Antrozoïnis
Antrozoini  | |
|---|---|
 ratpenat pàl·lid nord-americà | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Vespertilionidae |
| Tribu | Antrozoini H. Allen, 1862 |
| Tipus taxonòmic | Antrozous |
| Gèneres | |
Els antrozoïnis (Antrozoini) són una tribu de ratpenats de la subfamília dels vespertilionins, dins de la família dels vespertiliònids. Inclou com a mínim el ratpenat pàl·lid nord-americà (Antrozous pallidus), el ratpenat pàl·lid de Van Gelder (Bauerus dubiaquercus) i el gènere fòssil Anzanycteris. Algunes classificacions també hi inclouen els gèneres Rhogeessa i Baeodon.
Taxonomia[modifica]
El ratpenat pàl·lid nord-americà (Antrozous pallidus) fou descrit per primera vegada el 1856 i situat inicialment en el seu propi gènere, Antrozous, el 1862.[1] Es feren diversos suggeriments al principi sobre les seves relacions, incloent la de Wilhelm Peters el 1865, que el situà dins la família dels vespertiliònids i considerà que estava relacionat amb el gènere Nyctophilus. Altres suggeriren una relació amb el gènere vespertiliònid Plecotus o amb els fil·lostòmids.[2] El 1897, Gerrit S. Miller descrigué la subfamília Antrozoinae per encabir al ratpenat pàl·lid nord-americà,[3] però deu anys més tard optà per col·locar Nyctophilus i Antrozous junts dins Nyctophilinae.[2]
El ratpenat pàl·lid de Van Gelder fou descrit en 1959 com Antrozous (Bauerus) dubiaquercus. Posteriorment, l'espècie ha estat col·locada en el seu propi gènere, Bauerus, mentre que altres l'han conservat a Antrozous amb el seu parent proper, el ratpenat pàl·lid nord-americà, sent l'actual consens el de col·locar-los en gèneres separats.[4] El 1970, Karl F. Koopman i J. Knox Jones reconegueren la tribu Antrozoini (formada només pels gèneres Antrozous i Bauerus), la qual encara col·loquen dins Nyctophilinae. En un document separat del 1970, però, Koopman qüestionà les afinitats entre els antrozoïnis nord-americans i els membres de Nyctophilus d'Australàsia, basat-se en la biogeografia.[5] L'any següent, Ronald Pine i els seus companys qüestionaren encara més aquesta relació sobre la base de les característiques del bàcul (os del penis), encara que advertiren que calia estudiar més penis del gènere Bauerus.[6] Des de llavors, els antrozoïnis han estat generalment considerats una tribu vàlida dins la subfamília dels vespertilionins, que inclou la majoria dels membres dels vespertiliònids.[5]
El 1998, Nancy B. Simmons argumentà que antrozoïnis no estaven, de fet, estretament relacionats amb altres vespertilionins i col·locaren les dues espècies en la seva pròpia família, Antrozoidae, que considerava més a prop dels molòssids, una altra família de ratpenats.[1] No obstant això, aquesta hipòtesi fou posteriorment refutada per les dades de les seqüències d'ADN, el que indica que els antrozoïnis es troben dins els vespertilionins.[7] Per tant, Simmons posà les dues espècies als vespertiliònids a la tercera edició (2005) de Mammal Species of the World, encara que mantenint-los com subfamília separada de Vespertilioninae, anomenada Antrozoinae, a causa de la contínua incertesa filogenètica.[1] No obstant això tots els estudis d'ADN situen els antrozoïnis a Vespertilioninae, i això portà Steven Hoofer i Ronald Van Den Bussche (2003), així com a Zachary Roehrs i col·legues (2010) a classificar-los com una tribu, Antrozoini, dins d'aquesta subfamília.[8]
Hoofer i Van Den Bussche, que utilitzaren seqüències d'ADN mitocondrial (ADNmt) en els seus estudis, expandiren la tribu Antrozoini inclouent els gèneres americans Rhogeessa i Baeodon (que sovint es combinen com Rhogeessa). Aquests gèneres havien estat col·locats prèviament a la tribu Nycticeiini i considerats vinculays al gènere Otonycteris del Vell Món.[9] En el seu article de 2010, Roehrs i els seus companys trobaren una vegada més que les seqüències d'ADN mitocondrial donaven suport a una relació entre Antrozous, Bauerus, Rhogeessa i Baeodon, però en el que es limitava a les dades de l'ADN nuclear de Baeodon havien suggerit que el gènere podria estar més estretament relacionat amb el gènere Rhogeessa.[5]
Registre fòssil[modifica]
Els fòssils més antics identificats com a Antrozous provenen del Miocè mitjà de Nebraska, però no es pot assegurar amb tota certesa que pertanyin a aquest gènere. Els indicis més antics coneguts que són segurament d'Antrozous es remunten al Miocè superior de Texas. Se n'han trobat fòssils pliocens a Texas, Idaho i Florida.[10] No se n'ha trobat cap de Bauerus o Baeodon. Els únics fòssils que s'han descobert de Rhogeessa provenen del Plistocè d'Inciarte (Veneçuela).[11] El 1969, John A. White descrigué el gènere Anzanycteris basant-se en fòssils del Pliocè de Califòrnia (inicialment identificats com a plistocens) i l'inclogué a la família dels nictofilins. Més endavant, Malcolm C. McKenna i Susan K. Bell el mogueren a Antrozoini a la seva obra del 1997, Classification of Mammals.[12]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Simmons, 2005, p. 498
- ↑ 2,0 2,1 Miller, 1907, pp. 234–235
- ↑ Miller, 1897, p. 41
- ↑ Simmons, 2005, pp. 498–499
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Roehrs et al., 2010, p. 1081
- ↑ Pine et al., 1971, p. 668
- ↑ Hoofer i Van Den Bussche, 2001, fig. 1; 2003, p. 28
- ↑ Hoofer i Van Den Bussche, 2003, table 6; Roehrs et al., 2010, p. 1081, fig. 4
- ↑ Hoofer i Van Den Bussche, 2003, p. 28
- ↑ Czaplewski, 1993
- ↑ McKenna i Bell, 1997, pàg. 321; Czaplewski et al., 2005, pàg. 773–776
- ↑ White, 1969; McKenna i Bell, 1997, pàg. 322
Bibliografia[modifica]
- Czaplewski, N.J. 1993. Pizonyx wheeleri Dalquest and Patrick (Mammalia: Chiroptera) from the Miocene of Texas referred to the genus Antrozous H. Allen (cal subscripció). Journal of Vertebrate Paleontology 13(3):378–380. (anglès)
- McKenna, M.C.; Bell, S.K. 1997. Classification of Mammals Above the species level. Nova York: Columbia University Press, 631 pàg. ISBN 978-0-231-11013-6 (anglès)
- White, J. A. 1969. Late Cenozoic bats (subfamily Nyctophilinae) from the Anza-Borrego Desert of California. Miscellaneous Publications of the Museum of Natural History, Universitat de Kansas 51:275–282. (anglès)
