Cèmuhî

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaCèmuhî
Tipusllengua i llengua viva modifica
Parlants
2.600 (2009)[1] principalment a Nova Caledònia
Rànquing-
Parlat aProvíncia del Nord
Classificació lingüística
Llengües austronèsies

   Llengües malaiopolinèsies
    llengües oceàniques
     Llengües oceàniques meridionals
      Llengües canac

       Cèmuhî
Característiques
Institució de normalitzacióAcadèmia de les Llengües Canac
Codis
ISO 639-2cam
ISO 639-3cam modifica
Glottologcemu1238 modifica
Ethnologue.comcam modifica
IETFcam modifica

Cèmuhî (també camuhi, camuki, tyamuhi, wagap) és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Paici-Camuki, als municipis de Touho, Poindimié i Koné, a la Província del Nord, Nova Caledònia. Té 2.600 parlants nadius.

Història i descripció[modifica]

El nom cèmuhî es pronuncia « tyèmouhî » o « tyamoukî ». La llengua també és anomenada tié, tyamuhi o llengua de Wagap pels Pares maristes instal·lats a Wagap en el segle XIX, principalment el p. Benoît Forestier i el p. Roussel que coneixien la llengua i desenvoluparen les primeres transcripcions.[2] El terme de « tié » va ser fins fa poc utilitzat per referir-se a la llengua parlada al nord de la vall de Tiwaka.

És una llengua tonal de tres registres. El nombre de parlants oscil·la entre 2.600 (segons Ethnologue i 3.300, dels quals 800 viuen fora de la zona tradicional segons Jean-Claude Rivierre.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Rivierre, Jean-Claude (1972). Les Tons de la langue de Touho (Nouvelle-Calédonie) : Etude diachronique. Bulletin de la Société de Linguistique de Paris, 1972, vol.67, n°1, p. 301-316.
  • Rivierre, Jean-Claude. La Langue de Touho : Phonologie et grammaire du Cèmuhî (Nouvelle-Calédonie). París: Société d'Etudes Linguistiques et Anthropologiques de France, 1980, p. 363. 
  • Rivierre, Jean-Claude. Dictionnaire cèmuhî – français, suivi d'un lexique français – cèmuhî. París: Société d'Etudes Linguistiques et Anthropologiques de France, 1983, p. 375. 

Enllaços externs[modifica]