Bedřich Hrozný

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBedřich Hrozný
Bedřich Hrozný v 20. letech.jpg
Biografia
Naixement 6 maig 1879
Lysá nad Labem Tradueix
Mort 12 desembre 1952 (73 anys)
Praga
Lloc d'enterrament Q45895617 Tradueix
  Rector of Charles University Tradueix 

1939 – 1940
  Q59459402 Tradueix Q11994436 Tradueix

Dades personals
Religió Evangelical Church in Austria (1781-1918) Tradueix i Església Evangèlica dels Germans Txecs
Formació Universitat de Viena
Universitat Humboldt de Berlín
Activitat
Camp de treball Lingüística
Ocupació Orientalista, arqueòleg, pedagog, escriptor, professor d'universitat, Hittitologist Tradueix i assiriòleg
Ocupador Universitat Carolina de Praga
Universitat de Viena
Conflicte Primera Guerra Mundial
Obra
Estudiant doctoral Čestmír Loukotka Tradueix
Família
Pare Václav Hrozný Tradueix
Germans Jindřich Hrozný Tradueix
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Bedřich Hrozný Bedřich Hrozný (pàg.) (Lysá nad Labem Tradueix i Q30307498 Tradueix, 6 de maig de 1879 Praga, 12 de desembre de 1952) va ser un lingüista i orientalista Txec. Va desxifrar la llengua hittita, el va identificar com un idioma indoeuropeu i va assentar les bases per l'estudi d'aquesta llengua.

Biografia[modifica]

Hrozný va néixer a Lysá nad Labem, Bohèmia, Imperi Austrohongarès. Va aprendre hebreu i àrab a Kolin. A la Universitat de Viena va estudiar accadi, arameu, etiòpic, sumeri i sànscrit i l'escriptura cuneïforme usat a l'Àsia menor, Mesopotàmia i Pèrsia. També va estudiar orientalisme a la Universitat Humboldt de Berlín.

Carrera[modifica]

El 1905, després d'excavar a Palestina, va ser professor a la Universitat de Viena.

El 1906, a Hattusa (actual Boğazkale, a 200 km d'Ankara), una expedició alemanya va trobar els arxius dels monarques hitittes en escriptura cuneïforme, en un idioma desconegut. Mentre estava a l'exèrcit austrohongarès durant la Primera Guerra Mundial, va poder estudiar les tauletes i el 1917 va publicar una descripció de l'idioma i demostrava que pertanyia a la família indoeuropea.[1]

El 1925, va dirigir un equip arqueològic txec que va descobrir mil tauletes cuneïformes que contenien contractes i cartes de mercaders assiris a la localitat turca de Kültepe. Aquest equip va excavar també la ciutat hittita de Kanesh.

El 1929 va fundar la revista Archiv Orientální que va esdevenir la revista de referència pels estudis orientals.

Més tard va intentar desxifrar l'escriptura jeroglífica usada pels hittites i les escriptures usades a l'Antiga Índia i Creta, però va fracassar en els seus intents.

De 1919 a 1952 va ser professor d'investigació cuneïforme i història oriental antiga a la Universitat Carolina a Praga. Durant l'ocupació nazi en va ser Rector.[2]

Un atac de cor el 1944 el va fer retirar de la vida acadèmica i científica.[3]

Desxifrant l'idioma hittita[modifica]

nu NINDA-an ēzzateni, wādar-ma ekuteni

Per resoldre el misteri del llenguatge hittita, Hrozný va fer servir dues frases que apareixien en un text: nu NINDA-an ezzatteni watar-ma ekutteni. Se sabia llavors que l'ideograma NINDA significava 'pa' en sumeri. Va pensar que el sufix -an potser era l'acusatiu hittita. Llavors, va assumir que la segona paraula, ed-/-ezza, tenia relació amb el pa i va assumir que podria ser el verb 'menjar'. La comparació amb la paraula llatina edo, l'anglesa eat i l'alemanya essen el van portar a assumir que NINDA-an ezzatteni volia dir "tu menjaràs pa". Amb la segona frase, es va fixar en la paraula watar que te força similituds amb la paraula anglesa water i alemanya wasser. L'última paraula de la frase, ekutteni te l'arrel eku-, que s'assembla a la paraula llatina aqua (aigua). Per tant, va traduir la segona frase com "tu beuràs aigua". Fent servir aquests principis, va continuar la seva investigació i va poder publicar una gramàtica hittita el 1917.

Publicacions[modifica]

  • Sumerisch-babylonische Mythen von dem Gotte Ninrag (Ninib). Berlin: Wolf Peiser, 1903.
  • Obilí ve staré Babylónií. (= “Wheat in Ancient Babylonian”). Vienna: Hölder in Kommission, 1913.
  • “Die Lösung des hethitischen Problems”, Mitteilungen der Deutschen Orient-Gesellschaft 56 (1915): 17–50.
  • Die Sprache der Hethiter, ihr Bau und ihre Zugehörigkeit zum indogermanischen Sprachstamm. Leipzig: J.C. Hinrichs, 1917 (reprint: Dresden: TU Dresden, 2002).
  • Hethitische Keilschrifttexte aus Boghazköi, in Umschrift, mit Übersetzung und Kommentar. Leipzig: J.C. Hinrichs, 1919.
  • Über die Völker und Sprachen des alten Chatti-Landes: Hethitische Könige. Leipzig: J.C. Hinrichs, 1920.
  • Keilschrifttexte aus Boghazköi, vol. 5 (of 6): Autographien. Leipzig: J.C. Hinrichs, 1921 (reprint: Osnabrück: Zeller, 1970).
  • Les inscriptions hittites hiéroglyphiques: Essai de déchiffrement, suivi d'une grammaire hittite hiéroglyphique en paradigmes et d'une liste d'hiéroglyphes. Prague: Orientální Ústav, 1933.
  • Über die älteste Völkerwanderung und über das Problem der proto-indischen Zivilisation: Ein Versuch, die proto-indischen Inschriften von Mohendscho-Daro zu entziffern. Prague, 1939.
  • Die älteste Geschichte Vorderasiens und Indiens. Prague: Melantrich, 1940, 1941, 1943.
  • Inscriptions cunéiformes du Kultépé, vol. 1. Prague, 1952.
  • Ancient history of Western Asia, India and Crete. New York, 1953.

Referències[modifica]

  1. 1958-, Luraghi, Silvia,. Hittite. München: LINCOM Europa, 1997. ISBN 389586076X. 
  2. «Seznam rektorů 1918-2017» (en en). Univerzita Karlova.
  3. «Bedřich Hrozný – Re-Discoverer of the Hittite Language» (en en). Radio Praha.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bedřich Hrozný Modifica l'enllaç a Wikidata