Castell de mota i pati

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Castell de mota)
Salta a la navegació Salta a la cerca

El castell de mota i pati o castell de mota era una forma primitiva de castell de fusta envoltat d'una palissada, sobre una mota o pujol artificial. Aquesta tècnica constructiva es va difondre a l'entorn de l'any 1000 per molts països predominantment plans, com l'Europa del centre i del nord, però arribà a tenir importància a Occitània, sobretot al Llenguadoc, i també a la Catalunya Nord.

Als Països Catalans i Occitània (principalment al Rosselló i al Llenguadoc), vers l'any 1000, es començaren a construir castells de pedra en lloc de fusta, damunt de munts de terra construïts artificialment a posta per a bastir-hi el castell. El model, tot i partir dels mateixos principis del castell de mota i pati, era sensiblement diferent del model centroeuropeu i nòrdic.

Reconstrucció d'un castell de mota i pati a Saint-Sylvain-d'Anjou

Aquest tipus de construcció defensiva va desenvolupar-se al segle x quan els exèrcits tradicionals eren poc eficaços contra la guerrilla dels víkings i dels sarraïns.

La mota era la part més alta, on vivien el propietari, la seva família i els soldats. El pati era el lloc on es protegien la gent, les collites i les provisions dels voltants en temps de guerra. Una rasa envoltava tota la construcció. La mota és el precursor del castell fortificat. El pati (en francès, la basse-cour o la 'cort baixa'), que literalment era més baixa, tenia també la funció simbòlica de separar la gent noble, elevada, de la població.[1] La combinació d'un castell i d'una masia castral juxtaposats va continuar quan els castells ja van perdre tota la funció militar en esdevenir residència de prestigi o d'estiu.

Abans d'acabar-se l'edat mitjana començaren a caure en desús a causa de la construcció de castells més sòlids i de la fortificació de les viles; així, ja no se'n construïren més d'ençà del segle xiii, i les que encara hi havia foren progressivament abandonades. No queden gaires motes originals: les construccions de sorra i de fusta van desaparèixer en perdre la utilitat militar o van transformar-se en castells fortificats. De vegades, la forma de la mota encara apareix, com al castell de Limbricht als Països Baixos. En altres casos, el castell de mota va desaparèixer gairebé totalment i només sobreviu en la toponímia. La fotografia aèria va permetre d'identificar motes perdudes.

Als Països Catalans[modifica]

En l'actualitat, se'n conserven traces d'algunes, com la Mota de Sant Feliu d'Avall[2] o el Castell del Reart, mentre que d'altres han sofert processos d'aplanament del munt de terra que les formava, habitualment per a usos agrícoles, i han desaparegut del tot, com ara la Mota de la Vila Vella de Banyuls i la Mota de Mossellons. Les motes han deixat força rastres en la toponímia local, tot i que algunes de les motes han rebut tradicionalment el nom de castell. En terres més muntanyoses amb pujols naturals, certs pobles fortificats van desenvolupar-se a l'entorn d'un castell elevat amb la mateixa funció i estructura. A Catalunya, el castell de Castellnou dels Aspres n'és un bell exemple.

Motes del Rosselló[modifica]

A la comarca nord-catalana del Rosselló, territori eminentment pla, s'han trobat documentades (en unes quantes s'han trobat vestigis dels murs de la fortificació) les motes següents:

Referències[modifica]

  1. Durand, Philippe. Petit glossaire du château du Moyen Age : initiation au vocabulaire de la castellologie (en francès). Bordeaux: Confluences, 2001, p. 2. ISBN 2-914240-19-8. 
  2. Castellví, Jordi. «Sant Feliu d'Avall: Mota de Sant Feliu d'Avall». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de mota i pati