Arnold Hauser

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
White open book.svgArnold Hauser
Naixement 8 de maig de 1892
Temesvár
Mort 28 de gener de 1978 (als 85 anys)
Budapest
Nacionalitat Hongria Hongria  · Anglaterra Anglaterra
Ocupació Escriptor, sociòleg, historiador de l'art
Influències de Marxisme, Materialisme Històric
Va influir a Georg Lukàcs, Mannheim
Obra
Obres notables Sozialgeschichte der Kunst und Literatur, Soziologie der Kunst, Im Gespräch mit Georg Lukács

Arnold Hauser (Temesvár, 8 de maig de 1892- Budapest, 28 de febrer de 1978) fou un sociòleg, escriptor i historiador de l'art hongarès, nacionalitzat anglès. Va ser l'impulsor de la Sociologia de l'art, i creador d'una nova disciplina marxista, la "Història social de l'art" partint de la societat per comprendre l'art, buscant la relació intrínsenca d'ambdós conceptes. Marxista crític, va ser el primer en fer una apologia directa del mètode dialèctic desenvolupat per Karl Marx en l'art. La seva obra més important, de llarga extensió és "La Historia Social de la Literatura y el Arte", publicada en 1951, en un clima anticomunista i la obra va tenir bastants crítiques. Aquestes van venir de la mà de intel·lectuals importants en l'art com Clement Greenberg, Joseph P. Hodin o Ernst Gombrich[1] .

Biografia[modifica | modifica el codi]

Arnold Hauser va nàixer a l'antic Imperi Austrohongarès l'any 1892, a la petita localitat de Temesvár, en un ambient jueu. Fill de família humil tingué una infància complicada; tanmateix, aconseguí entrar a la Universitat de Budapest per a estudiar Filosofia. Volent ampliar els seus coneixements, estudià Història de l'Art i la Literatura a les Universitats de Berlín, París i Viena.[2]

Al seu retorn a Budapest fou nomenat catedràtic de la mateixa universitat i es va posar en contacte amb sociòlegs i teòrics d'ideologia marxista com Karl Mannheim i Georg Lukács. Juntament amb altres teòrics i estudiosos de la literatura i de l'art formaren, aleshores, el grup d'intel·lectuals anomenat "Sonntagskreis" (Cercle Dominical). Tanmateix, l'esclat de la I Guerra Mundial suposà, a la llarga, la ruptura d'aquest grup.[2]

En aquell moment Hauser va viatjar per Itàlia per a aprofundir en l'estudi de les belles arts. Al mateix temps el seu amic i teòric marxista Georg Lukács ingressà en el Partit Comunista Hongarès, on arribà a exercir càrrecs importants. Hauser decidí no involucrar-se tant en la vida política i va marxar cap a Berlín amb la intenció d'estudiar a fons Hegel i Karl Marx. Del 1920 al 1925 va viure a Berlín, on assistí a conferències de l'historiador de l'art Adolph Goldschmidt i del teòleg alemany Ernst Troeltsch. Davant la creixent influència del nacionalsocialisme a Alemanya, Hauser es va traslladar a Viena el 1925. Trobà feina com a gerent de promocions d'una companyia de cinema vienesa. Aquest fet li va permetre conèixer el gran auge d'aquesta manifestació artística a principis del segle XX. També va formar part de la Junta Consultiva de Censura Cinematogràfica d'Àustria, i també fou professor de Teoria del Cinema a la Universitat Popular de Viena. Durant aquests anys a Viena va recollir material per a publicar un tractat teòric sobre cinema anomenat Dramaturgie und Soziologie des Films (Dramatúrgia i sociologia del cine).[3]

De tota manera, no va acabar mai aquesta obra, ja que es va produir la invasió d'Àustria per Hitler. A causa dels seus orígens jueus, Hauser hagué de fugir a refugiar-se a Anglaterra. Aleshores es va dedicar plenament als estudis i treballs d'investigació. Alentit pel seu vell amic Karl Manheim elaborà els primers treballs sobre la sociologia de l'artque més tard li serviren per a la realització del primer volum de la seva obra més destacada, "Sozialgeschichte der Kunst und Literatur"; iniciada l'any 1941 i publicada, finalment, al 1951. Aquesta primera entrega el situa de ple en el món acadèmic i el va portar a realitzar conferències arreu mentre treballava en el segon i tercer volum de l'obra, publicats al 1958 i al, respectivament.[2]

L'any 1977, Hauser va tornar a Hongria, on va ser nomenat membre honorari de l'Acadèmia Hongaresa de Ciències. Va morir a Budapest el 1978, als 86 anys.

Pensament i ideologia[modifica | modifica el codi]

Arnold Hauser és un defensor de la sociologia de l'art en l'estudi d'aquest, donant-hi importància. Sosté que la història la formen els individus i que aquests sempre estaran en situacions diferents i determinades; i el producte, l'art, formarà part de la seva situació a més de les seves facultats pròpies. Defensor també del mètode dialèctic, segons el qual els passos per a un desenvolupament històric no s'entenen de manera aïllada sinó mirant els precedents, de manera contínua.[4] Relacionat amb el materialisme dialèctic, de teories marxistes, tenim un altre element d'aquesta corrent de pensament marxista que és el materialisme històric. Per a Hauser, aquest també està plenament relacionat amb l'art.

Mitjançant els seus escrits i teoríes, Hauser deixa palesa la seva posició en contra de l'autonomia de l'art. Aquest és un producte de la societat i l'artista sempre està sota els seus preceptes, no és lliure. Depenent de l'època és més visible o menys, però no dona valor a les facultats pròpies de l'artista. A les seves obres estudia el passat, des de la prehistòria fins a mitjan segle XX, per comprendre el present.[5]

Defensa la idea que l'art i la societat no mantenen una relació unilateral sinó que s'influeixen; en l'experiència artística normativa van lligats entre si el factor espontani amb el convencional, el subjecte i l'objecte, el productor i el receptor. El sol fet que l'obra vagi dirigida a algú fa que el factor de la societat ja aparegui en aquesta relació entre societat i art. També exposa que una societat sense art la podem imaginar però un art sense societat no, ja que l'art el fan els individus i les influències del conjunt, la societat i el context històric. L'art no neix de una negació de la realitat, ni d'una negació de la negació: l'art en la societat no s'anul·la, sinó que adapta senzillament als altres components de la totalitat social.[6] Per a Hauser, l'art és un reflex de la realitat, com una ciència, malgrat que a vegades segueixi un camí estrany. L'art es fonamenta en la realitat.[7] La gran influència de Hauser, Gerog Lukács, va dir que les obres d'art reflectien la infraestructura econòmica, a més de les relacions socials d'una època. L'altra idea que va marcar a Hauser és que el valor d'una obra d'art estigui explícitament lligat als diners que pot valer, entenent així aquest fet com un intercanvi de diners.[8] Aquesta defensa de la sociologia en l'art es pot veure en aquest fragment de la seva obra Filosofia de la història de l'art (1958):

« «Le obiezioni contro la storia sociale dell'arte derivano principalmente dal fatto che le si attribuiscono intenzioni che essa non può né vuole perseguire. In particolare essa non cerca mai, neppure nelle sue forme più rozze, di presentare l'arte come un'espressione omogenea, comprensiva e diretta di una determinata società. L'arte di un'epoca storicamente più o meno evoluta non può essere socialmente omogenea se non altro perché la stessa società di una simile epoca non è omogenea; essa non può mai essere più che l'espressione di un ceto, di un gruppo, di una comunità d'interessi, e presenterà tante tendenze stilistiche contemporanee quanti sono i ceti della società che producono cultura».[9] »

Influències[modifica | modifica el codi]

Georg Lukács. Gran influència per a Arnold Hauser.

Una influència evident serà de Karl Marx i Friedrich Engels, la influència marxista. Aquesta es veurà reflectida en la concepció de que l'art forma part d'una superestructura donada per la relació dialèctica, per la realitat econòmica.[10] Malgrat tot, Hauser sap distingir entre la teoria i la praxis, i es defineix a si mateix com un marxista crític.[1] Així, Hauser no cau en l'adoctrinament del mètode marxista, no entra en qüestions revolucionàries, sinó que analitza l'art a partir de la societat i l'economia.

Partint d'idees marxistes, també l'influenciarà Georg Lukács, amic i teòric marxista de la Universitat de Budapest. Georg Lukács i Hauser foren personatges amb molt en comú: ambdós natius d'Hongria, membres d'una mateixa generació nodrida en la cultura judeoalemanya dels primers decennis del segle, tots dos mantingueren un fons ideològic semblant.[11] D'ell va madurar la idea de la vinculació total de la història i la societat amb el materialisme dialèctic. En el seu llibre Història Social de la Literatura i de l'art, veiem, a part de la de Lukács, la influència de l'Escola de Frankfurt, amb personatges com Theodor W. Adorno i Max Horkheimer.[1]

Crítica[modifica | modifica el codi]

L'orientació marxista dels escrits de Hauser suposa el seu rebuig per part dels crítics de dretes, entre ells l'historiador de l'art anglés Ernst Gombrich. La seva famosa obra Història de l'Art, fou publicada tan sols un any abans que la Sozialgeschichte der Kunst und Literatur de Hauser. L'aclaparadora crítica de Gombrich fou publicada a The Art Bulletin, al Març de 1953, i recollida després a Meditations on a Hobbyhorse and other Essays on the Theory of Art al 1963. D'aquest article s'extrauen aquestes paraules de Ernst Gombrich:

« «If Mr. Hauser finds that he is concerned with entities in history which constantly elude his grasp, if he finds that the bourgeoisie and the aristocracy, rationalism and subjectivism constantly seem to change places in his field of vision, he should ask himself whether he is looking though a telescope or a kaleidoscope.».[12] »

Encara que els pensaments de Gombrich són un reflex del clima general anticomununista que comportà la Guerra Freda, també té a veure amb la seva intolerància a l'historicisme i les generalitzacions. D'aquesta manera segueix les consignes del seu company i filòsof Karl Popper, el llibre del qual (Open Society and its Enemies) critica les idees "totalitàries" d'altres teòrics com Plató, Hegel o Marx. Així que, Gombrich rebutja el materialisme dialèctic seguit per Hauser, i les seves contradiccions:[13]

« «"To us non-Hegelians, the term 'contradiction' describes the relations of two 'dictions' or statements such that they cannot both be true. . ." ».[12] »

Ernst Gombrich utilitza altres mètodes per als seus estudis, basant-se en la iconologia i la iconografia, desenvolupades per Erwin Panofsky. Recomanava a Hauser un micro-anàlisi més detallat i una major atenció a les institucions, als hàbits mentals i a les expectatives dels artistes i del públic.[14]

El crític Joseph Hodin va presentar una ressenya sobre l'obra de Hauser utilitzant-la merament com a propaganda ideològica anti-comunista. Hodin no plantejà un anàlisis de l'obra, sinó que aquesta li va servir per a escriure un manifest contra el marxisme. Segons el seu pensament, les teoríes marxistes havien transformat l'art rus en un instrument de propaganda comunista. Així que Sozialgeschichte der Kunst und Literatur havia de ser un llibre molt perillós.[14]

Per altra banda, el crític ex-trotskista Clement Greenberg i el grup intelectual americà Old Left valoraren positivament el seu plantejament metodològic perquè Hauser proposava un estudi de les condicions socials per a poder llegir les produccions artístiques.[15]

Obra[modifica | modifica el codi]

•1951: Sozialgeschichte der Kunst und Literatur (Londres : Routledge and Kegan Paul, 1951) Història social de la literatura i de l'art.

Aquesta obra és una síntesi de d'interpretació històrica al voltant dels significats socials de les arts creatives. Comprèn, a grans trets, des de l'art de la prehistòria fins al segle XX. Segons alguns crítics, deixa de banda temes importants com l'arquitectura i la música. L’obra s’inicia amb l’estudi de les pintures del paleolític fins a l’aparició dels primers pobles sedentaris i agrícoles. Aleshores l’autor fa un salt fins a Egipte, Mesopotàmia i la Gràcia arcaica. Segueix amb el món antic (Grècia i Roma), l’edat mitjana i el Renaixement. Mirant l’art des d’un punt de vista sociològic, Hauser relaciona l’ascens de la burgesia amb el naixement del capitalisme i la lluita de classe, amb el predomini d’un art elitista i antipopular. Té com a temes principals la centralitat de les classes i la pugna d'aquestes, el paper de la societat, la cultura, les ideologies i per descomptat l'economia.[1] Segons Hauser, aquests termes ens condicionen totalment l'art.

•1958: Philosophie der Kunstgeschichte (Múnich: C. H. Beck, 1958) La filosofia de la història de l'art.

Primer llibre en que Hauser exposa les seves teoríes sobre la història de l'Art, defensant la metodologia sociològica. Ens parla de tota obra feta per un individu està influenciada per uns paràmetres específics, un temps i un espai.[16]

•1964: Der Manierismus. Die Krise der Renaissance und der Ursprung der modernen Kunst (Múnich, Beck, 1964) Manierisme: La crisi del Renaixement i l'origen de l'art modern.

En aquesta obra Hauser diu que amb el manierisme es perd l'harmonia i el decor; regna el caos.[17]

•1974: Soziologie der Kunst (Múnich : Beck, 1974) La sociologia de l'art.

Destaca el contingut social de l'art. Estructurada en dues parts independents entre si, la primera exposa tota la teoria i el seu pensament; hi fa una presentació. En la segona part fa un recorregut per l'art (arquitectura, escultura i pintura) per diverses èpoques i cultures. La idea principal és que l'art, dins de la seva relativa autonomia (cal recordar que Hauser no defensava l'autonomia de l'art), reforça o critica una situació social. En aquesta part estudia els condicionants socials, l'economia, les institucions que ens determinen un tipus d'art.[7]

•1978: Im Gespräch mit Georg Lukács (Múnich : Beck, 1978) Converses amb Georg Lukács.

Aquest llibre reuneix diversos textos fonamentals per al coneixement dels orígens del pensament de Georg Lukács i Arnold Hauser. En la primera part es mostra una conversació radiofònica que Hauser i Lukács van mantenir el 1969, en què rememoren les etapes de la seva formació cultural i personal. Segueix amb un segon text, una entrevista a Hauser el 1973, que resulta essencial per a conèixer el perquè de l'obra del sociòleg de l'art; i un tercer de 1975 en què Hauser reviu aquella època del "Cercle Dominical" a Budapest amb Mannheim, Lukács, Max Weber, Thomas Mann, entre altres. Finalment, un text on Hauser reflexiona i analitza el origen i el desenvolupament de la "heterodòxia" en el pensament marxista de Lukács.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 SACCONE, Daria (2010). Sobre La historia social del arte y la literatura de Arnold Hauser. Consultat el 9 de maig de 2014 des de  http://www.uam.es/otros/estetica/DOCUMENTOS%20EN%20PDF/SEGUNDA%20TANDA/DARI%20SACCONE.pdf
  2. 2,0 2,1 2,2 Opus Libros. Hauser, Arnold. Consultat el 9 d'abril des de http://www.opuslibros.org/Index_libros/Recensiones_1/hauser_soz.htm
  3. Liukkonen, Petri. «Arnold Hauser», 2008. [Consulta: 9 d'abril de 2014].
  4. HAUSER, Arnold. Introducción a la Historia del Arte. Barcelona, Editorial Labor, p. 15-17
  5. HAUSER, Arnold. Historia social de la literatura y el arte. Barcelona, Editorial Labor, p. 10.
  6. HAUSER, Arnold. Sociologia del arte. Barcelona, Editorial Labor, p. 197-202.
  7. 7,0 7,1 MEDINA GARCÍA, Eyedelkis; SANCHEZ MATOS, Yenis; DEL REY, William; NAUNG Yenlys (Universidad de Guantánamo). La identidad cultural en la obra de arte. Aproximaciones a su estudio.Consultat el 9 de maig de 2014 des de http://www.eumed.net/rev/cccss/20/gmrn.html
  8. GONZÁLEZ ROMÁN, C. Sociologia del arte. 2012. Consultat 28 de maig des de http://ocw.uma.es/humanidades/teoria-del-arte/material-de-clase-1/presentaciones-harte/ocw_presentacio_n_tema_10.pdf
  9. HAUSER, Arnold. La Filosofía de la Historia del Arte, Citat per: FISCHER, Ernst. Von der Kunst der Notwendigkeit. Traduït per: COLETA, Fausto. Roma, Editori Riuniti,1975. Consultada el 2 de juny del 2014 des de http://it.wikiquote.org/wiki/Arnold_Hauser
  10. PELÁEZ MALAGÓN, J.Enrique, Historia i Métodos en la Historiografía del arte occidental. Consultat el 9 de maig de 2014 des de http://clio.rediris.es/n30/artehistoriografia.htm
  11. 11,0 11,1 HAUSER, ARNOLD, Conversaciones con Lukács. Barcelona, Editorial Labor, 1977. p. 7-9
  12. 12,0 12,1 Meditations on a Hobbyhorse and other Essays on the Theory of Art. Londres, Editorial Phaidon 1963.
  13. Books and writers, Arnold Hauser (1892-1978). Consultat el 6 de Juny del 2014 des de http://www.kirjasto.sci.fi/hauser.htm
  14. 14,0 14,1 SACCONE, Daria (2010). Sobre La historia social del arte y la literatura de Arnold Hauser. Consultat el 6 de Juny de 2014 des de http://www.uam.es/otros/estetica/DOCUMENTOS%20EN%20PDF/SEGUNDA%20TANDA/DARI%20SACCONE.pdf
  15. O'BRIAN, John, Greenberg on Hauser: The Art Critic as Book(2008). Consultat el 6 de Juny de 2014 des de Critichttp://www.uqtr.uquebec.ca/AE/Vol_14/modernism/OBrian.htm. Consultat el 6 de Juny
  16. MARTÍN MOLINA, José, PepeWorks (2011) Arnold Hauser (biografía-cronología-obra) Consultat 7 de maig de 2014 des de http://pepeworks.blogspot.com.es/2011/02/arnold-hauser-biografia-cronologia-obra.html
  17. BEMBIBRE, Carlos. Del Barroco al Rococó:indumentaria, encajes y bordados. Buenos Aires: Nobuko, 2005. p.13

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • HAUSER, ARNOLD, Conversaciones con Lukács. Barcelona, Editorial Labor, 1979.
  • HAUSER, Arnold. Introducción a la Historia del Arte. Barcelona, Editorial Labor, 1973.
  • HAUSER, Arnold. Historia social de la literatura y el arte. Barcelona, Editorial Labor, 1978.
  • HAUSER, Arnold. La Filosofía de la Historia del Arte, Citat per: FISCHER, Ernst. Von der Kunst der Notwendigkeit. Traduït per: COLETA, Fausto. Roma, Editori Riuniti,1975.
  • HAUSER, Arnold. Sociologia del arte. Barcelona, Editorial Labor, 1977.
  • GOMBRICH, Ernst. Meditations on a Hobbyhorse and other Essays on the Theory of Art. Londres, Editorial Phaidon, 1963.
  • MEDINA GARCÍA, Eyedelkis; SANCHEZ MATOS, Yenis; DEL REY, William; NAUNG Yenlys (Universidad de Guantánamo). La identidad cultural en la obra de arte. Aproximaciones a su estudio.Consultat el 9 de maig de 2014 des de http://www.eumed.net/rev/cccss/20/gmrn.html

Vegeu també[modifica | modifica el codi]