Antoine-Jean Gros

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoine-Jean Gros
Gros Portrait à l'âge de vingt ans (RO 109).jpg
Biografia
Naixement 16 març 1771
París
Mort 25 juny 1835 (64 anys)
Meudon
Causa de mort Ofegament
Lloc d'enterrament cementiri del Père-Lachaise
Educació Col·legi de les Quatre Nacions
École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Activitat
Ocupació Pintor i artista
Gènere artístic Pintura d'història
Moviment Neoclassicisme i Prerromanticisme
Professors Jacques-Louis David
Alumnes Charles Philippe Auguste de Larivière, Paul Huet, Joseph Beaume, Léon Riesener, Adolphe Roger, Charles Müller, Louis Felix Leullier, Théophile Langlois de Chèvreville, Frédéric Schopin, Louis Léopold Robert i Joseph Francois Désiré Thierry
Influències Peter Paul Rubens
Obra
Obres destacables Bonaparte at the Pont d'Arcole Tradueix (1796)
Q2889459 Tradueix (1801)
Bonaparte, Premier Consul Tradueix (1802)
Altres
Títol Baró
Mare Pierrette-Madeleine-Cécile Durand Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Antoine-Jean Gros, per François Gérard
Retrat de Christine Boyer, c. 1800

Baron Antoine-Jean Gros (16 de març de 1771 – 25 de juny de 1835), també conegut com a Jean-Antoine Gros, va ser un pintor de temes històrics neoclàssic.

Biografia[modifica]

Nasqué a París, el seu pare era un pintor de miniatures i li va ensenyar aquest ofici. Cap a 1785 Gros, enrà a l'estudi del pintor Jacques-Louis David.

Després de la mort del seu pare, el 1791, Gros va competir per guanyar un grand prix («gran preu») en art però sense tenir èxit. En aquella època, per recomanació de l'École des Beaux Arts, Gros va fer retrats dels membres de la Convenció Nacional, però disgustat del rumb que prenia la Revolució, el 1793, marxà a Itàlia

Gènova i Bonaparte[modifica]

Treballa a Gènova fent gran quantitat de miniaturs. Va conéixer Joséphine de Beauharnais. La seguí a Milà on el va rebre el marit d'ella, Napoleó Bonaparte.

El 15 de novembre de 1796, Gros estava present amb l'exèrcit a la batalla d'Arcola quan Bonaparte plantà la bandera tricolor al pont d'Arcola. Gros en va fer un quadre. Bonaparte el va fer inspecteur aux revues, cosa que permetia a Gros seguir l'exèrcit i el 1797 el va nominar per la comissió encarregada de seleccionar el botí que ha d'enriquir el museu del Louvre.

París[modifica]

El 1799, Gros tornà a París. El 1802, va rebre un premi pel dels consuls francesos pel seu esbòs titulat Combat de Natzaret (actualment al Museu de les Arts de Nantes) .[1]

Va obtenir el títol de Baró l'any 1808.

El 25 de juny de 1835 Gros va ser trobat, ofegat, a la vora del riu Sena, a Meudon, prop de Sèvres amb un paper a la seva roba on deïa que s'havia suïcidat.

Iconografia[modifica]

Imatge Títol Data Dimensions Col·lecció
Antoine-Jean Gros - Madame Pasteur.jpg Madame Pasteur 1795-1796 Musée des Beaux-Arts de Bordeaux
Retrat de Madame Bruyère 1796 79 × 65 cm Bristol City Museum and Art Gallery
1801 Antoine-Jean Gros - Bonaparte on the Bridge at Arcole.jpg Bonaparte al pont d'Arcole 1796 130 × 94 cm Palau de Versalles
La mort de Timòfanes 1798 44.4 × 57.6 cm The Louvre
Antoine-Jean Gros 009.jpg Retrat de Christine Boyer ca. 1800 214 × 134 cm Louvre
Antoine-Jean Gros 010.jpg Combat de Natzaret 1801 136.1 x 196.4 cm Museu de les Arts de Nantes
Antoine-Jean Gros - Sappho at Leucate - WGA10704.jpg Safo a Lèucada 1801 122 × 100 cm Musée Baron Gérard, Bayeux
Gros - First Consul Bonaparte.png Bonaparte, primer cònsol 1802 205 × 127 cm Musée de la Légion d'honneur
Antoine-Jean Gros - Bonaparte visitant les pestiférés de Jaffa.jpg Bonaparte visitant els empestats de Jaffa 1804 715 × 523 cm The Louvre
Antoine-Jean Gros - Bataille d'Aboukir, 25 juillet 1799 - Google Art Project.jpg Batalla d'Abukir, 25 de juliol de 1799 1806 578 × 968 cm Palau de Versalles
Antoine-Jean Gros - Napoleon on the Battlefield of Eylau - Google Art Project.jpg Napoleó al camp de batalla d'Eylau 1807 104.9 × 145.1 cm The Louvre
Pierre Zimmermann.jpg Retrat de Pierre Zimmermann 1808 118.5 × 91 cm Palau de Versalles
Baron Antoine-Jean Gros-Battle Pyramids 1810.jpg La Batalla de les Piràmides 1810 389 × 311 cm Palau de Versalles
Antoine-Jean Gros - Capitulation de Madrid, le 4 décembre 1808.jpg Napoleó accepta la rendició de Madrid, 4 de desembre de 1808 1810 361 × 500 cm Museu Carnavalet
Antoine-Jean Gros 003.jpg El cavall de Mustapha Pascha ca. 1810 89 × 175 cm Musée des Beaux-Arts et d'Archéologie de Besançon
Frz-Gardekuerassier.png Retrat del segon tinent Charles Legrand ca. 1810
Apothéose de st Geneviève 3.jpg Apoteosi de Santa Genoveva 1811-1824 Panthéon de Paris
Carles V rebut per Francesc I a l'abadia de Saint-Denis 1812 Louvre
Murat by Gros.jpg Retrat ecuestre de Joachim Murat 1812 89 × 175 cm Musée des Beaux-Arts et d'Archéologie de Besançon
Els acomiadaments de Lluís XVIII partint del Palau de les Teuleries en la nit del 20 de març de 1815 1817 405 × 525 cm Palau de Versalles
Antoine-Jean Gros 004.jpg Embarcament de la Duquesa d'Angoulême a Paulhac 1819 326 × 504 cm Musée des Beaux-Arts de Bordeaux
Gros - Jean-Antoine Chaptal.png Jean-Antoine Chaptal, comte de Chanteloup 1824 Musée des Beaux-Arts de Bordeaux
Hèrcules i Diomedes 1835
Pierre-Antoine-Noël-Bruno, comte de Daru primer quart de segle XIX Palau de Versalles

Referències[modifica]

  1. Prendergast, Christopher. (1997). Napoleon and History Painting: Antoine-Jean Gros's La Bataille d'Eylau. Oxford: Clarendon Press. ISBN 0-19-817402-0

Altres fonts[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoine-Jean Gros Modifica l'enllaç a Wikidata