Lledoner

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Celtis australis)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuLledoner
Celtis australis Modifica el valor a Wikidata
Illustration Celtis australis0.jpg
Lledoner Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN19218728 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaCannabaceae
GènereCeltis
EspècieCeltis australis Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Distribució
Celtis australis range.svg
Modifica el valor a Wikidata

El lledoner (Celtis australis)[1] és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. La seva utilització com a arbre ornamental, la principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tota mena de terreny.

Descripció[modifica]

Fulles i fruits

És un arbre caducifoli que pot arribar a mesurar de 20 a 25 m d'alçada. De tronc recte i escorça grisa i llisa, semblant a la de el ficus o el faig, sense estries o esquerdes marcades; posseeix una copa rodona i ampla. Les seves fulles, de 5 a 15 cm de llarg, són alternes, peciolades i de forma ovo-lanceolades i delicadament serrades, amb dents de punta més clara; el feix és de color verd fosc alguna cosa martinenc i el revés, de color més clar amb pilositat en els nervis. Tenen estípules caduques. Les flors pentàmeres són inconspicuas, ja que no tenen pètals i únicament estan formades per 5 sèpals caducs (flor monoclamídea); són de color groc verdós. El fruit, anomenat lledó, lledó o llautó, entre d'altres, és comestible i de sabor agradable semblant al dàtil; és una drupa carnosa del voltant d'un centímetre de diàmetre, gairebé negre per fora i groc per dins en la seva maduresa, amb un os de la mida d'un gra de pebre. Creix solitari sobre llargs peduncles en les aixelles de les fulles.

Floreix entre març i abril, i els seus fruits maduren a finals d'estiu i a la tardor.

Distribució i hàbitat[modifica]

Es troba habitualment en terra baixa buscant indrets temperats i no forma mai boscos. Creix habitualment entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud.[2]

Usos[modifica]

A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.[3] aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies.

Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda.

Els seus fruits, els lledons, són dolços i comestibles. Es poden menjar tal com són, però l'ús més freqüent és per fer melmelada de lledó.

Lledoners monumentals de Catalunya[modifica]

La Generalitat de Catalunya va recollir a la relació d'arbres monumentals (Decret 214/1987) els següents exemplars de lledoner:

Altres arbres d'aquesta espècie també haurien de ser recollits com a lledoners monumentals, com per exemple a:

Castelló de la Plana[modifica]

La Mare de Déu del Lledó és la patrona de la ciutat de Castelló de la Plana.

Referències[modifica]

  1. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 21 abril 2016].
  2. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 21 abril 2016].
  3. Cucó, Josepa; Gregori, Joan; Llop, Francesc. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, Comerç i serveis. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 349 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum). ISBN 84-00-06083-0.  pg. 43