Castell de Chinon

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaCastell de Chinon
Château de Chinon vu de la Vienne.jpg
Tipologia Château i castell
Ubicació
Estat França
Regió Centre – Vall del Loira
Departament Indre i Loira
Districte Districte de Chinon
Cantó Cantó de Chinon
Municipi Chinon
Característiques
Material pedra

Monument històric catalogat
Declaració 1840
Identificador PA00097661
Monument històric catalogat
Declaració 27 abril 1926
Identificador PA00097661
Monument històric catalogat
Declaració 7 juliol 1926
Identificador PA00097661
Activitat
Fundador Teobald I de Blois
Propietari Teobald I de Blois

Lloc web oficial
47° 10′ 05″ N, 0° 14′ 10″ E / 47.168055555556°N,0.23611111111111°E / 47.168055555556; 0.23611111111111
Modifica dades a Wikidata

La fortalesa reial de Chinon és un castell situat a la comuna francesa de Chinon, al departament d'Indre-et-Loire, construït sobre un espoló rocós que domina el riu Vienne i la ciutat. Aquesta posició estratègica permet assegurar el control del passatge sobre el Vienne, afluent del Loira.

Va ser fundat per Teobald I, comte de Blois; al segle XI el castell va passar a ser propietat dels comtes d'Anjou. L'any 1156 Enric II d'Anglaterra, membre de la Casa d'Anjou, va prendre la fortalesa en mans del seu germà Geoffrey i ho va adequar per servir de residència habitual: la major part de l'estructura es pot atribuir al seu regnat i va morir allà l'any 1189.

A principis del segle XIII, el rei Felip II de França es va apoderar de Chinon (any 1205) després d'un setge que va durar diversos mesos. Quan el rei Felip IV va acusar als templers d'heretgia durant la primera dècada del segle XIV, diversos membres destacats de l'Ordre van ser empresonats a la fortalesa.

Utilitzat per Carles VII al segle XV, el castell de Chinon es va convertir en presó a la segona meitat del segle XVI, però després va caure en desús amb la conseqüent degradació.

Va ser reconegut com un monument històric pel Ministeri de Cultura de França l'any 1840. El castell, que alberga un museu, és propietat i està gestionat pel Consell General de Indre-et-Loire; va ser restaurat al segle XXI i és una important atracció turística.

Forma part del conjunt de castells del Loira que van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000.[1]

Història[modifica]

Època gal-romana[modifica]

El lloc on s'alça la fortalesa va ser ocupat fa ja uns tres mil anys segons el revelat per excavacions arqueològiques recents. La situació estratègica de l'emplaçament, a la riba del riu Vienne a uns 10 quilòmetres d'on s'uneix al Loire, va propiciar l'assentament humà des de temps prehistòrics; els rius conformaven les rutes comercials més importants i el Vienne ho unia a les fèrtils planes del sud de la regió de Poitou i la ciutat de Llemotges, via Loire.[2][3][4]

Fa falta esperar al final de l'època gal·la per conèixer una mica els seus habitants: un aristòcrata i guerrer gal va erigir la seva casa a la localització de l'actual castell.[5] Els arqueòlegs han trobat la rasa quadrada del recinte on s'alçava la muralla; a l'interior es trobaven cases particulars, edificis agrícoles, magatzems i un espai polític i cultural. L'amo de la propietat va ser enterrat just davant, amb la seva gran espasa, privilegi concedit per César als veterans de les seves tropes auxiliars natives. En aquells temps gal-romans, Chinon era ja una petita ciutat amb mercat.

Imperi romà i alta Edat mitjana[modifica]

A la fi de l'Imperi romà, el promontori va ser fortificat i es va convertir en un castrum mencionat per l'historiador Gregori de Tours.[6] Es va construir una muralla al voltant amb un espessor de paret de 2,40 m i que havia de tenir al voltant d'una mitja dotzena de torres; per als fonaments es van reutilitzar grans blocs de pedra dels antics edificis gals. Chinon, que formava part del regne dels visigots, va resistir el setge del general romà Egidi, l'any 463. El promontori fortificat va ser successivament ocupat pels merovingis i els carolingis. D'aquesta època han estat trobats enterrats edificis i grans sitges o clots excavats en el sòl, arrebossats amb argila on s'emmagatzemava gra.

El castell en si va anar prenent forma entre els segles VI i X. Es van construir edificis comtals i una torre, protegits per una muralla i separats del conjunt arquitectònic, situats en l'extrem oriental del castell actual. Aquest conjunt és diferent de la resta de construccions situades més a l'oest: alberga instal·lacions destinades a l'economia i tallers artesanals necessaris per al funcionament del castell.

Entre els segles VII i XIII Chinon va ser capital d'una jurisdicció administrativa medieval, una vegueria, albergant un taller de moneda reial transferida de Tours davant l'amenaça implacable dels víkings entre els anys 920 i 954.

Comtes de Blois i comtes d'Anjou[modifica]

Al segle X, la fortalesa estava en mans dels comtes de Blois, vassalls del rei de França. El primer i més poderós d'ells, Teobald I de Blois va arribar a ser comte al voltant de l'any 942, i va romandre al castell fins a 974.[7] Va fer construir una torre de pedra l'any 954. Per enfortir la capacitat defensiva del castell, ho va fer envoltar per una muralla.

El castell es va convertir en un problema territorial entre els comtes de Blois i els d'Anjou, mentre es van produir importants canvis arquitectònics durant la primera meitat del segle XI. Per augmentar la superfície es va construir diversos habitacles i un convent, entre altres.

Les grans reformes: Lluís I d'Anjou i Carles VII de França[modifica]

Reproducció en 3D del castell de Chinon al segle XV.

Al voltant de l'any 1370, el duc Lluís I d'Anjou va començar a reconstruir les estades. D'aquest conjunt, només queda l'ala sud, que albergava a un auditori en l'extrem est. S'administrava justícia en una habitació molt gran del pis superior, mentre que les quatre habitacions amb calefacció, a la planta baixa, servien d'oficina.

En l'època de Carles VII de França, el conjunt adopta la seva configuració final: tres ales al voltant d'un pati. Un dels edificis del priorat Saint-Melaine, que estava paret a paret amb els habitatges de la casa es ​​transforma en sala de Jeu de paume, esport aristocràtic molt de moda a l'època. A l'edifici perpendicular que limitava amb Coudray se li va realitzar un porxo que permetia passar del castell de Milieu al fort Coudray. L'auditori va ser reformat en gran saló del castell, més conegut com "Salle de la Reconnaissance".

La resta de l'ala sud va ser ocupada per les habitacions de Carles VII i la seva esposa Maria d'Anjou, en el primer pis. Estaven compostes per un rebedor, un dormitori, armaris i banys. Cambres de servei i menjador es trobaven a la planta baixa. La reina, principal ocupant durant més de 25 anys, de 1435 a 1461, va ser responsable de molts dels canvis i arranjaments.

Episodi templer[modifica]

Entre el 18 i el 20 d'agost de 1308, el castell de Chinon va ser l'escenari d'un important esdeveniment en la història dels cavallers templers.[8] Fundats com a ordre militar cristiana en Terra santa a la fi de la Primera croada, al segle XII, a la fi del segle XIII l'Orde del Temple havia guanyat grans extensions de terres i beneficis a Europa, especialment a França. Com a part de la lluita de poder entre el rei de França Felip el Bell i el papa Climent V i amb la finalitat de confiscar l'or dels templers, el monarca va encarregar a Guillem de Nogaret la recopilació de proves relacionades amb les desviacions de l'orde. De seguida es van iniciar diversos processos i judicis on la tortura es va assentar com a mètode per obtenir confessions ràpidament i que anaven més enllà de les acusacions inicials.[9] A fi de mantenir els judicis a la seva manera, el rei francès les hi va enginyar per mantenir durant els processos al papa a distància.

Plànol del castell

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. «The Loire Valley between Sully-sur-Loire and Chalonnes». Report of the 24th Session of the Committee. UNESCO. [Consulta: 9 març 2015].
  2. Pérouse de Montclos (1997), p. 178
  3. Clark (1952), p. 282
  4. Garrett (2011), p. xv
  5. Pellegrin (2010), p. 15
  6. Wheeler (1983), p. 14
  7. History of the fortress, Fortresse Royale de Chinon, <http://www.forteressechinon.fr/en/editorial/35/history-of-the-fortress.html>. Consulta: 22 juliol 2012
  8. King (1983), p. xvii
  9. Barber, Malcolm (2007) Le procès des Templiers, Tallandier

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Chinon Modifica l'enllaç a Wikidata