Setge de Tortosa (1708)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgSetge de Tortosa
Guerra de Successió Espanyola
Data 12 de juny a 8 de juliol de 1708
Localitat Tortosa
Resultat franco-espanyola
Setge de Tortosa (1708) (Catalunya 1659-1716)
Setge de Tortosa (1708)
Setge de Tortosa (1708)
Coord.: 40° 48′ 46″ N, 0° 31′ 24″ E / 40.81278°N,0.52333°E / 40.81278; 0.52333
Bàndols
Monarquia espanyola Borbònics:
Espanya Regne d'Espanya
França Regne de França
Austriacistes Austriacistes:
Catalunya Principat de Catalunya
Imperi britànic Gran Bretanya
Comandants en cap
França Duc d'Orleans
Espanya Antoni de Villarroel
Imperi britànic General Jones
Catalunya Ignasi Minguella
Catalunya Francesc Montagut
Forces
28.000 5.140 infanteria
70 cavalleria
Baixes
1.900 morts
2.400 ferits
538 entre morts i ferits
Seqüència cronològica de les batalles de la
Guerra de Successió Espanyola
Batalla anterior Batalla posterior
Setge de Morella (1707) Batalla d'Almenar

El Setge de Tortosa fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament Tortosa i com a conseqüència, Ares, acabant la presa del País Valencià.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el consegüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Però aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es tanquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats. L'elecció de Carles era clara per part dels regnes de la corona d'Aragó, ja que els respectaven els furs i estructura política, que en canvi els borbònics no farien, ja que tenien la intenció d'imposar el sistema absolutista francès, que més tard seria vital per la centralització i unificació de la península amb la consagració dels Borbons com a dinastia reial.

Pres Gibraltar per part de les tropes de la corona d'Aragó i més tard entregada als britànics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea on és proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'estén liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbònics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avança cap a València i a finals d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de València

Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exèrcit avança des de Lleida, Girona i pel mar en direcció a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Províncies Unides, el Milanesat i el Regne de Nàpols. Tot i això, els filipistes rebien reforços castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen a l'Exèrcit Regular Austriacista a abandonar Madrid i refugiar-se al Regne de València. L'exèrcit aliat es va retirant fustigat per l'exèrcit borbònic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d’Almansa, on són derrotats. Les tropes borbòniques del Duc de Berwick avancen pel Regne de València i les de Felip III d'Orleans, el Regne d'Aragó, convergint els 40.000 homes a Candasnos i avancen cap al Principat de Catalunya, conquerint Lleida, Balaguer, Ulldecona, Morella i assetjant la ciutadella d'Ares del Maestrat i Tortosa.

El setge[modifica | modifica el codi]

La ciutat estava defensada per la Coronela de Tortosa, dirigida pel Procurador Primer de la Ciutat de Tortosa Ignasi Minguella i el Tinent Coronel Francesc Montagut[1]

Establert el setge el 9 de juny, els 30.000 soldats comandats per Felip III d'Orleans van aconseguir entrar a la ciutat el 15 de juliol no abans de durs combats. El 8 de juliol el comandant austriacista va signar les capitulacions, entre les condicions se li imposava el lliurament de la ciutadella d'Ares, que estava patint un altre setge.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Amb la presa d'Ares, es completava la conquesta del Regne de València, i el castell fou arrasat després del seu abandó el juliol del 1708. El desembre de 1708 les tropes austriacistes del comte Guido Starhemberg intentaren recuperar la ciutat de Tortosa, que es convertí en la base d'operacions d'un poderós exèrcit borbònic que es llançaria a la conquesta del Principat de Catalunya.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Coronela de la Ciutat de Tortosa www.11setembre1714.org