Bonaventura Ubach i Medir

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBonaventura Ubach i Medir
Dades biogràfiques
Naixement Bonaventura Ubach i Medir
2 d'abril de 1879
Barcelona, Barcelonès
Mort 19 de febrer de 1960(1960-02-19) (als 80 anys)
Montserrat, Bages
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Monjo i orientalista
Modifica dades a Wikidata

Bonaventura Ubach i Medir (Barcelona, 2 d’abril de 1879 - Montserrat, 19 de febrer de 1960) fou un monjo de Montserrat, orientalista i estudiós de la Bíblia. Viatger i coneixedor del territori i les llengües de l'Orient bíblic, va compilar una nombrosa col·lecció de material arqueològic[1] que s'exposa al Museu de Montserrat, en la creació del qual contribuí decisivament. El 1929 engegà el projecte de la Bíblia de Montserrat, traducció al català de la Bíblia.[2]

Després d'entrar com a monjo al monestir de Montserrat, el 1894, fou ordenat de sacerdot el 1902.[3] Viatjà a Jerusalem el 1906 i estudià a l'Escola Bíblica, on conegué el P. Lagrange. El 1907 fou nomenat professor al Seminari Siríac de Jerusalem, i quan va retornar a Montserrat el 1910 ja posà les bases de les col·leccions museístiques orientals del monestir. Fou professor de siríac i hebreu a l'Instituto Pontificio Anselmiano de Roma entre 1913 i 1922. Visqué a l'orient, on col·laborà amb l'Església Catòlica Siríaca en les tasques d'edició de textos litúrgics, fent coneixença de l'aleshores patriarca Efrem Rahmani. Des de Jerusalem, participà a partir de 1924 en el projecte impulsat per Francesc Cambó i la Fundació Sant Damàs per a la producció d'una Bíblia en llengua catalana. Desavinences posteriors el van fer abandonar el projecte i dirigir el seu propi treball de la Bíblia de Montserrat.[4] Pels volts del 1928 va adquirir 200 papirs a Egipte, en el que s'ha considerat la primera col·lecció privada d'aquest tipus de manuscrits a Catalunya i l'Estat espanyol.[5] Tornà a Montserrat el 1951, on celebrà regularment seguint el ritu siríac.[6]

Obra[modifica | modifica el codi]

  • El Sinaí: viatge per l'Aràbia Pètria cercant les petjades d'Israel (1913; segona edició 1955; tercera edició 2011)[7]
  • Legisne toram? (1919)
  • La Bíblia. Versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat[8]
    • El Gènesi (1926)
    • L'Èxode (1927)
    • Levític (1927)
    • Els Nombres (1928)
    • El Deuteronomi (1928)
    • El Psalteri(1932)
    • I i II de Samuel (1952)
    • Litúrgia siríaca de Sant Jaume (1952)
    • Dietari d'un viatge per les regions de l'Iraq (1922-1923) (2009)[9]

Exposicions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Maigí, Raül. El llegat del biblista arqueòleg, El Punt, 14 de gener de 2008
  2. Massot i Muntaner, Josep. Els creadors del Montserrat modern: cent anys de servei a la cultura catalana, L'Abadia de Montserrat, 1979, Vol.3 Biblioteca Serra d'Or, p.95-96, ISBN 84-7202-337-0, 9788472023376
  3. Gironell, Martí «Les aventures d'un monjo». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, desembre 2010, p. 44-49. ISSN: 1695-2014.
  4. Riera i Milà, José M.Eclesiàstics a Catalunya a la “Generació del 98”.ss. XIX y XX, Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra (accés 16-11-09)
  5. Tudela i Penya, Montserrat. La papirologia: una ciència de futur de la mà del passat, Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, núm. 129, Gener de 2008Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  6. Janeras, Sebastià. Els cristians de l'Iraq, Full Diocesà Solsona-Vic, 9 d'abril de 2006, p.4Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  7. Edició facsímil del llibre «El Sinaí» de Bonaventura Ubach
  8. La Bíblia. Versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat, Casal i Vall, 1990 (Primera edició:1970), ISBN 99913-1-005-3
  9. Ressenya del llibre Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq (1922-1923)
  10. Divendres s’inaugura l’exposició «Viatge a l’Orient Bíblic» a Barcelona
  11. Ribas Tur, Antoni «Les aventures del frare explorador». Diari Ara [Barcelona], 18-04-2011, p.38. ISSN: 2014-010X.

Fonts[modifica | modifica el codi]