Bulès
Tipus | riu | |||
---|---|---|---|---|
Inici | ||||
Cota inicial | 1.308,7 m | |||
Entitat territorial administrativa | Rosselló (Catalunya del Nord) | |||
Localització | Canigó | |||
Final | ||||
Cota final | 88 m | |||
Entitat territorial administrativa | Pirineus Orientals (França) | |||
Localització | Millars | |||
Desembocadura | Tet | |||
| ||||
Característiques | ||||
Dimensió | 34,67 () km | |||
El Bulès[1][2] (sovint també escrit incorrectament Bolès o Boulès) és un riu del sud-oest del Rosselló que neix al vessant nord-est del Puig de l'Estela, dins el massís del Canigó, i desemboca al Riberal de la Tet després d'un recorregut d'uns 35 km.[3] Juntament amb el Reart i la Cantarana, a llevant, i la Ribera Ampla, al sud, el Bulès és un dels quatre cursos d'aigua més notables dels Aspres.[4]
Es forma en el vessant nord de la carena on es troba la Torre de Vetera i traça una marcada vall de sud-sud-oest a nord-nord-est, molt sinuosa en alguns trams, que en diversos punts marca la partió entre els termes de les comunes de la Bastida, Sant Marçal, Prunet i Bellpuig, Bula d'Amunt, Queixàs i Casafabre. Més tard deixa de ser termenal i, ja en el Riberal de la Tet, travessa els termes de Bulaternera, Sant Miquel de Llotes, Illa, Nefiac i Millars, on s'aboca en la Tet just al triterme entre aquest darrer i Cornellà de la Ribera i Sant Feliu d'Amunt.[4]
No té cap afluent important, llevat d'una desena de torrents i còrrecs del nord-est del massís del Canigó, entre els quals el Gimenell i el Boletó.[3][5][6]
Referències
[modifica]- ↑ «Bulès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans / Universitat de Perpinyà, 2007, p. 27. ISBN 978-84-7283-920-5.
- ↑ 3,0 3,1 «el bolès» (en francès). Sandre – Service d'administration nationale des données et réfférentiels sur l'eau (França). [Consulta: 21 juny 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «La Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Illa, Millars, Nefiac i Sant Marçal». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
- ↑ Becat, Joan. «99-Nefiac, 155-Sant Marçal i 156-Sant Miquel de Llotes». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISSN 1243-2032.
- ↑ Becat, Joan. «16-La Bastida, 20-Bula d'Amunt, 21-Bulaternera, 31-Casafabre, 75-Illa, 87-Millars (i Caladroer)». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISSN 1243-2032.