Carmelites Missioneres Teresianes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu Teresianes (desambiguació).
Infotaula d'ordeCarmelites Missioneres Teresianes
Escocd.gif
emblema del Carmel Descalç, adoptat també per les Carmelites Missioneres Teresianes
Tipus Congregació religiosa, femenina
Nom oficial Congregació de les Germanes Carmelites Missioneres Teresianes
Sigles C.M.T.
Altres noms Carmelites Descalces Terciàries de Tarragona
Objectiu Ensenyament de joves, cura de gent gran i de malalts
Fundació 1861 (fundació de les Carmelites Terciàries Descalces), Ciutadella de Menorca per Beat Francesc Palau i Quer i Joana Gratias Fabré; 1872 (escissió)
Patrons Mare de Déu del Carme
Branques i reformes Formades a partir de les Carmelites Descalces Terciàries (1878), que eren un tercer orde de les carmelites descalces; Missioners Laics Paulatians (branca laica)
Primera fundació Tarragona (casa mare), 1871
Fundacions destacades Graus (Osca, 1866), Madrid
Fundacions a terres de parla catalana Aitona (1868), el Vendrell (1869), Tarragona (casa mare, 1871), Barcelona (1916)
Persones destacades Venerable Teresa Mira (1895-1941)
Lloc web http://www.carmelitasmisionerasteresianas.com
Modifica les dades a Wikidata

Les Carmelites Missioneres Teresianes són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa, les germanes de la qual posposen al seu nom les sigles C.M.T.

No s'han de confondre amb les Carmelites Missioneres, també fundades per Palau i Quer, ni amb les Carmelites Missioneres de Santa Teresa, fundades a Mèxic el 1903.

Història[modifica]

Orígens[modifica]

La congregació va néixer fruit d'una experiència eclessial deFrancesc Palau i Quer (1811-1872), en 1860, com a orde tercer de l'Orde dels Carmelites Descalços. Palau era llavors exiliat a Ciutadella de Menorca, acusat de causar aldarulls per les seves predicacions, de tendència carlina. En el retir, Palau va pensar a donar vida a una congregació femenina que, vinculada a l'espiritualitat contemplativa de les carmelites descalces, es dediqués a l'apostolat actiu. Així va néixer la congregació de l'Orde Tercer de Germans de la Mare de Déu del Carme i Santa Teresa de Jesús, o Carmelites Descalces Terciàries. Entre els primers col·laboradors hi va haver la seva neboda, després canonitzada, Teresa Jornet i Ibars, que fundaria les Germanetes dels Ancians Desemparats.

Escissió[modifica]

En 1878, després de morir el fundador, Joana Gratias va encapçalar un moviment d'escissió de la congregació que provocà la constitució de dues branques separades de Carmelites Descalces Terciàries, que van establir les seves seus a Barcelona (les Carmelites Missioneres) i a Tarragona (les Carmelites Missioneres Teresianes, que no arribarien a Barcelona fins al 1916 i conegudes llavors com a Carmelites Tercàries Descalces de Tarragona). A partir de llavors, tot i compartir la història i el carisma, van continuar amb trajectòries separades. Entre 1925 i 1929 van reunir-se però la unió no va tenir continuïtat.

Les Carmelites Missioneres Teresianes, que es podrien considerar les continuadores de la congregació original, van expandir-se inicialment a Tarragona i Lleida i, en menor grau, per tot Catalunya exceptuant Barcelona i rodalia, on s'havia establert l'altra branca. Posteriorment, ja consolidada la separació, s'expandiren per la resta d'Espanya (València, País Basc i Navarra, especialment) i va obrir cases a Europa i altres continents, afegint als seus objectius l'apostolat missioner. A Barcelona es van establir el 1916, però dedicant-se exclusivament a l'assistència sanitària, no a l'ensenyament.

El 28 de març de 1911 l'institut va ser agregat a l'Orde del Carmel Descalç (es va renovar el 10 de setembre de 1930).

Trajectòria posterior a 1872[modifica]

La congregació, pel fet que eren en la seva àrea d'influència, s'ha fet càrrec dels principals llocs i fundacions vinculats al fundador: la casa natal i la fundació d'Aitona, la des Vedrà, la de Tarragona, on n'hi ha el sepulcre, i les primeres fundacions de la congregació originals (Graus, el Vendrell, etc.).

Activitats i difusió[modifica]

Les germanes es dediquen a l'ensenyament a joves i a l'assistència a la gent gran i els malalts; a més, l'activitat missionera i la promoció de la vida espiritual.

Avui són presents a 23 estats arreu del món. Al final del 2005, eren 817 religioses en 110 cases.[1]

Notes[modifica]

  1. Annuario Pontificio per l'anno 2007, Città del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.

Bibliografia[modifica]

  • Guerrino Pelliccia e Giancarlo Rocca (curr.), Dizionario degli Istituti di Perfezione (10 vol.), Edizioni paoline, Milano, 1974-2003.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]