Ascites quilosa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de malaltiaAscites quilosa
Tipus ascites, malaltia vascular, primary lymphedema with associated anomalies Tradueix, malaltia immunològica i rare abdominal surgical disease Tradueix
Especialitat gastroenterologia
Classificació
CIM-10 I89.8
CIM-9 457.8
Recursos externs
OMIM 208300
DiseasesDB 34275
MeSH D002915
UMLS CUI C0008732 i C0008732
Modifica les dades a Wikidata

L'ascites quilosa o quiloperitoneu és una forma poc freqüent d'ascites i generalment s'associa amb un mal pronòstic, ja que sovint és secundari a neoplàsies. La seva veritable incidència no està ben establerta en la població general medicoquirúrgica.

Etiologia[modifica]

Qualsevol causa que obstrueixi els vasos limfàtics o en provoqui una fuita pot causar el vessament quilós (limforràgia) a les cavitats peritoneals o retroperitoneals. Qualsevol tipus de càncer amb afectació dels ganglis limfàtics pot estar associada amb aquest tipus d'ascites. La segona font més comuna dels vessaments quilosos és la traumàtica i, principalment, quirúrgica. S'han descrit altres condicions subjacents: idiopàtica,[1] cirrosi hepàtica,[2] tuberculosi.[3][4] I encara més rares: congènita,[5] exercici extenuant,[6] pancreatitis,[7][8] lupus eritematós sistèmic,[9] vòlvul (torsió intestinal),[10][11] sarcoïdosi,[12] amiloïdosi,[13] malaltia de Whipple.[14]

Clínica[modifica]

La distensió abdominal és el símptoma més comú. Un nivell de triacilglicerols en el líquid ascític superior a 110 mg/dl és diagnòstic d'ascites quilosa.

Pronòstic[modifica]

Les grans pèrdues de volum de líquids juntament amb les proteïnes i els limfòcits poden provocar una morbiditat addicional en una població prèviament debilitada o en pacients greument malalts. Això inclou la disfunció d'òrgans en relació amb les pèrdues de volum i electròlits, però principalment infeccions secundàries causada per l'alteració de la immunitat per la pèrdua d'anticossos i limfòcits.

Tractament[modifica]

Encara que una gran majoria dels vessaments quilosos curen espontàniament, el tractament complet ha de ser iniciat precoçment per tal de reduir la morbiditat i mortalitat associada amb aquest trastorn. Una dieta oral adaptada es pot introduir per reduir el flux de la limfa (aliments baixos en lípids i triacilglicerols de cadena mitjana-alta) i és la primera mesura per posar en pràctica. La nutrició parenteral es reservarà quan falli la dieta oral. A més, la paracentesi està indicada per millorar la comoditat del pacient, reduir la pressió intra-adbominal i la disfunció renal secundària. Anàlegs de la somatostatina (octreotida) s'han demostrat que poden ser eficaços en la reducció de limforràgia i poden ser proposats abans de considerar l'abordatge quirúrgic.[15][16][17] La lligadura directa del vasos limfàtics pot estar indicada per fuites demostrades de grans vasos limfàtics mitjançant tècniques radiològiques quan el tractament mèdic ha fallat. Darrerament s'ha proposat la limfografia amb escleroteràpia.[18] Una derivació peritoneovenosa es converteix en una tècnica menys comuna (en el vessament quilós refractari) per la seva alta morbiditat.[19]

Referències[modifica]

  1. Yildirim AE, Altun R, Can S, Ocal S, Akbaş E, Korkmaz M, Selçuk H, Yilmaz U «Idiopathic chylous ascites treated with total parenteral nutrition and octreotide. A case report and review of the literature». Eur J Gastroenterol Hepatol, 23(10), Oct 2011, pàg. 961-3. DOI: 10.1097/MEG.0b013e328349aa2d.
  2. Zhou DX, Zhou HB, Wang Q, Zou SS, Wang H, Hu HP «The effectiveness of the treatment of octreotide on chylous ascites after liver cirrhosis». Dig Dis Sci, 1783-8, Aug 2009, pàg. 54(8). DOI: 10.1007/s10620-008-0566-6.
  3. Azoumah KD, Douti KN, N'timon B, Tsolényanu E, Adjenou KE, Bakondé B, Rédah D «Chylous ascites, a revealing sign of peritoneal tuberculosis in an 11-month-old infant». Arch Pediatr, 20(3), Mar 2013, pàg. 274-7. DOI: 10.1016/j.arcped.2012.12.008.
  4. Lee MH, Lim GY, Chung JH, Kim SY «Disseminated congenital tuberculosis presenting as peritonitis in an infant». Jpn J Radiol, 31(4), Apr 2013, pàg. 282-5. DOI: 10.1007/s11604-012-0174-4.
  5. Bellini C, Ergaz Z, Radicioni M, Forner-Cordero I, Witte M, Perotti G, Figar T, Tubaldi L, Camerini P, Bar-Oz B, Yatsiv I, Arad I, Traverso F, Bellini T, Boccardo F, Campisi C, Dalmonte P, Vercellino N, Manikanti S, Bonioli E. «Congenital fetal and neonatal visceral chylous effusions: neonatal chylothorax and chylous ascites revisited. A multicenter retrospective study». Lymphology, 45(3), Sep 2012, pàg. 91-102.
  6. Tewari, N; Bhalla, A; Iftikhar, S «Chylous ascites: Why exercise is bad for you». Int J Surg Case Rep, 4(1), 2013, pàg. 118-20. DOI: 10.1016/j.ijscr.2012.10.010.
  7. Baban CK, Murphy M, O'Sulleabháin C, O'Hanlon D. «Chylous ascites as a consequence of idiopathic pancreatitis». BMJ Case Rep., Feb 2014. DOI: 10.1136/bcr-2013-200132.
  8. Andraus W, Nacif LS, Araujo RL, Buscariolli Ydos S, Salvato M, D'Albuquerque LA. «Chronic pancreatitis associated with chylous ascites simulating liver cirrhosis». Case Rep Surg, Dec 2013. DOI: 10.1155/2013/763561.
  9. Soysal DE, Hizar Turan S, Ozmen M, Pekdiker M, Kalender ME, Koc E, Karakus V. «A rare case of systemic lupus erythematosus with chylous ascites and chylothorax.». Case Rep Rheumatol, 2013. DOI: 10.1155/2013/797696.
  10. Koh YX, Chng JK, Tan HC, Chung AY «Intestinal torsion causing chylous ascites: a rare occurrence». Singapore Med J, 54(4), Apr 2013, pàg. 88-90.
  11. Pengelly S, Potiszil K, Feldman M «Spontaneous midgut volvulus causing chylous ascites in an octogenerian». BMJ Case Rep, Aug 2012. DOI: 10.1136/bcr-2012-006950.
  12. Mannam P, Boselli JM, Schulman ES «Successful treatment of chylous ascites secondary to sarcoidosis with methotrexate». Hosp Pract, 37(1), Dec 2009, pàg. 144-6. DOI: 10.3810/hp.2009.12.268.
  13. Chen JY, Li WT, Hsu CH, Tsai HW, Tsai WC, Tsai LM, Lin LJ «Chylous ascites and chylothorax: an unusual manifestation of cardiac amyloidosis». Intern Med, 49(16), 2010, pàg. 1763-6.
  14. Muela Molinero A, Borrego Galán JC, Quiroga Prado L «Chylous ascites secondary to Whipple disease». Rev Clin Esp, 211(5), May 2011, pàg. e28-9. DOI: 10.1016/j.rce.2010.10.012.
  15. Yang, C; Zhang, J; Wang, S; Li, CC; Kong, XR; Zhao Z «Successful management of chylous ascites with total parenteral nutrition and octreotide in children». Nutr Hosp, 1, 28(n06), Nov 2013, pàg. 2124-2127.
  16. Olivieri C, Nanni L, Masini L, Pintus C «Successful management of congenital chylous ascites with early octreotide and total parenteral nutrition in a newborn». BMJ Case Rep, Sep 2012. DOI: 10.1136/bcr-2012-006196.
  17. Senosiain Lalastra C, Martínez González J, Mesonero Gismero F, Moreira Vicente V «Octreotide treatment for postoperative chylous ascites in an adult». Gastroenterol Hepatol, 35(8), Oct 2012, pàg. 567-71. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2012.03.012.
  18. Mullins JK, Pierorazio PM, Hyams ES, Mitchell SE, Allaf ME «Lymphangiography with sclerotherapy: a novel therapy for refractory chylous ascites». Can J Urol, 19(3), Jun 2012, pàg. 6250-4.
  19. Matsufuji H, Nishio T, Hosoya R «Successful treatment for intractable chylous ascites in a child using a peritoneovenous shunt». Pediatr Surg Int, 22(5), May 2006, pàg. 471-3.