Camps de concentració francesos

Homenatge i record als republicans espanyols internats al camp de concentració de Ribesaltes

Els camps de concentració francesos, de vegades referits a França (i en francès) eufemísticament com a camps d'internament, van ser precaris camps de concentració establerts per les autoritats franceses a la fi de la guerra civil espanyola per a confinar-hi, de 1939 a 1941, prop de mig milió d'exiliats republicans que fugien del franquisme, un fet que a França es coneix com "La Retirada" (usant el mot "retirada" en castellà o català a la llengua francesa).^[1] Altres refugiats van ser assassinats o deportats a les autoritats feixistes espanyoles o alemanyes.^[1] Els camps de concentració francesos no entren al pla d'estudis dels escolars a França.^[2]

Aquests camps, a la intempèrie o en forma de barracons, no disposaven de condicions de salubritat ni d'aigua potable i sovint tampoc s'administrava menjar als presoners. Se sap que alguns van morir de desnutrició i diverses malalties. Alguns pocs van aconseguir fugir.^[2]^[1] Alguns exemples de camps de concentració francesos són els d'Argelers, els Banys d'Arles, el Barcarès, Sant Cebrià i el Voló, a la Catalunya del Nord, el d'Agde a l'Erau, i el de Gurs al País Basc del Nord.^[3]

El 1938, el Decret Llei francès del 12 de novembre mencionava als "estrangers indesitjables" i proposava la seva expulsió, en prevenció dels centenars de milers de persones que es dirigien a la frontera, moltes d'elles a peu, amb la caiguda de Catalunya a mans franquistes. El 21 de gener de 1939 es va instal·lar un primer "centre especial" a Rieucros per a confinar els que aconseguien travessar la frontera (oficialment tancada) i el govern francès no havia pogut deportar a altres països. El 5 de febrer del mateix any s'obre la frontera però el cap d'estat Francès, Édouard Daladier, fa separar homes i dones i els distribueix en centres de "reclusió administrativa" que després passarien a ser "camps d'internament" i "camps de concentració".^[4] La preocupació principal de Daladier era minimitzar el cost econòmic que representava a les arques del seu Estat: el cost diari era d'aproximadament un franc i mig per persona i dia, cosa que sumava 750.000 antics francs francesos diaris. El 25 de febrer del mateix any França i Espanya van signar l'acord Bérard-Jordana, pel qual França reconeixia el govern feixista espanyol i intercanviava ambaixadors.^[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Projecte de senyalització d'espais i camins de l'exili republicà de 1939 Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine. Museu Memòria de l'Exili, MUME. Consorci format per Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya, Universitat de Girona, Patrocinat per la Diputació de Girona, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i l'Ajuntament de La Jonquera. Finançat per la Unió Europea i altres. (català) (castellà) (francès) (anglès)
↑ ^2,0 ^2,1 Un relato del exilio, de Laia Zieger, publicat a El Periódico, pàg. 50, del 24 d'abril de 2011. (castellà) (català)
↑ Sánchez Agustí, 2005, p. 30.
↑ De la exclusión al exterminio, article publicat al número 18 de la revista Nuestra Memoria, de la fundació argentina Memoria del Holocausto. (castellà)
↑ El mariscal Petain, primer embajador de Francia ante el Gobierno de Burgos», de Amparo Candelas de la Fuente, Cuadernos de Historia Moderna y Contemporánea, ISSN 0211-0849, Vol. 8, pp. 235–248, 1987. (castellà)

Bibliografia[modifica]

Libro Memorial, Españoles deportados a los campos nazis (1940–1945), de Benito Bermejo i Sandra Checa. Subdirección General de Archivos Estatales. Ministerio de Cultura de Espana, editorial Lunwerg, 2006. ISBN 978-84-8181-290-9. (castellà)
Les camps du mépris. Des chemins de l'exile a ceux de la résistance (1939-1945), de Jaume Queralt, René Grando i Xavier Febrés, prefaci de Bartolomé Bennassar. Canet de Rosselló: Editorial Trabucaire, 2004. (francès)
De la frontière aux barbelés. Les chemins de la Retirada 1939, de Gwenaëlle Moulins. Canet de Rosselló: Editorial Trabucaire, 2009. ISBN 978-2849740866 (francès)
La Retirada, de Josep Bartolí i Laurence Garcia. Il·lustracions de George Bartolí. Arles: Editorial Actes Sud. 2009. ISBN 978-2-7427-8040-2 (francès)
Camp d'Argelers (1939-1942), de Felip Solé i Grégory Tuban. Valls: Cossetània Edicions, 2011. ISBN 978-84-9791-797-1 (català)
Le camp de Gurs, 1939–1945, un aspect méconnu de l'histoire de Vichy, de Claude Laharie. Biarritz: Societé Atlantique d'Ímpression, 1993. ISBN 2-84127-000-9. (francès)
Bibliografia de la Guerra Civil i de l'Exili Arxivat 2011-05-04 a Wayback Machine. a la pàgina del Museu Memorial de l'Exili, La Jonquera. (català)
Sánchez Agustí, Ferran. Maquis a Catalunya. Lleida: Pagès Editors, 2005, p. 40-44. ISBN 84-7935-612-X.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camps de concentració francesos

[mume-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Projecte de senyalització d'espais i camins de l'exili republicà de 1939 Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine. Museu Memòria de l'Exili, MUME. Consorci format per Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya, Universitat de Girona, Patrocinat per la Diputació de Girona, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i l'Ajuntament de La Jonquera. Finançat per la Unió Europea i altres. (català) (castellà) (francès) (anglès)

[zieger-2] 2,0 ^2,1 Un relato del exilio, de Laia Zieger, publicat a El Periódico, pàg. 50, del 24 d'abril de 2011. (castellà) (català)

[FOOTNOTESánchez_Agustí200530-3] Sánchez Agustí, 2005, p. 30.

[4] De la exclusión al exterminio, article publicat al número 18 de la revista Nuestra Memoria, de la fundació argentina Memoria del Holocausto. (castellà)

[5] El mariscal Petain, primer embajador de Francia ante el Gobierno de Burgos», de Amparo Candelas de la Fuente, Cuadernos de Historia Moderna y Contemporánea, ISSN 0211-0849, Vol. 8, pp. 235–248, 1987. (castellà)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]