Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCol·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista
Ca cjc-jc.png
Dades
Tipus organització política juvenil
Ideologia política Comunisme, marxisme-leninisme, catalanisme, republicanisme
Història
Creació 1982 (1982)
Fusió amb Joves Comunistes, per refundar la Joventut Comunista de Catalunya
Dissolució 2014 (2014)
Activitat
Membre de Federació Mundial de la Joventut Democràtica
Organització i govern
Seu 
Secretària general (darrera) Anna Mallol
Òrgan de premsa Revolcuió
Afiliació internacional Federació Mundial de la Joventut Democràtica
Altres dades
Color oficial Roig

Lloc web www.cjc.cat
Modifica les dades a Wikidata

Els CJC-Joventut Comunista van ser una organització juvenil de Catalunya, marxista-leninista, nacional i de classe, internacionalista, solidaria. El seu partit de referència era el Partit dels i les Comunistes de Catalunya. Al 2012 inicia amb Joves Comunistes un procés d'unitat comunista, que culmina amb la refundació de la Joventut Comunista de Catalunya.

Fundació [cal citació][modifica]

Els CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) es van fundar al 1982 com a organització juvenil del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), marxista-leninista i escindit del PSUC eurocomunista.Es tracta d'una organitzaió nacional catalana, de classe, internacionalista i solidaria.

L'escissió de 1982 entre PSUC i PCC va provocar que una gran part de la militància de la Joventut Comunista de Catalunya passara a formar part dels Col·lectius de Joves Comunistes.

Al 1932, el Partit Comunista de Catalunya (del que ja formava part Pere Ardiaca)crea les Joventuts Comunistes, dirigit per Lina Odena. Al 1936 forma part dels 4 partits que es fusionen per donar vida al PSUC.

Els CJC es consideren hereus, tant de les Joventuts Comunistes de 1932, de les JSUC (Joventuts Socialistes Unificades) com de la Joventut Comunista de Catalunya (JCC) del PSUC.

Anys 80 [cal citació][modifica]

La primera Festa del Revolució té lloc al Parc de la Espanya Industrial, el mateix 1982, essent un lloc de trobada per militants i persones pròximes al projecte comunista.

Un dels primers escenaris de mobilitzacions que la Joventut Comunista va ésser la lluita contra la permanència de l'estat espanyol a l'OTAN. Els CJC impulsaren una campanya que va reunir 25.000 firmes per la pau, i treballaren en plataformes unitàries sota el lema "OTAN NO, BASES FORA".

També els CJC van reforçant la seva activitat als 80 en les lluites de la joventut contra les reformes laborals del PSOE. Mitjançant la lluita dels i les treballadores, la Joventut Comunista vertebra i creix.

La solidaritat amb la revolució sandinista, les marxes anti imperialistes (solidaritat amb el Liban, El Salvador, Nicaragua...) es torna una de les vessants més clara del caràcter internacionalista dels i les comunistes de Catalunya.

En l'aspecte universitari, els CJC impulsen espais unitaris per recuperar el caràcter representatiu dels Claustres, i la plena autonomia dels centres universitaris, vertebrant la Coordinadora Catalana d'Estudiants Universitaris.

A la IX Conferencia Nacional (1984) es reafirmen les accions de la Joventut Comunista, al voltant de la lluita per la pau i contra l'atur, així com el creixement dels col·lectius " La consolidació dels CJC com a organització, la seva maduresa política i l'augment de la seva presencia i influencia entre el jovent, treballadors i treballadores, estudiants, es un fet.

Aquell mateix any , al Juliol, es celebra la II Festa del Revolució, amb el lema "Els Joves per la pau, no a l'OTAN".

Al conjunt de l'estat, els CJC ajuden a crear els CJC estatals, al 1985. El secretari general de la Joventut Comunista, Josep Miquel Céspedes, passaria a l'any següent a ocupar el mateix càrrec als CJC (estatal).

Les mobilitzacions i lluites estudiantils continuen durant tots els 80, amb el seu corresponent implantació dels CJC, com a força de protesta i proposta. Al 1989, els CJC celebren el V Congrés, amb el lema "Unitat en la lluita, Força Joventut", amb els eixos del Front d'Esquerres i l'articulació del projecte comunista PCPE-PCC a l'estat.

Anys 90 [cal citació][modifica]

La desaparició del bloc socialista de l'Est, i de l'URSS, provoca un dur cop dins el moviment comunista internacional. Els CJC sofreixen un període de reflux, tant d'activitat com en nombre de militants.

Les noves condicions en les que es troben els i les comunistes de Catalunya son les pitjors des de la seva creació, però la voluntat del jovent comunista es materialitza en la continuació del treball marxista a Catalunya. La vertebració dels moviments socials, la potenciació del moviment per la pau (Guerra del Golf, dels Balcans...)les organitzacions estudiantils (AEP), reforçar les assemblees de facultat (que els CJC sempre han defensat com autèntics òrgans legítims de decisió, debat i creació cultural de l'alumnat).

Al 1996, la victòria del PP i la crisi d'IU-ICV provoca un debilitament de l'esquerra tant a nivell institucional com social. Els CJC al 1996, conjuntament amb ICV-PCC compartien llista electoral, on fou elegit diputat el secretari general de la Joventut Comunista, Fidel Lora.

Continuen les lluites del jovent contra la reforma laboral, les ETT's (legalitzades i creades pel Ministre Solbes del PSOE al 1994) on afloren els moviments contra la precarietat laboral.

En l' aspecte solidari, els CJC creen Moviment de Brigadistes (1996), és tracta d'una federació independent dels col·lectius, i que centra el seu treball en la solidaritat amb els pobles del món (a més del treball a Catalunya , s'organitzen brigades a Cuba, Sàhara, El Salvador, Nicaragua, Portugal, Marinaleda i Veneçuela) .

L'any 1999, reapareix la Festa del Revolució, que des d'aquesta data,a tingut continuïtat any rere any.

Als 90, s' inicia un procés marcat per la re estructuració que a finals de la dècada havia donat pas a una organització renovada, marxista-leninista i combativa.

L' ofensiva imperialista nord americana, així com les resistències dels pobles del món al domini neoliberal marquen aquest inici de segle, on els i les comunistes de Catalunya han creat un potent teixit solidari amb els pobles de Llatinoamèrica, Àfrica, Europa i Àsia, necessari per coordinar la lluita i la construcció del socialisme al segle XXI.

Principis de segle XXI [cal citació][modifica]

L'extrema dreta al poder, la llei de partits, el pacte antiterrorista, la vaga general, el desastre del Prestige, la LOU, el EEES, Bolonya, la guerra d'Irak... La constitució Europea, la derrota de CIU, l' Estatut, novament la victoria progressista contra CIU-PP...

La Joventut Comunista a participat en aquestes i moltes més confrontacions, marcant perfil i sumant majories d'esquerres i anticapitalistes en tots els espais possibles, es aquesta una de les seves reconegudes característiques.

La CJC-Joventut Comunista s' organitza per col·lectius i el seu treball és essencialment el sectorial (universitats, instituts,centres de treball...) però també impulsa diferents organitzacions socials, treball als barris i pobles i presencia a Joves de Esquerra Unida i Alternativa.

Els col·lectius principals són:

  • Col·lectiu de Gènere
  • Col·lectius Universitat
  • Col·lectius de Secundària
  • Col·lectiu de Jove i Treball
  • Col·lectiu de Solidaritat Internacionalista
  • Col·lectiu de Formació
  • Col·lectius Territorials (Maresme, Baix Llobregat, Vallés Occidental, Barcelona)

Del 23 al 25 de febrer del 2007 és celebrà el 9 Congres de l'organització. Actualment formen els CJC-Joventut Comunista, prop de 200 militants , amb especial implantació a la Barcelona metropolitana, universitats públiques, Vallès Occidental, Oriental, Maresme i Baix Llobregat.

Els col·lectius de jove i treball (amb important militància a SEAT), de genere "Margarida Abril" i de formació "Lenin-Gramsci" foren reorganitzats i impulsats després de l'últim congrés, d'aquesta manera, s'han vist potenciades les seves activitats, tant internes com externes, recuperant espais de treball perduts al 2001, on gran part de la seva militància va passar al PCC.

El seu referent sindical a nivell estudiantil és AEP (Associació d'Estudiants Progressistes) del qual son una part important. Així mateix, son promotors de les joventuts Esquerra Unida i Alternativa: Alternativa Jove. També participen en organitzacions de l'esquerra plural com Actua-Plataforma Jove pel 1r de Maig (creada i impulsada pels CJC) i moviments solidaris com Moviment de Brigadistes-En Moviment amb brigades solidàries a Cuba, Veneçuela, Sàhara, etc.

La seva publicació mensual es la Revista Revolució, a més disposen d'un butlletí d'informació i agitació que és el "Cada Cosa pel Seu Nom". Cada any celebra un festival, la Festa Revolució i un sopar, el Sopar Revolució. També organitza campaments de formació com la "Escola d'Estiu J.M Céspedes".

Té contactes internacionals per mitjà de la seva pertinença a la Federació Mundial de la Joventut Democràtica.