Vés al contingut

Antoni Castell de Pons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antoni Castell i de Pons)
Plantilla:Infotaula personaAntoni Castell de Pons
Biografia
Naixement11 març 1819 Modifica el valor a Wikidata
Esparreguera (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Mort1888 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsparreguera Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
8 febrer 1876 – 30 desembre 1878
← Salvador Sanpere i MiquelManuel Camacho Fernández →
Circumscripció electoral: Districte electoral d'Igualada
Diputat al Congrés dels Diputats
5 juliol 1871 – 22 gener 1872
← Josep Ferrer i Vidal
Circumscripció electoral: Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióViticultor, tenor i advocat
PartitPartit Conservador
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

Antoni Castell de Pons (Esparreguera, 11 de març de 1819 - Barcelona, 1888)[1] fou un tenor, advocat, polític i viti-vinicultor català.

Biografia

[modifica]

Fill de Francesc Castell i Posas i d'Isabel de Pons,[2] estudià batxillerat a Cervera i dret a València, on adquirí formació musical, formant part dels concerts del Liceo Valenciano.

Debutà al Liceo Artístico de Madrid amb Norma (1842) i, posteriorment, interpretà Il barbiere di Siviglia i Otello, de Rossini. Durant aquesta època va acumular un gran èxit, arribant a cantar amb Pauline Viardot i a ser reconegut per Luis Carmena y Millán com «un indiscutible talento». El 1843 tornà a Esparreguera per ocupar, durant un breu temps, un càrrec polític.

Es traslladà a París el 1845, on va conèixer el famós baríton Giorgio Ronconi, que li va oferir la possibilitat de cantar en les altes esferes filharmòniques de la ciutat, assolint un èxit brillant. Aquell mateix any se li ofereix l'oportunitat d'estrenar l'òpera Boabdil de Saldoni a Madrid però es va descartar a causa de la impossibilitat d'assolir les dures condicions que va imposar. El 1846, viatjà a Milà, on perfecciona la seva tècnica de cant amb Lamperti, per consell del tenor Giovanni Battista Rubini. Sota el pseudònim de "Palma", va interpretar l'òpera I falsi moneteri a Alexandria i, a conseqüència de l'èxit d'aquesta, va ser contractat al Teatre Ducal de Parma per interpretar Ernani de Verdi. Posteriorment, va actuar a Venècia, Udine i Rovigo, entre d'altres.

De retorn a Barcelona el 1848, va cantar Gemma di Vergy al Liceu amb una gran satisfacció del públic i la crítica. Durant la temporada següent es trasllada a Madrid per cantar al Teatro del Real Palacio, on estrena Ildegonda d'Emilio Arrieta amb l'aprovació de la crítica i, fins i tot, de la mateixa reina Isabel II, que obsequià amb regals els cantants de la representació. Tres anys més tard, estrenà La stranlera de Bellini.

El 1852 es va casar amb Dolors Vraux i Codolar (vegeu Casa Cornet).[2]

Fou diputat provincial i diputat a les corts del Partit Conservador per Igualada a les eleccions generals espanyoles de 1876, i més tard, director general d'Agricultura, Indústria i Comerç.[3]

Com a vinicultor va participar amb èxit a les exposicions de Barcelona (1874, 1877), Madrid (1857, 1874, 1877), París (1867), Viena (1873) i Filadèlfia (1876). El 1878 publicà una Cartilla ilustrada de viticultura y arte de elaborar y tratar debidamente los vinos.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Noticias generales». La Iberia, 18-01-1888, pàg. 2.
  2. 2,0 2,1 AHPB, notari Constantí Gibert, manual 1.261/23, f. 471-477, 17-06-1852. Capítols matrimonials entre Antoni Castell i de Pons i Dolors Vraux i Codolar.
  3. «Antoni Castell de Pons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Emili Giralt i Raventós. Vinyes i vins: Mil anys d'història. Universitat de Barcelona.

Bibliografia

[modifica]
  • Cortizo, Mª Encina. «Castell de Pons, Antonio [Antoni]». A: Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, vol. 1. Madrid: SGAE, 1999-2002, p. 324-325. 

Enllaços externs

[modifica]