Batalla de Biniatap

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Biniatap
Guerra de Successió Espanyola
Batalla de Biniatap (Països Catalans)
Batalla de Biniatap
Batalla de Biniatap
Coord.: 39° 59′ 0″ N, 4° 1′ 0″ E / 39.98333°N,4.01667°E / 39.98333; 4.01667
Tipus batalla
Data 5 de gener de 1707
Coordenades 39° 59′ 00″ N, 4° 01′ 00″ E / 39.98333333°N,4.01666667°E / 39.98333333; 4.01666667
Lloc Es Castell
Resultat Victòria franco-espanyola
Bàndols
Bandera d'Espanya (1701-1760) lleials a Felip V
Regne de França Regne de França
Corona d'Aragó lleials a l'Arxiduc Carles
Comandants en cap
Bandera d'Espanya (1701-1760) Diego Leonardo Dávila
Regne de França Claude Louis de Villars
Regne de França Jacques-Pierre de Taffarel
Corona d'Aragó Joan Miquel Saura Morell
Forces
1.400 a 2.800
Modifica les dades a Wikidata

La batalla de Biniatap fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van derrotar als austriacistes a Menorca l'estiu de 1706.

Antecedents[modifica]

Menorca havia rebut reforços d'infanteria de marina francesa encapçalats per Jacques-Pierre de Taffarel, monsieur de La Jonquière[1] i un regiment italià l'octubre de 1705, havent una guarnició de 764 homes a tota l'illa el març de 1707,[2] i el nou governador Diego Leonardo Dávila, va desembarcar el 8 de maig de 1706.

Aprofitant el canvi de mans de Mallorca que va caure en mans dels austricistes de John Leake el setembre de 1706,[3] es va produir l'octubre un aixecament en contra dels borbònics encapçalat per Joan Miquel Saura Morell a Ciutadella, i aquest fou nomenat governador i capità general de Menorca el 19 d'octubre, i tot i que el castell de Fornells va caure, la manca de suport dels mallorquins[4] va impedir la presa del Castell de Sant Antoni, on estaven tancats Diego Leonardo Dávila i Jacques-Pierre de Taffarel, que quedaria en mans borbòniques assetjat per un exèrcit de 400 homes desplegats formant un ampli arc des del turó del Turc a Cala Figuera passant per Biniatap, tòrax i Binisaid.

El 31 d'octubre, els aliats van intentar prendre el raval llançant un atac contra la torre del Rei aconseguint calar foc a la porta de la torre però els defensors van rebre auxili de dues companyies de granaders espanyols i dos de fusellers del castell. El novembre va arribar la corbeta francesa Abel Isaac al mando de monsieur de Gaponay, que va atacar Maó i una flotilla de 5 vaixells amb provisions de Sardenya.

Aprofitant que la flota aliada s'havia retirat de Mallorca,[5] no trigaren a arribar els socors borbònics encapçalats per Claude Louis Hector de Villars que desembarcaren a la costa nord del port de Maó i als voltants de l'actual predi de Sant Antoni.

La batalla[modifica]

El 5 de gener de 1707[3] els revoltats encapçalats per Joan Miquel Saura Morell, que contava entre 1.400 i 2.800 homes, incloent uns dos-cents desertors italians,[2] lluitaren a Maó contra les forces borbòniques. Les tropes de Felip V bateren als carlins, capitulant en els camps de Ferreries i cessant les últimes resistències en entrar Jacques-Pierre de Taffarel a Ciutadella.

Conseqüències[modifica]

En caure els austriacistes Joan Miquel Saura Morell és enviat a Mallorca, on es quedarà fins a 1708 que tornarà a la seva illa, retornant un cop més la conquesta austriacista de Menorca i es desfermà una gran repressió, augmentada amb el descobriment d'un segon intent de revolta a finals de febrer.[5]

Referències[modifica]

  1. (anglès) James S. Pritchard, Anatomy of a naval disaster: the 1746 French naval expedition to North America
  2. 2,0 2,1 (castellà) J.L. Terron Ponce, La guerra de sucesión en Menorca
  3. 3,0 3,1 (castellà) Josep Juan Vidal i Enrique Martínez Ruiz, Política interior y exterior de los Borbones
  4. (castellà) Andreu Murillo, El puerto de Mahón y las evoluciones menorquinas
  5. 5,0 5,1 (castellà) Joaquim Albareda Salvado, La Guerra de Sucesion de Espana (1700 - 1714), p.197