Andrée Chedid

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAndrée Chedid
Biografia
Naixement(fr) Andrée Desaab Modifica el valor a Wikidata
20 març 1920 Modifica el valor a Wikidata
El Caire (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 2011 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia d'Alzheimer Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Montparnasse, 3 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Americana del Caire Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, activista pels drets de les dones, escriptora de contes, novel·lista, escriptora, dramaturga Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeLouis Selim Chedid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsLouis Chedid Modifica el valor a Wikidata
GermansGabriel Saab (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsMatthieu Chedid (net) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webandreechedid.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1462826 Musicbrainz: 3e9dc1c4-896e-438d-919e-5b7c862b8158 Discogs: 963275 Modifica el valor a Wikidata

Andrée Chedid (àrab: أندريه شديد, Andrīh Xadīd; el Caire, 20 de març de 1920 - París, 6 de febrer de 2011) va ser una escriptora francesa d'origen cristià libanès. A més de molts poemes i relats –contes i novel·les–, també va escriure obres teatrals i llibres infantils.[1]

Biografia[modifica]

Andrée Chedid va néixer com a Andrée Saab en el si d'una família cristiana libanesa. Era filla de Selim Saab, un cristià maronita nascut a Baabda, al Líban, i d'Alice Khoury, que havia nascut a la comunitat ortodoxa grega de Damasc en una família libanesa de Baabda.[1]

Després d'estudiar des dels deu anys en un internat, on va aprendre anglès i francès, als 14 anys va marxar a Europa per continuar els estudis secundaris. De tornada, va estudiar a la Universitat americana del Caire, on es va graduar en Periodisme el 1942. El mateix any es va casar amb Louis Chedid, aleshores estudiant de medicina, amb qui se'n va anar a viure al Líban el 1943. Aquell mateix any publicava el seu primer poemari, en anglès, amb el pseudònim de A. Lake.[2]

El 1946 es van instal·lar definitivament a París. El seu marit va començar a treballar a l'Institut Pasteur i tots dos van adquirir la nacionalitat francesa.

Obra literària[modifica]

Escriptora multicultural i plurilingüe, situada entre Orient i Occident, Andrée Chedid havia publicat els seus primers llibres en anglès, Heart on Holiday (1943, el Caire) i On the Trails of my Fancy (1945, Beirut). Ja establerta a París, va escollir definitivament el francès com a llengua literària.[3]

L'obraa d'Andrée Chedid, plena d'una profunda fe en la humanitat, celebra la vida tan estimada i potent, alhora que és conscient de la seva precarietat i de la tragèdia que conté. I insisteix sempre en la necessitat de l'amor, en la recerca d'una humanitat que redimeixi la vida de la mort i la submissió. El seu estil, molt treballat, basat en la paraula despullada i precisa, es caracteritza per la seva fluïdesa i alhora la seva densitat.[4][5][6]

La seva obra narrativa més coneguda és la novel·la L'Autre, traduïda a molts idiomes i convertida en una pel·lícula el 1991, dirigida per Bernard Giraudeau. També va esdevenir una pel·lícula la seva novel·la Le sixième jour, filmada pel director egipci Youssef Chahine.[7]

La major part de la seva obra poètica publicada entre 1949 i 1991 ha estat aplegada en dos volums: Textes pour un poème, 1949-1970 (1987) i Poèmes pour un texte (1991).[3][8]

Premis i distincions[modifica]

Va ser guardonada amb la Legió d'Honor el 2009, el Premi Goncourt de novel·la, el 1979 i el Premi Goncourt de poesia, el 2003.[1]

A més, també ha obtingut, entre d'altres, el Premi Louise Labbé de poesia (1969), el Premi de l'Aigle d'or de poesia (1972), el Gran premi de l'Acadèmia belga per tota la seva obra (1974), el premi Àfrica mediterrània (1974), el premi Mallarmé de poesia (1976), el premi Pierre de Régnier de l'Académie française per la seva obra (1986), el Premi Gutenberg (1990), el Premi Paul Morand de l'Acadèmia Francesa (1994), el Premi Albert Camus (1996), el Gran Premi de la Societat d'Autors i Compositors Dramàtics, el Gran Premi de la Societat d'Autors, Compositors i Editors de Música (SACEM) el 1999, el Premi Louis Guilloux (2001).[1][3][9]

Diverses escoles i biblioteques de França porten el seu nom: a Rennes, al districte de Villejean, a Anstaing (nord) i a Aigrefeuille-sur-Maine 9 (Loire-Atlantique). La biblioteca de Villemoisson-sur-Orge (Essonne) així com les biblioteques Tourcoing, La Seyne-sur-Mer (Var), La Meilleraye-Tillay (Vendée) i les biblioteques de Beaugrenelle (a París) i Alizay 11 (Eure).

Obra[modifica]

Chedid ha escrit vint-i-tres volums de poesia, divuit novel·les, més de cent contes, vuit obres de teatre i nou llibres infantils, dels quals n'és una mostra aquest recull:[3]

Poemaris[modifica]

  • On the Trails of My Fancy (1943)
  • Textes pour li vivant (1953)
  • Textes pour un poème, 1949-1970 (1987)
  • Poèmes pour un texte (1991)
  • L'étoffe de l'univers (2010)

Conte[modifica]

  • Le cœur et le Temps (1976)
  • Lubies (1979)
  • L'autre (1981)
  • Le cœur suspendu (1981)
  • Mon ami, mon frère (1982)
  • L'Étrange Mariée (1983)
  • Derrière les visages (1984)
  • Grammaire en fête (1984)
  • Le Survivant (1987)
  • Les manèges de la vie (1989)
  • L'enfant multiple (1989)
  • Les métamorphoses de Batine (1994)

Novel·les[modifica]

  • Le sommeil délivré (1952)
  • Jonathan (1955)
  • L'autre (1969)
  • La Cité fertile (1972)
  • Le sixième jour (1960)
  • Le Survivant (1963).
  • L'étroite Peau (1965)
  • Nefertiti et le rêve d'Akhnaton (1974)
  • Les Corps et le Temps (1979)
  • Les marches de sable (1981)
  • La maison sans racines (1985)
  • L'après-midi du majordome (1988)
  • La balade des siècles (1988)
  • À la mort, à la vie (1992)
  • Les saisons de passage (1996)
  • La femme de Job (1993)
  • L'enfant des manèges
  • Le Message (2000)
  • Petite terre, Vaste rêve (2002)

Teatre[modifica]

  • Bérénice d'Égypte, Els Nombres, Le Montreur (1981)
  • Échec à la reine, Le Personnage (1984)

Família[modifica]

Andrée Chedid és mare del cantant Louis Chedid i de la pintora Michèle Chedid-Koltz. El seu net Matthieu Chedid, també conegut com a -M-, és un cantant popular de pop i rock a França. La seva neta Émilie Chedid, nascuda el 1970, és directora de documentals, enregistraments de concerts, anuncis i vídeos musicals, guionista i il·lustradora. Joseph Chedid, nascut el 1986, també conegut pel seu nom artístic de Selim, és compositor multiintrumentalista i Anna Chedid, nascuda el 1987, coneguda pel seu nom artístic de Nach, també és cantautora i música francesa.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Biographie Andrée Chedid, Ecrivain». Who's Who in France. [Consulta: 19 desembre 2020].
  2. ↑ «Andree Chedid». One Fine Art. Poetes-Escriptors. [Consulta: 19 desembre 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Opinel, Margaux. «Mort d'Andrée Chedid, poète et romancière fascinée par l'humanité» (en francès). Inrockuptibles, 07-02-2011. [Consulta: 19 desembre 2020].
  4. ↑ «Biographie André Chedid» (en français), 2015. [Consulta: 29 juny 2020].
  5. ↑ Librio Poésie. Au coeur du coeur (préface) (en français), 2010. 
  6. ↑ «Andrée Chedid». Atzabeja, 12-06-2018. [Consulta: 19 desembre 2020].
  7. ↑ «Franco-Egyptian poet Andree Chedid dies at 90» (en anglès). BBC News, 08-02-2011.
  8. ↑ «Textes pour un poème suivi de Poèmes pour un texte». Gallimard. [Consulta: 19 desembre 2020].
  9. ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Andrée_Chedid&oldid=33239658»