Bandera de la Victòria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de banderaBandera de la Victòria
Detalls
Tipusbandera Modifica el valor a Wikidata
Proporcions1:2
Adoptat per150a Divisió de Fusellers Motoritzats Modifica el valor a Wikidata
Adoptat1r maig 1945 Modifica el valor a Wikidata

The original Victory Banner is saved in the Central Museum of the Armed Forces, Moscow

La bandera de la Victòria (en rus: Знамя Победы, romanitzat: Znamya Pobedy) fou la bandera soviètica hissada per tres soldats de l'Exèrcit Roig a l'edifici del Reichstag alemany el 1r de maig de 1945 al finalitzar la batalla de Berlín.[1] Fou portada de nou a Moscou com a relíquia de la Gran Guerra Patriòtica i actualment aquesta bandera s'exhibeix durant les desfilades del 9 de maig a la Plaça Roja.

Descripció[modifica]

Es tracta d'una bandera roja, que porta a més a més de la falç i el martell al quarter (aquí sobredimensionats per destacar millor a la fotografia) una inscripció en honor a la unitat que va prendre el palau del Reichstag:

« 150a Divisió de fusellers
distingit per l'Ordre de Kutúzov de 2a classe
honrat amb el títol de divisió Idritsa
79è Cos de fusellers, 3r Exèrcit de xoc, 1r Front belarús 		»

La bandera es conserva al Museu Central de les Forces Armades de Moscou. S'utilitza cada any durant la desfilada del 9 de maig que té lloc a la Plaça Roja.

Presa del Reichstag[modifica]

Durant la batalla de Berlín, Ióssif Stalin havia posat el 1r Front de Belarús comandat pel comandant Gueorgui Júkov en competència amb el 1r front ucraïnès liderat pel comandant Ivan Kónev per la presa de Berlín. Des del 29 d'abril de 1945, Júkov va aconseguir vèncer Kónev en l'encàrrec.

Per tant, va correspondre al 3r Exèrcit de xoc del coronel general Vassili Kuznetsov prendre el Reichstag; s'hi preparà especialment distribuint diverses banderes roges. Arribant des del nord a través del districte berlinès de Moabit, les unitats capdavanteres van creuar les restes del pont de Moltke el matí del 30 d'abril, però van ser empès diverses vegades des de la zona al voltant del Reichstag. Va ser a les 22.40 hores que els temeraris de la 150a divisió de fusellers (del 79è cos del 3r exèrcit de xoc) van col·locar una bandera roja al frontó, mentre els combats a l'interior de l'edifici continuaren fins al 2 de maig a les 13.00 hores.[2]

El nom de la persona que va col·locar la primera bandera roja sobre el Reichstag varia segons les fonts:

  • Mikhail Minin (sergent rus de la 136a brigada d'artilleria);[3]
  • Rakhimzhan Qoshqarbaev (tinent kazakh del 674è regiment) ;
  • Meliton Kantaria (sergent georgià del regiment 756), ajudat per Alexei Berest (ucraïnès) i per Mikhail Egorov (rus).

Segons informa, Júkov va rebre una vintena de sol·licituds diferents per a la medalla de l'Heroi de la Unió Soviètica per hissar la bandera.[4] El primer informe de la 150a Divisió (general major Xatilov), a les 6 de la tarda del 30 d'abril, cità el capità Neustroyev i el major Davydov (tots dos comandants de batalló dels regiments 674 i 756).[5] L'informe 150 del 2 de maig situa l'esdeveniment a les 13:45 hores del 30 d'abril.[6] L'informe posterior del cap del 3r Exèrcit de xoc (el coronel general Kuznetsov) donà el nom de Kantaria.[7]

Posada en escena[modifica]

Reproducció de la bandera utilitzada a la fotografia sobre el Reichstag.
Article principal: Bandera de la Victòria sobre el Reichstag

La fotografia vinculada a l'esdeveniment de la bandera de la Victòria sobre el Reichstag es va convertir en el símbol de la victòria soviètica sobre Alemanya. Aquesta foto la va fer Ievgueni Khaldei, enviat especialment per l'agència soviètica TASS per cobrir la batalla de Berlín. Aquesta fotografia es va publicar finalment el 13 de maig de 1945 a la revista Ogoniok.[8][9]

Actes amb la bandera[modifica]

Una part prevista de la desfilada de la Victòria de Moscou de 1945 havia de ser la marxa de la bandera de la Victòria, que es va portar a Moscou des de Berlín el 20 de juny i que havia de començar la desfilada de les tropes el 24 de juny. Malgrat això, el dèbil estat de Yegorov, Kantaria i Stepan Neustroev va obligar al mariscal Gueorgui Júkov a no seguir endavant amb aquesta part de la desfilada.[10]

El 2015, la bandera va ser portada a Astanà, capital del Kazakhstan, perquè el personal del Regiment Presidencial d'Aibyn la portés a la plaça de la Independència o Kazakh Elia durant la desfilada del Dia del Defensor de la Pàtria del 7 de maig.[11]

El 9 de maig de 2017, una gran còpia de la bandera de 60 per 25 metres es va desplegar a la Gran Plaça de l'Assemblea Nacional de la capital moldava de Chișinău. La bandera es va cosir en una fàbrica local durant un període de dues setmanes.[12]

També el 2017, al final de la batalla de Raqqa, un petit grup de combatents de la Brigada Internacional d'Alliberament (inspirat en les Brigades Internacionals) va imitar l'escena de Berlín fent-se una foto col·locant una bandera vermella a un edifici de Raqqa, equiparant la victòria sobre l'Alemanya nazi a la obtinguda sobre Estat Islàmic.[13]

El 2020, durant la primera desfilada de la victòria celebrada a Aixkhabad, capital del Turkmenistan, la bandera es va portar des de Rússia per desfilar pel Complex Memorial Halk Hakydasy.[14] També aquest mateix any, mariners de la Flota del Nord russa van aixecar la bandera sobre zones llunyanes de l'àrtic rus.[15]

Estatus de la bandera en diversos països[modifica]

Belarús[modifica]

Per decret del president Aleksandr Lukaixenko el 6 de maig de 1995, es va confeccionar un duplicat de la bandera de la Victòria per als deures dels dies 9 de maig, 23 de febrer i 3 de juliol. El 2011, Rússia va presentar a Belarús una de les còpies oficials de la bandera i que es conservava al Museu de la Gran Guerra Patriòtica de Belarús.[16]

RP de Donetsk i RP de Luhansk[modifica]

Alexander Khodakovsky fent una conferència de premsa davant la bandera de la Victòria.

A les autoproclamades República Popular de Donetsk i República Popular de Luhansk la bandera de la Victòria s'utilitza durant les desfilades militars del dia de la victòria. El 2018, els parlaments de totes dues repúbliques van adoptar lleis "Sobre la bandera de la Victòria", que establien l'estat i la base legal per a l'ús de còpies de la bandera a les repúbliques.[4][5][6][17][18]

Kazakhstan[modifica]

El 21 d'abril de 2010, es va celebrar una cerimònia al Saló de la Fama del Museu Central de la Gran Guerra Patriòtica de Moscou on es va lliurar una còpia de la bandera de la Victòria al Cap d'Estat Major del Departament Administratiu del President del Kazakhstan. Aquesta còpia es conserva al Museu de Nursultan Nazarbàiev. La benvinguda de la bandera va tenir lloc l'1 de maig al Parc dels 28 Guàrdies Panfilov a Almati.[19][20] El 6 de maig de 2015, acompanyada d'una guàrdia d'honor, una còpia exacta de la bandera de la Victòria feta per artesans russos va ser traslladada als Arxius Nacionals del Kazakhstan.[21] Més tard, el 12 de juny de 2015, Rússia va lliurar una altra còpia de la bandera al Ministeri de Defensa del Kazakhstan per guardar-la al recentment inaugurat Museu d'Armes i Equipament Militar de les Forces Armades del Kazakhstan a Astanà.[22] El 23 de desembre de 2015, abans de la reunió del Consell de Ministres de Defensa de la Comunitat d'Estats Independents, el ministre de Defensa rus Serguei Xoigú va lliurar una altra còpia de la bandera de la Victòria al ministre de Defensa kazakh Imangali Tasmagambetov.[23]

Transnístria[modifica]

El 21 d'octubre de 2009, l'autoproclamat Consell Suprem de Transnístria va adoptar una llei per equiparar la bandera de la Victòria amb la bandera nacional.[24]

Ucraïna[modifica]

El 21 d'abril de 2011, la Rada Suprema d'Ucraïna va adoptar una llei signada pel president Víktor Ianukòvitx que establia un procediment per a l'ús oficial de la bandera de la Victòria, concretament a la Tomba del Soldat Desconegut de Kíivi al Monument al Mariner Desconegut d'Odessa. El juny del mateix any, el Tribunal Constitucional d'Ucraïna va declarar inconstitucional aquesta llei.[25][26] El 9 d'abril de 2015, la Rada Suprema va adoptar una nova llei que eliminava tota menció a la bandera de la Victòria.[27] Després de la invasió russa d'Ucraïna del 2022, les forces russes van mostrar la bandera en nombrosos llocs ocupats, inclosos edificis governamentals. Això va estar relacionat tant amb la propera festivitat del Dia de la Victòria del 9 de maig, com amb d'altres imatges soviètiques utilitzades per les tropes russes durant la guerra com a part del renovat nacionalisme soviètic promogut pel president Putin.[28]

Galeria[modifica]

  • Postal soviètica de 1985.
    Postal soviètica de 1985.
  • Segell soviètic de 1989.
    Segell soviètic de 1989.
  • Segell rus de 2015.
    Segell rus de 2015.
  • Participants del Regiment Immortal en una marxa a Sant Petersburg el 2018.
    Participants del Regiment Immortal en una marxa a Sant Petersburg el 2018.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Федеральный закон "О Знамени Победы"» (en rus). RG.RU, 04-05-2007 [Consulta: 1r desembre 2023].
  2. ↑ Lopez, Jean. Joukov: L'homme qui a vaincu Hitler. Librairie Académique Perrin, 2013, p. 732. ISBN 978-2262039226 [Consulta: 1r desembre 2023]. 
  3. ↑ Dimitriev, V. К.. Владимир Дмитриев: Невыдуманные истории из русской истории. Трудные дороги к победе, p. 570. ISBN 978-5-7931-0739-6. 
  4. ↑ Sakaida, Henry. Heroes of the Soviet Union 1941–45. Bloomsbury Publishing, 2012, p. 64. ISBN 9781780966939 [Consulta: 1r desembre 2023]. 
  5. ↑ «Document n 80 : Донесение начальника штаба 150-й стрелковой дивизии начальнику штаба 79-го стрелкового корпуса о взятии рейхстага и водружении знамени Победы над ним» (en rus). Militera.lib.ru. [Consulta: 1r desembre 2023].
  6. ↑ «Document no 86 : Донесение командира 150-й стрелковой дивизии командиру 79-го стрелкового корпуса о ходе боев за рейхстаг» (en rus). Militera.lib.ru. [Consulta: 1r desembre 2023].
  7. ↑ Le Tissier, Tony. Race for the Reichstag: The 1945 Battle for Berlin. Pen and Sword Military, 1999, p. 288. ISBN 9781848842304 [Consulta: 1r desembre 2023]. 
  8. ↑ Février, Renaud «"Le Drapeau rouge sur le Reichstag", une photo-symbole savamment fabriquée» (en francès). L'OBS, 12-08-2015 [Consulta: 4 desembre 2023].
  9. ↑ Sontheimer, Michael «Iconic Red Army Reichstag Photo Faked» (en anglès). Spiegel International, 07-05-2008 [Consulta: 4 desembre 2023].
  10. ↑ «The first victory parade of the year. Victory Parade History: How It Was». Pnisintek.ru. Arxivat de l'original el 25 febrer 2021. [Consulta: 4 desembre 2023].
  11. ↑ Julia, Rutz «Historic Scenes, Retro Military Equipment to be Presented in Victory Parade» (en anglès). The Astana Times, 24-04-2015 [Consulta: 4 desembre 2023].
  12. ↑ «В Молдове развернули самое большое Знамя Победы.» (en rus). Yaplakal.com. [Consulta: 4 desembre 2023].
  13. ↑ «A red flag over Raqqa» (en anglès). Morning Star, 03-01-2018 [Consulta: 4 desembre 2023].
  14. ↑ «Telephone conversation with President of Turkmenistan Gurbanguly Berdimuhamedov» (en anglès). President of Russia. News, 12-05-2020 [Consulta: 4 desembre 2023].
  15. ↑ Alvarez, Jennifer «Military sailors of the Northern fleet will raise the victory Banner over the Arctic» (en anglès). THE KXAN36NEWS.com, 09-05-2020 [Consulta: 4 desembre 2023].
  16. ↑ «Россия подарила Беларуси копию знамени Победы». Belarmy.by. Arxivat de l'original el 26 març 2016. [Consulta: 4 desembre 2023].
  17. ↑ Октябрёв, Валерий «Парламент ДНР принял закон о Знамени Победы Подробнее в ПГ: https://www.pnp.ru/in-world/parlament-dnr-prinyal-zakon-o-znameni-pobedy.html» (en rus). Парламентская газета, 07-12-2018 [Consulta: 4 desembre 2023].
  18. ↑ «ЗАКОН. О Знамени Победы». ЛУГАНСКАЯ НАРОДНАЯ РЕСПУБЛИКА. Arxivat de l'original el 3 maig 2019. [Consulta: 4 desembre 2023].
  19. ↑ «Актер Алексей Петренко и "ночной волк" Алексей Вайц доставили в Алматы копию знамени Победы» (en rus). Zakon.kz, 11-05-2015 [Consulta: 4 desembre 2023].
  20. ↑ МУКАНОВ, СЕРИККАЛИ «Знамя Победы: точка или многоточие в истории Великой Отечественной войны?» (en rus). NOMAD-KAZAKHSTAN, 01-05-2018 [Consulta: 4 desembre 2023].
  21. ↑ Saparova, Zhanar «Знамя Победы передано в Национальный архив Казахстана» (en rus). New Times, 06-05-2015 [Consulta: 4 desembre 2023].
  22. ↑ «Россия передала Казахстану знамя Победы» (en rus). МТРК «МИР», 12 juny2015 [Consulta: 4 desembre 2023].
  23. ↑ «Российская Федерация передала Казахстану историческую копию Знамени Победы» (en rus). РАБАТ, 27-01-2016 [Consulta: 4 desembre 2023].
  24. ↑ «Приднестровье выбрало Знамя Победы государственным символом» (en rus). Lenta.ru, 22-10-2009 [Consulta: 4 desembre 2023].
  25. ↑ «Янукович узаконил знамя Победы» (en rus). Lenta.ru, 21-05-2011 [Consulta: 4 desembre 2023].
  26. ↑ ИТАР-ТАСС «КС Украины признал неконституционным использование красного знамени Победы» (en rus). KG.RU, 17-06-2011 [Consulta: 4 desembre 2023].
  27. ↑ «Про увічнення перемоги над нацизмом у Другій світовій війні 1939-1945 років» (en ucraïnès). Верховна Рада України. [Consulta: 4 desembre 2023].
  28. ↑ Murphy, Paul P. «World War II Soviet victory flag begins to appear across parts of Russian-occupied Ukraine» (en anglès). CNN, 21-04-2022 [Consulta: 4 desembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bandera_de_la_Victòria&oldid=32943417»