Carnotita

Carnotita
Fórmula química	K₂(UO₂)₂(VO₄)₂·3H₂O
Epònim	Marie Adolphe Carnot
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	04.HB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.HB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.23
Dana	40.2a.28.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	crostes, masses terrosses, agregats foliats i granulars
Estructura cristal·lina	a = 10.47 Å, b = 8.41 Å, c = 6.91 Å; β = 103.83°; Z = 2
Grup puntual	monoclínica 2/m
Grup espacial	grup espacial P2₁/a
Color	groc canari, groc-verd
Macles	{001}
Exfoliació	excel·lent
Fractura	desigual
Duresa	2
Lluïssor	agregats mats, terrosos, cristalls nacrats
Color de la ratlla	groga clara
Diafanitat	semitransparent
Gravetat específica	4,70
Densitat	3,7 a 4,7
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.750 - 1.780, nβ = 1.901 - 2.060, nγ = 1.920 - 2.080
Birefringència	δ = 0,200
Angle 2V	mesurat: 43° a 60°, calculat: 26° a 36°
Fluorescència	no
{{{prop1}}}	sí
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Cnt
Referències

La carnotita és un mineral radioactiu de la classe dels òxids. Va ser descoberta el 1899 per Charles Friedel i Édouard Cumengem, qui li van donar el del químic francès Marie Adolphe Carnot (1839-1920). Dona nom al grup de la carnotita, al qual també pertany.

Característiques

És un vanadat de potassi i urani amb fórmula química K₂(UO₂)₂(VO₄)₂·3H₂O. El seu contingut en aigua pot variar i sovint presenta petites quantitats de calci, bari, magnesi, ferro i sodi. Sol trobar-se en masses cristal·lines o pulverulentes, en forma de diminuts grans, disseminats o com crostes. Els cristalls són aplanats, romboèdrics o en forma de llistons. Pot ser de color groc llimona o groc verdós brillant, fàcilment soluble en àcids.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la carnotita pertany a «04.HB - V[⁵⁺, ⁶⁺] Vanadats: uranil Sorovanadats» juntament amb els següents minerals: margaritasita, sengierita, curienita, francevillita, fritzscheïta, metavanuralita, vanuralita, metatyuyamunita, tyuyamunita, strelkinita, uvanita i rauvita.

Formació i jaciments

És un mineral secundari que resulta de l'alteració de la uraninita, la montroseita, o la davidita. La carnotita és un mineral que es troba típicament en forma d'escorces o flocs en els gresos, normalment concentrada o dispersa en mines i jaciments d'urani i gres. Quantitats tan baixes com un 1% donaran a les areniscas un color groc brillant. Es troba normalment en roques sedimentàries en zones àrides. El seu alt contingut en urani fa a la carnotita una important mena d'urani, a més de radioactiva. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka, situada a la La Torre de Cabdella (Pallars Jussà).

Hi ha diversos minerals relacionats amb la carnotita: volborthita, vanoxita, uvanita, tangeita, rossita, rauvita, pintadoita, metatyuyamunita, metatorbernita, hewettita, guix, barita, margaritasita i tyuyamunita.

Grup de la carnotita

El grup de la carnotita és una sèrie de minerals d'urani associats entre si química i estructuralment. La carnotita és membre més comú, i el que dona nom al grup. Els minerals d'aquest grup són vanadats hidratats d'uranil i un metal, generalment alcalí o alcalinoterri. La seva fórmula general és A (UO₂)₂(VO₄)₂·nH₂O, on n = 3 o 6 (amb algunes excepcions) i A és un metall. Hi ha una àmplia substitució d'ions metàl·lics, especialment entre metalls alcalins-alcalinoterris i viceversa.

A diferència dels fosfats i arsenats hidratats d'uranil, aquests compostos tendeixen a ser més estables. Gran part de l'aigua de les seves molècules és zeolítica, és a dir, al perdre-la parcialment no es produeix la destrucció de la molècula, a diferència dels minerals de grup de l'autunita, per exemple. No posseeixen productes de deshidratació a excepció de la tyuyamunita (que passa a metatyuyamunita). La majoria reaccionen a l'àcid clorhídric produint un anell marró. Cristal·litzen en els sistemes ortoròmbic i monoclínic. Com la gran majoria dels minerals amb ió urani, són de colors que van des de groc a verd groguenc, i verd quan contenen coure.