Batalla de l'Eurimedont
| Guerres Mèdiques Guerres de la Lliga de Delos | |||
|---|---|---|---|
 El riu Eurimedont, prop d'Aspendos | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 469 o 466 aC | ||
| Coordenades | 36° 49′ 48″ N, 31° 10′ 23″ E / 36.83°N,31.173056°E | ||
| Lloc | Eurimedont | ||
| Estat | Turquia | ||
| Resultat | Victòria grega. | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
La batalla de l'Eurimedont va ser una doble batalla, que va tenir lloc tant a l'aigua com en terra, entre la Lliga Dèlica d'Atenes i els seus aliats, i l'Imperi Persa de Xerxes I. Va tenir lloc l'any 469 o 466 aC,[nota 2] a les proximitats de la desembocadura del riu Eurimedont (actual Köprüçay) a Pamfília, Àsia Menor. Forma part de les Guerres de la Lliga de Delos, que també formen part, al seu torn, de les guerres mèdiques.
Preludi
[modifica]Després d'haver-se aplegat una gran flota persa a Aspendos, prop de la desembocadura del riu Eurimedont,[1][2]per tal de llançar una ofensiva major contra les polis (ciutats) gregues de l'Àsia Menor, l'estrateg atenenc Cimó va ser enviat amb un considerable exèrcit a les costes de l'Àsia Menor per ajudar les ciutats aliades i per alliberar les que encara estaven ocupades per guarnicions perses. Aquesta expedició va tenir lloc poc després de la Segona Guerra Mèdica. L'atenès va prendre el comandament de la flota que estava a Bizanci, va salpar rumb a la ciutat d'Eíon que es trobava en poder dels perses, la va sotmetre després d'un setge i va conquistar l'illa d'Esciros. La seva conquesta obeïa a la necessitat d'assegurar la ruta d'El Pireu a Calcídica.[nota 3][nota 4]Va tornar al Pireu, va reforçar la seva flota amb nous trirrems i va salpar amb una flota de 200 vaixells de guerra, que es va veure incrementada amb els que li van enviar els jonis i altres grecs asiàtics, amb la qual cosa aconseguí un total de 300. Amb aquesta flota, des de Cnidos i Triòpion, va hissar les veles rumb a les ciutats de la costa de Cària. Va persuadir totes les colònies gregues a rebel·lar-se contra els perses. A les ciutats que eren bilingües i que tenien guarnicions perses les va sotmetre a setge. Quan va tenir de la seva part a les ciutats càries, de la mateixa manera es va guanyar les de Lícia mitjançant la persuasió.
Els perses per la seva banda van preparar l'exèrcit de terra reclutant els seus propis homes, mentre que la seva flota procedia de Fenícia, de Xipre i de Cilícia.
Després, Cimó va partir de Cnidos a Cària, amb 200 trirrems, però quan va arribar a la ciutat lícia de Faselis, es va negar a desembarcar. A continuació, va començar a saquejar la costa de Faselis, però gràcies a la intervenció de Quios, els va convèncer d'unir-se a la Lliga de Delos. A canvi, van haver d'enviar unitats a la campanya i pagar 10 talents.[2] Els atenesos van aconseguir així conquerir la ciutat-estat grega més remota d'Àsia Menor, que a més estava just a l'oest del riu Eurimedont i podria haver estat la primera base naval dels perses, però la seva campanya va fracassar.[1] Cimó va prendre llavors la iniciativa i va atacar els perses a Aspendos.[2]
La batalla
[modifica]
El relat més complet el proporciona Plutarc, segons el qual els perses havien fet ancorat a la desembocadura de l'Eurimedont, tot esperant l'arribada de 80 naus fenícies procedents de Xipre. Cimó va arribar abans que aquests reforços. La flota persa, desitjosa d'evitar l'enfrontament, es va batre en retirada pel riu. No obstant això, a causa de la persecució de Cimó, els perses finalment van acceptar entaular batalla. El xoc va ser violent. Malgrat la superioritat numèrica persa, la seva línia de batalla es va trencar ràpidament. Segons l'estimació de Diodor de Sicília, Cimó va lluitar amb 250 naus contra 350 dels enemics.[3][4] Els perses van encallar llavors els seus vaixells al riu, mentre esperaven la protecció d'un exèrcit aquemènida que estava estacionat no gaire lluny d'allà. Sens dubte, diverses naus perses van ser capturades o destruïdes durant la batalla, però és probable que la gran majoria ho fossin mentre estaven encallades. Diodor afirma que en la batalla van ser capturats 100 vaixells perses amb les seves tripulacions, i que les tripulacions de les naus abandonades van fugir terra endins, i les seves naus foren capturades. La resta de la flota es va refugiar a Xipre.[5]
L'exèrcit persa va fer un moviment cap a la flota grega, que també estava encallada amb l'objectiu de capturar els vaixells perses. Malgrat el cansament de les seves tropes després d'aquesta primera batalla, Cimó, en veure "que els seus homes estaven exaltats per l'impuls i l'orgull de la seva victòria, i desitjosos d'apropar-se als bàrbars", va fer desembarcar els marines i va procedir a atacar l'exèrcit persa.[2] Inicialment la línia persa va mantenir l'assalt atenès, però finalment, com a la batalla de Mícale, els hoplites, amb fortes armadures, van demostrar ser superiors i van derrotar l'exèrcit persa. Quan fugien de tornada al seu campament, els perses van ser capturats, juntament amb el seu campament, pels grecs vencedors.[6]
Tucídides diu que 200 vaixells fenicis van ser capturats i destruïts.[7]És molt improbable que això ocorregués durant l'aparentment breu batalla naval, de manera que probablement aquests eren vaixells encallats capturats després de la batalla i destruïts amb foc, com va passar en el cas de Mícale.[8] Plutarc diu que es van capturar 200 vaixells, a més dels que van ser destruïts o que van fugir.[2]És possible que "destruït" en aquest context signifiqui enfonsat durant la batalla, ja que els grecs gairebé segur que haurien destruït també els vaixells que van capturar (com Tucídides implícitament indica).[8].Com que Tucídides només indica explícitament el nombre de vaixells destruïts, és possible conciliar els nombres de Plutarc i de Tucídides, però no està clar que aquest sigui el millor enfocament. No hi ha estimacions a les fonts antigues de baixes entre les tropes de cap dels dos bàndols.
Plutarc diu que, després de la seva doble victòria, "tot i que, com un atleta poderós, havia superat dues competicions en un dia... Cimó encara va continuar competint amb les seves pròpies victòries."[6]Cimó suposadament va navegar amb la flota grega tan ràpidament com li fou possible per interceptar la flota de 80 vaixells fenicis que els perses esperaven. Els prengué per sorpresa, i va capturar o destruir tota la flota.[6]Tucídides, però no esmenta aquest incident, per la qual cosa molts dubten que hagi ocorregut.[8]
Conseqüències
[modifica]Segons Plutarc, una tradició deia que el rei persa (que llavors encara seria Xerxes) va acordar un humiliant tractat de pau després de l'Eurimedont.[6] No obstant això, com admet Plutarc, altres autors van negar que s'hagués fet aquesta pau en aquell moment, i la data més lògica per a qualsevol tractat de pau hauria estat després de la campanya de Xipre del 450 aC. L'alternativa suggerida per Plutarc és que el rei persa va actuar com si hagués fet una pau humiliant amb els grecs, perquè tenia molta por de tornar a entrar en combat amb ells.[6] Els historiadors moderns solen considerar improbable que es fes un tractat de pau després d'Eurimedont.[9]
Eurimedont va ser una victòria molt significativa per a la Lliga de Delos, que probablement va acabar d'una vegada per totes amb l'amenaça d'una altra invasió persa de Grècia.[10] També sembla haver impedit qualsevol intent persa de reconquerir els grecs asiàtics fins almenys el 451 aC.[11] L'adhesió d'altres ciutats d'Àsia Menor a la Lliga de Delos, particularment de Cària, probablement va arribar després de la campanya de Cimó allà.[12]
Malgrat la gran victòria de Cimó, es va produir una mica d'estancament entre Pèrsia i la Lliga. Els grecs no semblen haver aprofitat el seu avantatge a casa d'una manera significativa.[13] Si s'accepta la data posterior del 466 aC per a la campanya de l'Eurimedont, això podria ser perquè la revolta a Tassos va significar que els recursos es van desviar de l'Àsia Menor per evitar que els tassis se separessin de la Lliga.[13] Per contra, com suggereix Plutarc, els perses van adoptar una estratègia molt defensiva a l'Egeu durant la següent dècada i mitja.[6] La flota persa va estar efectivament absent de l'Egeu fins al 451 aC, i els vaixells grecs van poder recórrer les costes de l'Àsia Menor amb impunitat.[6][14] La següent gran campanya de la Lliga Dèlia contra els perses només es produiria l'any 460 aC, quan els atenesos van decidir donar suport a una revolta a la satrapia egípcia de l'Imperi Persa. Aquesta campanya duraria 6 anys, abans d'acabar en un desastre per als grecs.[15]
Notes
[modifica]- ↑ Hi ha desacord a les fonts respecte al comandant dels perses. Èfor cita Titraustes, fill il·legítim de Xerxes I, com a almirall de la flota, mentre que dona el nom de Ferendates com a comandant de la infanteria. Cal·lístenes (Cf. FGrH 124, fr.15; Plutarc, Cimó 12.5) esmenta Ariomandes, fill de Gòbries, com a comandant en cap de totes les forces perses.
- ↑ La data se situa entorn del 467 aC. Així ho fan A. W. Gomme, A. Andrewes & K. J. Dover al vol. I de la seva obra A Historical commentary on Thucydides, Oxford, 1945-191, p. 408. Segons R.K. Hunz va tenir lloc el 466 aC. o a principis del 465 aC. Milton i Deane la daten també en aquest any, a continuació de la revolta de Naxos. L'Athenian Tribute List (ATL) la situa en 469 a. C. Per a M. Sordi, va tenir lloc el 466-465 aC. Cf. «La vittoria dell'Eurimedonte i li due spedizioni di Cimone a Cipro» a Rivista storica dell'Antichità I, 1971, pàgs. 33-48
- ↑ La conquesta d'Esciros tenia també una justificació religiosa en el trasllat dels ossos de Teseu a Atenes. L'heroi atenès havia trobat la mort a Esciros a mans del rei Licomedes.
- ↑ Sobre la conquesta d'Esciros, cf. Tucídides i.98.2, Papirs d'Oxirrinc xiii. 1610 fr.6, Plutarc, Cimó 8.3-7, Plutarc, Teseu 36.1-4, Corneli Nepot, Vida de Cimó 2.5, Pausànies, Descripció de Grècia i.17.6, Arístides, escoli 46.3, p. 688, ed. Dindorf, Leipzig, 1829; escolis a Aristòfanes, Plutus 627
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Cawkwell, 2005, p. 133.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Plutarc. Cimó, 12
- ↑ Diodor de Sicília, Biblioteca històrica xi.60.6
- ↑ Plutarc, que es basa en l'historiador àtic Fanòdem, a Cimó 12.6, diu que els perses van combatre amb 600 vaixells, però no proporciona el nombre de vaixells de Cimó que van participar en la batalla. No obstant això, indica que «va salpar de Cnidos i Triòpion amb 300 trirremes». Cf. Plutarc, Cimó 12.2. Èfor xifra el total de naus perses, com Diodor, en 350.
- ↑ Diodor de Sicília, op. cit. xi.60.7
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Plutarc. Cimó, 13
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponès, I.100
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Cawkwell, 2005, p. 134.
- ↑ Cawkwell, 2005, p. 137–138, nota 13.
- ↑ Holland, 2005, p. 363.
- ↑ Cawkwell, 2005, p. 132–134.
- ↑ Hornblower, 2002, p. 22–23.
- ↑ 13,0 13,1 Fine, 1983, p. 345.
- ↑ Powell, 1988, p. l19.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponès, I.110.
Bibliografia
[modifica]Fonts primàries
[modifica]- Heròdot: Històries
- Tucídides: Història de la Guerra del Peloponès
- Aristòfanes: Els acarnesos
- Plutarc: Vides paral·leles — Aristides, Cimó, Temístocles
- Diodor de Sicília: Biblioteca històrica
- Xenofont: Hel·lèniques
- Ctèsies de Cnidos: Persikà Arxivat 2020-10-09 a Wayback Machine. (de l'epítom de Foci)
Fonts secundàries
[modifica]- Cawkwell, George. The Greek Wars: The Failure of Persia (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2005. ISBN 0-674-03314-0.
- Davidson, James N. Courtesans and Fishcakes: The Consuming Passions of Classical Athens (en anglès). Londres: Harper Collins Publisher, 1997.
- Fine, John Van Antwerp. The Ancient Greeks: A Critical History (en anglès). Cambridge, MA: Harvard University Press, 1983. ISBN 0-674-03314-0.
- Finley, Moses. «Introduction». A: Thucydides: History of the Peloponnesian War (en anglès). Traducció: Rex Warner). Nova York, NY: Penguin Books, 1972. ISBN 0-14-044039-9.
- Gardiner, Robert. The Age of the Galley: Mediterranean Oared Vessels since Pre-Classical Times (en anglès). Londres: Conway Maritime Press, 2004. ISBN 978-0-85177-955-3.
- Goldsworthy, Adrian. The Fall of Carthage (en anglès). Londres: Phoenix, 2009. ISBN 0-304-36642-0.
- Green, Peter. Alexander the Great and the Hellenistic Age (en anglès). Londres: Phoenix, 2008. ISBN 978-0-7538-2413-9.
- Holland, Tom. Persian Fire: The First World Empire and the Battle for the West (en anglès). Nova York i Londres: Double Day, 2005. ISBN 0-385-51311-9.
- Hooper, Finley. Greek Realities: Life and Thought in Ancient Greece (en anglès). Detroit, IL: Wayne State University Press, 1978. ISBN 0-8143-1597-6.
- Hornblower, Simon. The Greek World, 479–323 B.C (en anglès). 3a edició. Londres i Nova York: Routledge, 1983. ISBN 0-415-16326-9.
- Kagan, Donald. The Outbreak of the Peloponnesian War (en anglès). Ithaca, NY: Cornell University Press, 1989. ISBN 0-8014-9556-3.
- Lazenby, John Francis. The Defence of Greece 490–479 BC (en anglès). Liverpool: Liverpool University Press, 1993. ISBN 0-85668-591-7.
- Powell, Anton. Athens and Sparta: Constructing Greek Political and Social History from 478 BC (en anglès). Londres i Nova York: Routledge, 1988. ISBN 0-415-00338-5.
- Pryor, John H. Geography, Technology, and War: Studies in the Maritime History of the Mediterranean, 649–1571. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-42892-0.
- Sealey, Raphael. A History of the Greek City States, ca. 700–338 B.C.. Berkeley, Los Angeles and Londres: University of California Press, 1976. ISBN 0-520-03177-6.