Armenita
 Armenita | |
|---|---|
 Cristall d'armenita trobat a Isenwegg, Brig, Valais, Suïssa | |
| Fórmula química | BaCa₂Al₆Si9O30·2H₂O |
| Epònim | Armen mine (en)   |
| Localitat tipus | mina Armen, Overberget Mining Field, Districte miner de Kongsberg Silver, Kongsberg, Buskerud, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > ciclosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CM.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CM.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.22 |
| Dana | 63.2.1b.1 |
| Heys | 16.12.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,87Å; b = 18,66Å; c = 10,69Å; |
| Color | incolor, verd |
| Macles | les formes pseudohexagonals són degudes a les macles al llarg d'un eix paral·lel a la direcció òptica a |
| Duresa | 7,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,77 g/cm³ (mesurada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,550 nβ = 1,552 nγ = 1,556 |
| Birefringència | δ = 0,006 |
| Angle 2V | mesurat: 59° to 60°, calculat: 72° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Impureses comunes | Sr, Na, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1939 |
| Símbol | Amn |
| Referències | [1][2] |
L'armenita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'osumilita.[3] Rep el seu nom de la mina Armen, a Kongsberg, Noruega. L'espècimen tipus va ser recol·lectat l'any 1877 per O. A. Corneliussen, qui la va etiquetar com a "Epidota?". L'exemplar va romandre a la col·lecció de la Universitat d'Oslo fins a l'any 1939, quan va ser redescoberta per Henrich Neumann, qui també la va identificar com una espècie nova.
Característiques[modifica]
L'armenita és un silicat de bari i calci, de fórmula química BaCa₂Al₆Si9O30·2H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma feixos de cristalls prismàtics, amb cristalls de fins a 2,5 centímetres. Pot ser també lamel·lar. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'armenita pertany a «09.CM - Ciclosilicats, amb dobles enllaços de 6 [Si₆O18]12- (sechser-Doppelringe)» juntament amb els següents minerals: brannockita, chayesita, darapiosita, eifelita, merrihueïta, milarita, osumilita-(Mg), osumilita, poudretteïta, roedderita, sogdianita, sugilita, yagiïta, berezanskita, dusmatovita, shibkovita, almarudita, trattnerita, oftedalita i faizievita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en filons de calcita, i en diorites manganeso-metasomitzades en granodiorites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: axinita, pirrotina, prehnita, epidota, moscovita, celsiana o bytownita. Va ser descoberta l'any 1939 en uns exemplars de la mina Armen, a Noruega. També ha estat descrita a Austràlia, el Canadà, Corea del Sud, els Estats Units, Itàlia, Noruega, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Rússia i Suïssa. A Catalunya se n'ha trobat als indrets de la Coma Fosca, la Roca de Ponent i Sant Miquel, a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà, Tarragona).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armenita |