Camps de concentració franquistes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Els camps de concentració franquistes foren establerts a Espanya entre 1936 i 1947 coordinats pel Servei de Colònies Penitenciàries Militaritzades.

Història[modifica]

En aquests camps de concentració hi anaven a parar des de presoners de guerra del bàndol republicà o dissidents polítics fins a homosexuals i presos comuns. De la mateixa manera que en molts altres camps de concentració, els presoners estaven jerarquitzats, de tal manera que presos comuns violents (per tant sense motivacions polítiques o ideològiques) estaven en un graó superior a la majoria dels allí tancats, treballant de vigilants d'aquests últims. Es van caracteritzar per l'ús dels presoners, organitzats en batallons penals de treballadors, per a treballs forçats sovint en situacions penoses de reclusió (malalties, fam...).

Segons Javier Rodrigo (2006), prop de mig milió de presoners van passar pels camps de concentració entre 1936 i 1942.

Entre les obres més significatives construïdes pels presoners dels camps hi ha:

Llista de camps de concentració[modifica]

Alguns entre els més de 180 camps que van funcionar durant la guerra civil o els anys següents:

A Catalunya[1][modifica]

  • Convent de les Penedides (Lleida)
  • Seminari Vell (Lleida)
  • Convent de les Esclaves de Maria (Lleida)
  • Seu Vella (catedral vella del castell) (Lleida)
  • El Climent (magatzems de ciment prop de l'estació) (Cervera)
  • Universitat (Cervera)
  • Convent de la Salle (Tarragona)
  • Convent de la Vetlla (Tarragona)
  • Hermanos de la Doctrina Cristiana (Tarragona)[2]
  • Caserna d'Almansa (Tarragona)
  • Convent de les Oblates (Tarragona)
  • Seminari (Tarragona)
  • Pilats (després convertit en presó) (Tarragona)
  • El Cànem, fàbrica de la família Godó, al Poblenou (Barcelona)
  • Sant Joan d'Horta, a la Vall d'Hebron (Barcelona)
  • Palau de les Missions, a Montjuïc (Barcelona)
  • Seminari (Girona)
  • Castell de Sant Julià de Ramis (Girona)
  • La Carbonera, antic magatzem de carbó (Figueres

A les Illes Balears[modifica]

  • Camp de la península de Llevant a Mallorca
  • Camp de Formentera

Al País Valencià[modifica]

Altres[modifica]

Deportació d'exiliats a camps nazis[modifica]

A part dels camps de concentració en Espanya, s'afirma que, en l'exili de republicans a França, prop de 10.000 espanyols van acabar en camps de concentració nazis, sense que el ministre d'exteriors de Franco, Ramón Serrano Súñer, fes res per salvar-los. Existeixen proves de documentació escrita pels alemanys que consultaven què fer amb "dos mil rojos espanyols d'Angulema". Els pocs que es van salvar no van poder tornar a Espanya.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Gutiérrez Casalá, J. L. (2003). Colonias penitenciarias militarizadas de Montijo: represión franquista en el partido judicial de Mérida. Editora Regional de Extremadura, Mérida.
  • Molinero, C., Sala, M., y Sobrequés i Callicó, J. (2003). Una inmensa prisión: los campos de concentración y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo. Crítica contrastes: Crítica, Barcelona.
  • Núñez Díaz-Balart, M. (2004). Los años del terror: la estrategia de dominio y represión del general Franco. 1. ed. ed. Esfera de los Libros, Madrid.
  • Rodrigo, J. (2003). Los campos de concentración franquistas: entre la historia y la memoria. Siete Mares, Madrid.
  • Rodrigo, J. (2005). Cautivos: campos de concentración en la España franquista, 1936-1947. Crítica, Barcelona.
  • Rodrigo, J. (2006).. Hispania Nova, Revista de historia contemporánea, vol. 6, Separata.«Internamiento y trabajo forzoso: los campos de concentración de franco».
  • Rodríguez, Esther. Els maquis. Valls: Cossetània Edicions, març del 2005 (Col. En Guàrdia!). ISBN 9788497911092 [Consulta: 2 abril 2016]. 
  • Dueñas Iturbe, Oriol. Els Esclaus de Franco (197 p., [8] p. de làm. : il.; 24 cm). Badalona: Ara Llibres, 2007 (Sèrie H d'Ara Llibres). ISBN 9788496767324. 
  • Ahicart Salvador, Josep (Lluís). Tot recordant. Barcelona: Ed. Premura, 2006. 

Enllaços externs[modifica]