Conveni de Màlaga
| ||||
| ||||
| Tipus | tractat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 26 desembre 2003 - | |||
| Data | 26 novembre 2002 | |||
| Tema | immigració | |||
| Localització | Màlaga (Espanya) | |||
| Estat | França i Espanya | |||
| Signatari | ||||
El Conveni de Màlaga és un acord assolit entre el Regne d'Espanya i la República de França per a la readmissió de persones en situació irregular al territori nacional de l'estat sol·licitant, ja sigui per mitjà de vies aèries o terrestres.[1]
Aquest pacte fou signat a la ciutat de Màlaga (Andalusia) el 26 de novembre de 2002 per part de Nicolas Sarkozy durant la seua etapa com a Ministre de l'Interior francès i pel seu homòleg espanyol, Ángel Acebes Paniagua. Fou publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) de 26 de desembre de 2003 i deixà sense efectes legals l'acord previ fronterer adoptat el 1988 entre ambdós estats.[1]
Característiques i infraestructures d'ús[modifica]
El conveni autoritza el trànsit aeri, la intervenció d'agents policials de paisà i desarmats, una custòdia de fins a 24 hores i el transport dels nacionals de tercers estats respecte dels quals la part requeridora hagi adoptat una decisió d'expulsió o de denegació d'entrada al seu territori. Als Països Catalans, les dependències i infraestructures destinades a aquesta finalitat són les estructures frontereres binacionals del Pertús-la Jonquera i de la Cervera de la Marenda-Portbou, la unitat d'estrangeria i documentació de Puigcerdà-la Guingueta d'Ix i els aeroports de Barcelona i de València.[1]
Aquest tractat, que fou pensat per a l'extradició d'integrants de l'organització armada èuscar Euskadi Ta Askatasuna (ETA),[2][3] ha rebut crítiques per l'estat d'indefensió jurídica al qual resten sotmesos els migrants afectats.[4]
Esmenes posteriors i convenis similars[modifica]
L'any 2013 es va signar una millora de les condicions en el transport aeri d'aquest conveni a l'Ajuntament de Salamanca (Castella i Lleó) per part dels directors de la Policia Nacional espanyola i de la Gendarmeria Nacional francesa, Ignacio Cosidó Gutiérrez i Claude Baland, respectivament. L'acord va suposar la fixació d'una autoritat única a cada país que estigués facultada per decidir les sol·licituds de readmissió i el manteniment dels aeroports designats l'any 2002.[5][6]
Espanya manté altres convenis de readmissió de persones en situació irregular amb Algèria, Bulgària, Eslovàquia, Estònia, Guinea Bissau, Itàlia, Letònia, Lituània, Macedònia del Nord, Marroc, Mauritània, Polònia, Portugal, Romania i Suïssa.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ministeri d'Afers Exteriors «23647 - ACORD entre la República Francesa i el Regne d'Espanya sobre la readmissió de persones en situació irregular, fet «ad referendum» a Màlaga el 26 de novembre de 2002. («BOE» 309, de 26-12-2003.)». Butlletí Oficial de l'Estat, 16-01-2004, pàg. Suplement núm.2, 364-371.
- ↑ Ill, Sergi «Boye da por hecho que Puigdemont será detenido si viaja a Estrasburgo» (en castellà). Crónica Global, 02-07-2017 [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ «Boye acusa l'Estat de voler que França entregui Puigdemont com si fos membre d'ETA». RAC1, 02-07-2017 [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ Jiménez Villarejo, Carlos. «Personas sin derechos» (en castellà). El Periódico, 21-04-2007. [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ Servimedia «España y Francia firman un acuerdo para readmitir extranjeros en situación irregular» (en castellà). El Mundo [Madrid], 25-05-2013 [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ «Policías franceses y españoles tramitarán la readmisión de extranjeros en situación irregular». Europa Press [Salamanca], 25-05-2013.
- ↑ «Portal de Inmigración. Convenios de readmisión de personas en situación irregular» (en castellà). Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, n.d. Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 16 agost 2020].