Codorníu

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Codorniu)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCodorníu
Logo codorniu.jpg
Codorniu - Museum 5.jpg
Dades bàsiques
Tipus Societat anònima
Indústria Bodega
Forma jurídica societat anònima
Forma jurídica
Creació Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès), 1551 a Sant Sadurní d'Anoia
Fundador Jaume Codorníu
Activitat
Àrea d'operació Catalunya
Produeix cava, vi
Organització i govern
Seu 
Altra seu
Persona rellevant Ramón Raventós Basagoiti (Director General)
Empleats 800[1]
Propietat de The Carlyle Group
Xifres destacables
Ingressos totals 203 millions d'euros (2018)

Lloc web www.codorniu.com
Modifica les dades a Wikidata
Ampolla de Codorníu

Codorníu (actualment Grup Raventós-Codorníu) és un gran grup de cellers espanyol dedicat a la producció de vins i fundat l'any 1551. Actualment, a nivell mundial és el principal productor de cava (vi escumós fermentat dins l'ampolla pel mètode xampanyès) i un dels majors productors de vi de taula a Espanya. La seva producció anual de cava és de 60 milions d'ampolles.

Va néixer i es va convertir en líder del mercat de cava del país. El 2017 va traslladar la seva seu social a La Rioja. Així i tot, totes les seus físiques centrals i la majoria dels treballadors continuen a Catalunya. En 2019 el grup va anunciar el trasllat de la seva seu central d'Esplugues de Llobregat a Sant Sadurní d'Anoia, on es troba el major centre de producció de cava del grup.

Existent des de 1551, es tracta de l'empresa més antiga d'Espanya, i la 17ena del món.[3]

Història[modifica]

La família Codorniu va entrar en el comerç de vins a partir de l'any 1551, segons reflecteix un document de l'època a nom de Jaume Codorniu. El 1659 es produeix l'enllaç matrimonial entre Anna Codorniu –la darrera de la família a dur el cognom– i Miquel Raventós i, així, dues famílies vitivinícoles de gran tradició van quedar unides; a partir de llavors els hereus del celler passen a dur el cognom Raventós.

Anys després, arran de la caiguda de la producció vinícola, l'empresa reorienta la seva producció cap al xampany, només molt recentment anomenat cava per respecte a la denominació d'origen francesa. Així, el 1872 Josep Raventós i Fatjó, després d'un viatge a la Xampanya, comença a produir vi escumós mitjançant el mètode tradicional; pioner a l'Estat espanyol, establí una nova indústria a l'Alt Penedès i molt prompte es converteix en el líder del mercat de cava a Espanya.

Les caves de Codorníu de Sant Sadurní d'Anoia van ser construïdes sota les ordres de Manuel Raventós (1895-1915), segons el projecte d'estil modernista de Josep Puig i Cadafalch. En aquell moment Codorníu produïa unes 100.000 ampolles de cava anuals, per això la dimensió dels cellers semblava desproporcionadament gran per a aquesta producció, a més d'estar lluny del ferrocarril. Aquest celler fou nomenat Monument Històric Artístic el 1976 i es pot visitar regularment. Actualment és un dels edificis més visitats de Catalunya, amb prop de 70.000 visites anuals.

Per saber-ne més sobre el monument, consulteu l'article principal: Caves Codorníu

Actualment la família Raventós-Codorníu controla tot el procés productiu, des del ceps fins a la venda. L'empresa compta actualment amb unes instal·lacions molt modernes i ben equipades. És un dels grans productors catalans de cava, juntament amb Freixenet.

La presidenta del Grup Codorniu és Maria del Mar Raventós i Chalbaud, des que el 1998 ocupà el càrrec, substituint el seu cosí Manuel Raventós i Artés.[4]

Amb motiu de la inestabilitat jurídica derivada del procés d'independència català, el 16 d'octubre de 2017 va anunciar el trasllat de la seva seu social a Haro (La Rioja).[5] Així i tot, totes les seus físiques i els treballadors d'aquestes continuen a Catalunya.

El novembre de 2018, el grup va passar a formar part del fons d'inversió nord-americà Carlyle, el major del món, i Ramón Raventós Basagoiti va ser nomenat el nou Director General, en substitució de Xavier Pagés. Al mateix temps, el grup va comprar Gleva Estates, un grup català de 7 cellers. Així, actualment el grup està compost de 17 cellers a Catalunya, La Rioja, Castella i Lleó i Aragó.

En març de 2019, el nom del grup va canviar de Codorníu-Raventós a Raventós-Codorníu.

Productes[modifica]

Anna de Codorníu[modifica]

És un dels caves que elabora Codorníu i que combina Chardonnay amb els tres raïms clàssics del Penedès: Macabeu, Parellada i Xarel·lo. Va ser el primer cava a incorporar raïm de la varietat Chardonnay[6] i es considera ideal per acompanyar crustacis i peixos de carn blanca. L'any 2010 rebé una medalla d'or al mundial de Brussel·les.[6]

El nom és un homenatge a Anna Codorníu, la darrera persona de la família que dugué el cognom Codorníu.

Vegeu també[modifica]

Fons[modifica]

El 27 d'octubre de 2014 es va signar un contracte entre la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de l'Alt Penedès i Codorniu S.A. pel qual aquesta empresa productora de cava cedeix en comodat un conjunt de fotografies del seu fons a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, per tal que aquesta entitat en tingui cura de la seva preservació, consulta, accés i difusió.

El fons consta de set-centes plaques de vidre, acetats i nitrats produïts i/o aplegats en el transcurs de l’activitat de l’empresa Codorniu des de finals del segle XIX a principis del segle XX. Es tracta d’un fons fotogràfic de gran rellevància atès que s’hi pot documentar en imatges l’evolució de la vitivinicultura penedesenca i, especialment, la de la zona de Sant Sadurní d’Anoia, així com de la finca Raimat, en terres lleidatanes. És una expressió gràfica de l’evolució de la vitivinicultura al Penedès des del moment en què s’inicia la replantació de vinyes després de la fil·loxera. També permet documentar l’evolució tecnològica de la indústria de l’elaboració del vi i el cava que es va iniciar precisament en aquesta casa.[7]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Codorníu Modifica l'enllaç a Wikidata