Blatonita

Blatonita
Fórmula química	(UO₂)CO₃·H₂O
Localitat tipus	mina Jomac, White Canyon, comtat de San Juan, Utah, Estats Units
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.EB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	5.EB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	V/F.01
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Color	groc canari
Duresa	2 a 3
Lluïssor	sedosa
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,588 nε = 1,612
Birefringència	δ = 0,024
Fluorescència	groc verdós fortament fluorescent
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1997-025
Símbol	Blt
Referències

La blatonita és un mineral de la classe dels carbonats. Va rebre el seu nom l'any 1998 per R. Vochten i Michel Deliens en honor del Dr. Norbert Blaton (1945-), cristal·lògraf de la Universitat de Lovaina, Bèlgica, un especialista en l'estructura cristal·lina dels minerals d'urani.

Característiques

La blatonita és un carbonat de fórmula química (UO₂)CO₃·H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal en forma de cristalls aciculars distorsionats, normalment asbestiforme, d'aproximadament 1 mil·límetre. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la blatonita pertany a «05.EB - Uranil carbonats, amb proporció UO₂:CO₃ = 1:1» juntament amb els següents minerals: rutherfordina, joliotita i bijvoetita-(Y).

Formació i jaciments

És un mineral secundari que es troba en dipòsits d'urani. Sol trobar-se associada a altres minerals com: guix, boltwoodita, coconinoïta, metazeunerita, rutherfordina, atzurita, brochantita, carbonatocianotriquita, malaquita, smithsonita mangànica. Va ser descoberta a la mina Jomac, al White Canyon, comtat de San Juan (Utah, Estats Units). També ha estat descrita a la mina Plavno (Bohèmia, República Txeca).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blatonita