acusat.

Comentaris

Una de les pel·lícules de judicis més aclamades de la història del cinema.

Va ser controvertida en el seu dia per fer ús manifest a la pantalla de paraules fins aleshores no escoltades com calces, violació i espermatogènesi, i continua sent una incisiva, amarga, forta i intel·ligent dissecció del sistema jurídic americà. La pel·lícula és sofisticada per la seva època, com per exemple el sorprenent disseny dels títols o la jazzística banda sonora de Duke Ellington.

Destaquen Stewart i Scott (tots dos nominats a l'Oscar) per la manera d'actuar tal com ho fan els advocats, com si fossin estrelles, assumint personalitats que exageren els seus éssers interiors i sospesant l'efecte que cada rauxa i cada objecció tenen en els pobres tipus d'estrada del jurat.

Repartiment

James Stewart: Paul Biegler
Arthur O'Connell: Parnell Emmett McCarthy
Lee Remick: Laura Manion
Ben Gazzara: Tinent Frederick Manion
George C. Scott: Claude Dancer, assistent del fiscal
Eve Arden: Maida Rutledge
Kathryn Grant: Mary Pilant
Brooks West: Mitch Lodwick, fiscal
Joseph N. Welch: Jutge Weaver
Murray Hamilton: Alphonse Paquette
Orson Bean: Doctor Matthew Smith
Russ Brown: George Lemon
John Qualen: Xèrif Sulo
Ken Lynch: Inspector James Durgo
Don Ross: Duane Miller
Jimmy Conlin: Clarence Madigan
Duke Ellington: Pie Eye (no surt als crèdits)

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

1959: Lleó d'Or
1960: Oscar a la millor pel·lícula per Otto Preminger ^[2]
1960: Oscar al millor actor per James Stewart^[2]
1960: Oscar al millor actor secundari per Arthur O'Connell^[2]
1960: Oscar al millor actor secundari per George C. Scott^[2]
1960: Oscar al millor guió adaptat per Wendell Mayes^[2]
1960: Oscar a la millor fotografia per Sam Leavitt^[2]
1960: Oscar al millor muntatge per Louis R. Loeffler^[2]
1960: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
1960: Globus d'Or al millor director per Otto Preminger
1960: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Lee Remick
1960: Globus d'Or al millor actor secundari per Joseph N. Welch
1960: BAFTA a la millor pel·lícula
1960: BAFTA al millor actor estranger per James Stewart
1960: BAFTA a la millor nova promesa per Joseph N. Welch

Referències

↑ «Anatomy of a Murder». The New York Times.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 «The 32nd Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 10 desembre 2023].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anatomia d'un assassinat

[1] «Anatomy of a Murder». The New York Times.

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 «The 32nd Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 10 desembre 2023].

[1]

[2]

Argument[1]