Bob Black

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaBob Black
Bob Black (2011 BAAB).JPG
Dades biogràfiques
Naixement 4 gener 1951 (67 anys)
Detroit
Ideologia Anarquisme
Alma mater Universitat de Michigan
Activitat professional
Ocupació Escriptor, advocat, assagista i anarquista
Obra
Obres destacades The Abolition of Work

Facebook: bob.black.77736
Modifica dades a Wikidata

Bob Black (Detroit, 4 de gener de 1951) és un anarquista nord-americà contemporani conegut principalment per les seves idees crítiques de la societat basada en el treball. Se l'associa al corrent de l'anarquia postesquerrana.

L'abolició del treball[modifica]

The Abolition of Work and Other Essays (L'abolició del treball i altres assajos) és el llibre més conegut de Black, el qual es basa en les idees de pensadors revolucionaris com Charles Fourier, William Morris, Paul Goodman, Marshall Sahlins i Paul Lafargue. Argumenta en contra de la subordinació de la vida de les persones per l'esquema del treball on se les obliga a una vida dedicada a la producció i el consum de mercaderies.[cal citació]

Crítica al marxisme i al socialisme d'Estat[modifica]

Encara que desenvolupa una crítica profunda al capitalisme i als punts de vista neoliberals, també critica els esquemes marxistes del socialisme d'Estat a causa que aquests mantenen una lògica productivista que es diferencia del capitalisme en que, enlloc de treballar per a un patró/burgès, en el socialisme d'Estat hom rep ordres d'un administrador assignat per l'estat socialista. D'altra banda, també critica la glorificació del treball i del treballador en el marxisme per mantenir-se en la línia teòrica del neoliberalisme en afirmar que les coses adquireixen valor per mitjà del treball.[cal citació]

La societat del treball i la llibertat[modifica]

Black defineix el seu concepte de "treball" com l'activitat productiva compulsiva engegada per mitjans econòmics i/o polítics. Black mostra nombroses dades per demostrar que gran part de la misèria al món està lligada al treball. Per aquest motiu denuncia al treball per la seva compulsió i per subordinar les persones a un altre que els diu què han de fer, de manera que les persones perden la seva subjectivitat i, per tant, la seva llibertat. Això es fa a través de múltiples formes degradants de disciplina cada vegada més sofisticades. D'altra banda la crueltat del sistema es mostraria en els altíssims accidents de treball que van des de lesions fins a defuncions laborals.

A causa d'això, troba que els que defensen el treball i la llibertat serien hipòcrites. A causa de la regularitat i la monotonia del treball, les persones s'acostumen a la rigidesa i a la regularitat, i no tenen temps per al contacte interpersonal o l'activitat realitzadora de la persona. Black recorda que és evident que la majoria de les treballadores no estan satisfetes amb la condició del treball, però la ideologia de la societat actual tendeix a glorificar el treball per autoreproduir-se.[cal citació]

El joc com l'oposat al treball[modifica]

La forma en la qual les persones poden reclamar la seva llibertat és per mitjà de recuperar el temps que ara empren en els seus treballs i redirigir-lo cap a activitats on entraria el que Black considera com l'oposat del treball: el "joc" i el lúdic. El joc no és necessàriament governat per regles i és fet voluntàriament i en llibertat. Black identifica el joc com a idèntic amb l'activitat no instrumental i amb l'economia del regal. Afirma que les societats caçadores-recolectores es caracteritzen pel joc, cosa afirmada per Marshall Sahlins. El culte i el nivell de dedicació actual al treball seria alguna cosa que inclús sorprendria a les societats de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana.[cal citació]

El replantejament de l'activitat humana[modifica]

Black critica el punt de vista que el treball és necessari per fer activitats importants però molestes, afirmant que gran part dels treballs més necessaris poden ser fets amb un sentit més lúdic i adaptats a l'artesania o a una altra activitat més plaent. D'altra banda, manifesta que gran part dels treballs no mereixen en realitat ser rescatats perquè són bàsicament imposicions del capitalisme consumista. Això a causa que gran part de les activitats productives només serveixen als propòsits del comerç i del control social que existeixen exclusivament per mantenir el sistema del treball.[cal citació]

Enllaços externs[modifica]

Entrevista a Bob Black (Público 16/12/2017)