Bismutocolumbita
 Bismutocolumbita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | BiNbO₄ |
| Epònim | columbite mineral group (en)  i bismut |
| Localitat tipus | filó de pegmatites Danburitovaya, camp de pegmatites Malkhan (Malchan; "Malechansk"), Krasnyi Chikoy, Chitinskaya Oblast', Zabaikàlie, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DE.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DE.30 |
| Dana | 8.1.6.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,992Å; b = 5,677Å; c = 11,731Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | negre; marró a la llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta - en {010} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | de marró a groc pàl·lid |
| Densitat | 7,17 g/cm³ (mesurada); 7,66 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2,380 nβ = 2,420 nγ = 2,470 |
| Birefringència | δ = 0,090 |
| Angle 2V | calculat: 85° |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Impureses comunes | Pb, Sb, Sn, Ti |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1991-003 |
| Símbol | Bclb |
| Referències | [1] |
La bismutocolumbita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la cervantita. Rep el seu nom en al·lusió al seu contingut en bismut i la seva relació amb la columbita.
Característiques
[modifica]La bismutocolumbita és un òxid de fórmula química BiNbO₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls prismàtics, de fins a 2 mm, estriats perpendicularment a la direcció d'elongació.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bismutocolumbita pertany a «04.De: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars amb cations de mida mitjana; amb diversos poliedres» juntament amb els següents minerals: downeyita, koragoïta, koechlinita, russel·lita, tungstibita, tel·lurita, paratel·lurita, bismutotantalita, cervantita, estibiotantalita, estibiocolumbita, clinocervantita i baddeleyita.
Formació i jaciments
[modifica]La bismutocolumbita va ser descoberta al filó de pegmatites Danburitovaya, al camp de pegmatites Malkhan (Malchan; "Malechansk") (Transbaikal, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia). També ha estat descrita e un altre indret del camp Malkhan i a Forcel Rosso Gully, a Brescia (Llombardia, Itàlia).[1]
Ha estat trobada associada a altres minerals com: elbaïta, micròlit ric en bismut, cassiterita, danburita i quars.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Bismutocolumbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Bismutocolumbite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 9 febrer 2018].