Ball de Diables de Vilafranca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diables de Vilafranca

El ball de diables de Vilafranca del Penedès és un ball de diables, manifestació folklòrica de la cultura popular catalana, de Vilafranca del Penedès. La seva base és una representació entre la lluita de les forces celestials, representades per arcàngels i àngels, i les forces de l'infern, representades pels diables, ben acompanyats de la pirotècnia que es crema en cercaviles i processons.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Orígens i influències[modifica | modifica el codi]

El ball de diables de Vilafranca del Penedès, és un ball típic de la cultura popular catalana. La seva base és una representació entre la lluita de les forces del bé, representat per l'àngel, i les forces del mal, representat pels diables.

La primera referència a Catalunya sobre la representació d'una lluita entre Àngels i Diables, es remunta l'any 1150 durant la celebració del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Posteriorment durant els segles XV i XVI en diverses processons de Corpus de Catalunya hi ha la representació de les lluites entre els Àngels i els Diables. En algunes representacions els diables van acompanyats d'algun Drac i l'Arcàngel Sant Miquel és l'encarregat d'aniquilar el drac i els diables.[2]

A Vilafranca, només hi ha referències del segle XVII, sobre la presència del Drac i cinc diablots, però no s'especifica textualment que hi hagués hagut alguna representació de lluita entre forces. Només tenim indicis, ja que en alguna processos de corpus de principis del segle XVII darrere del Drac i els 5 diablots anaven 150 nens vestits de blanc amb una corona de roses al cap i una Creu al davant amb un Crist crucificat.

Naixement[modifica | modifica el codi]

El 1815 surt per la Festa Major de Vilafranca, el ball de diables. El ball de diables era una representació de teatre de carrer en que uns diables dirigits per en Llucifer i la Diablessa, acompanyats de dos sords timbals, anaven encenent carretilles i recitant versos satírics pels carrers. En alguns moments del recorregut, els diables, l'Arcàngel Sant Miquel i l'àngel tenien unes picabaralles dialèctiques que s'acabaven amb la victòria dels dos últims.

Manuel Milà i Fontanals va recollir els versos satírics i l'entremès que representaven aquests diables del segle XIX, i es poden apreciar moltes referències a la Guerra del Francès, ja que en molts versos es pronuncia el nom de Josep Bonaparte (Pepe Botella) i hi ha una clara estructura militar amb uns personatges anomenats "Alférez" i el "Borrón" (mot provinent de la paraula francesa "boureau" que significa botxí).[2]

Els vestits que portaven els Diables de Vilafranca del segle XIX fins a l'any 1947, van ser unes granotes de treball, de sac marró confeccionat, amb una caputxa i les seves banyes corresponents. El Llucifer i la Diablessa, portaven uns altres vestits que feien diferenciar el rang que ocupaven dins el Ball. L'Arcàngel Sant Miquel portava un vestit blau cel amb una corona de rei i una llança. I l'Àngel portava un vestit blanc de lli, amb una corona de flors i una espasa.

A principis de segle XX[modifica | modifica el codi]

A principis de segle el Ball de Diables va tenir la seva pròpia decadència. Ja a finals de segle XIX, l'entremès que representaven estava molt malmès, recitat mig en català mig en castellà a vegades era intel·ligible i difícil d'entendre. Claudi Mas i Jornet, va escriure l'any 1895, un nou entremès però els mateixos diables el van rebutjar, ja que estaven acostumats a l'antic entremès. Els vestits també estaven molt malmesos i moltes vegades el mateix Ball de diables de Sant Quintí de Mediona, cedia algun vestit.

Durant els anys 20 i 30, el Ball de Diables va tindre els seus alts i baixos, a vegades no representaven l'entremès i fins i tot en alguna Festa Major de Vilafranca s'havia contractat algun altre Ball de Diables d'un altre municipi per tindre un nivell més qualitatiu a la festa.[2]

Un exemple d'aquests alts i baixos el tenim l'any 1943, el Ball de Diables decideix no sortir per la Festa Major per problemes amb els vestits i surten una colla de joves del V.A.C. (Vida Alegre i Campesina) llogant uns vestits a una casa de disfresses de Barcelona.

L'any 1947, es van realitzar uns nous vestits, de color vermells tots exceptuant el de Llucifer i Diablessa que eren d'un blau molt fosc. L'estructura i la posada en escena era la mateixa que la del segle XIX, amb alguns arrengaments actualitzats de l'època realitzats pels mateixos diables.

Després de la dictadura[modifica | modifica el codi]

L'any 1968, un grup de joves de Vilafranca es fan càrrec del vell Ball de Diables i el transformen completament. Canvien els vestits i l'entremès, que el realitzen totalment en català. Aquesta obra nova, incorpora uns nous personatges, com el Pelegrí que simbolitza la humanitat. Els diables tempten el Pelegrí amb els sets pecats capitals. Una vegada el Pelegrí cau en la temptació, apareix un àngel per salvar-lo de les forces del mal.[2]

A partir d'aquell any, el Ball de Diables comença a realitzar actuacions fora de Vilafranca, fent molts correfocs per molts municipis del territori català i de l'estat espanyol. D'aquestes actuacions molts joves d'aquests municipis van agafar la inspiració i van crear la seva pròpia colla de Diables. Els anys setanta i vuitanta van ser de molta activitat.

En els anys noranta, segueix el mateix ritme d'actuacions, també fora del territori espanyol com per exemple a França i Portugal. L'any 1991, el Ball de Diables de Vilafranca organitza el seu primer Correfoc, un espectacle amb una intensitat de pirotècnia molt elevada que any rere any es va anar organitzant.

L'any 1995, organitzen la "1a Mostra de Balls de Diables Centenaris i amb Parlaments de Catalunya", un acte on es van agrupar les 8 colles de diables de Catalunya que conservaven l'entremès de la lluita entre les forces del bé i les forces del mal.[3] D'aquest acte, va néixer la Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya.[4]

El segle XXI[modifica | modifica el codi]

Església Santa Maria - Ball de Foc

L'any 2003, els mateixos diables reinventen el Correfoc transformant-lo en el "Balldefoc", un espectacle teatral amb un correfoc, que narra l'obsessió d'un alquimista per dominar el foc infernal dels diables.

L'any 2008, realitzen el seu primer "Diabòlic", una festa anual on es realitza una cercavila amb 3 itineraris diferents pel centre de la Vila. Participen també amb l'actuació conjunta amb uns Diables Bolivians a Barcelona, diables que casualment tenen un entremès molt similar al Vilafranquí. Aquesta actuació entrava dins el marc de Barcelona Diàleg Intercultural.[5]

Actualment el Ball de Diables de Vilafranca està realitzant moltes actuacions fora del territori Català, treballant anualment per l'espectacle "Balldefoc" i pel "Diabòlic", conservant l'entremès i recitant versos satírics.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]