Vés al contingut

Costera del Corall

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Costera del Coral)
Capvespre amb vistes al Cap de la Caça.

La Costera del Corall[1][2][3][4][5][6] és el nom que rep un tram costaner de Sardenya nord-occidental al sud de la planura de la Nurra, on es troba la ciutat de l'Alguer. Es diu així per la gran importància del coral vermell que es pesca a les seves aigües i es treballa per elaborar joies i adorns des de l'època de l'antiga Roma[7][8].

És una regió turística, urbana i natural, composta gairebé íntegrament pel municipi de l'Alguer, amb vistes a la Mar de Sardenya, més precisament en la badia de l'Alguer. En zones no urbanes, s'hi troba el Parc natural regional de Port del Comte, i com a part d'aquest, també l'Àrea natural marina protegida Cap de la Caça-Illa Plana.

A més de la ciutat de l'Alguer hi ha algunes frazione o entitats de població (nuclis), entre les quals Fertília, Maristel·la i Tramariu[9] o Tramarill[10] (Tramariglio en italià), llocs tranquils que se superpoblen en els mesos d'estiu. Al territori s'hi troba també l'aeroport de l'Alguer-Fertilia, que sempre ha estat una força impulsora en el desenvolupament de la Costera i que atrau a la ciutat nombrosos turistes tant italians com estrangers gràcies a la major oferta de destinacions nacionals i europees.

Territori

[modifica]

El seu territori presenta dues principals tipologies: la majoria són planes a la zona sud de la ciutat i la zona mixta al nord, on hi ha la principal alçària de la zona, el Mont d'Olla[10][11] o mont Dolla[9] (Monte Doglia en italià), que tot i només arribar a 442 metres[12] s'alça com el "cim" el més alt de la zona. Al nord-oest del lloc es troba el promontori massiu de Cap de la Caça amb vistes a la badia de l'Alguer. Al llarg de la costa ens trobem amb moltes ancorades i si a la costa sud el litoral es presenta irregular (amb l'excepció de la platja de l'Esperança o Port Pollina,[13] a la localitat de L'Esperança), a la part nord hi ha les platges que serpentegen de manera gairebé contínua des del port de l'Alguer a Fertília (uns 7 kilòmetres)[14] i després donen pas, un cop superada el nucli de Fertília, a ancorades i cales intercalades amb platges i pinedes dunars com ara la platja de les Bombardes[10][15][13] (Le Bombarde en italià), fins a arribar a Port del Comte, prop de la qual hi ha una altra petit poble, nucli o "fracció" de l'Alguer, Maristel·la. Continuant cap al nord-oest es troba la platja i pineda de Mugoni,[13] i després s'hi arriba als pobles de Tramariu[9] o Tramarill[10] (Tramariglio) i Pischina Salida (traducció del sard: marjal o aiguamolls salat, albufera),[16] abans d'arribar al Cap de la Caça, on, entre altres, s'hi troba l'accés terrestre a la Cova de Neptú.

Illes

[modifica]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Budruni, Antonio: Guia de l'Alguer i els voltants, traducció de la Roser Carles, Carlo Delfino editore, Sàsser, 2005, 2008, p. 44 i altres.
  2. «Presentació de la ciutat» Arxivat 2021-10-02 a Wayback Machine., TotAlguer. [Consulta: 2-10-2021].
  3. «Lo Corall Vermell (nom científic: Corallium rubrum) és...», Ofici Lingüístic de l'Alguer. [Consulta: 2-10-2021].
  4. «Museu immersiu “Telèia”», Casa Joiosa a Alghero Parks. [Consulta: 2-10-2021].
  5. «Adifolk a l'Alguer: imatges i colors. Tres dies de cultura popular catalana a la Costera del Corall», L'Alguer.cat / Acat, el diari de l'Alguer, 27 de setembre del 2021. [Consulta: 2-10-2021].
  6. «L'Alguer. La cultura», Port de l'Alguer - Consorci pels Servicis Interns Portuals. [Consulta: 2-10-2021].
  7. «Porto Conte - L'ambiente marino». Arxivat de l'original el 24 d’abril 2010. [Consulta: 6 d’abril 2015].
  8. Salvatore Colomo.
  9. 9,0 9,1 9,2 «Costera del Corall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Domènech, Francesc Xavier; Corbera Pou, Jaume: L'Alguer: imatge i paraula, Universitat de les Illes Balears, 1997, p. 21, ISBN 8476323115 i ISBN 9788476323113. [Consulta: 2-10-2021].
  11. «El català a l’Alguer. Apunts per a un llibre blanc», Rafael Caria, Revista de Llengua i Dret (Institut d'Estudis Catalans), núm. 46, desembre 2006. [Consulta: 2-10-2021].
  12. «Monte Doglia su Sardegna2D». Arxivat de l'original el 18 d'abril 2015. [Consulta: 6 abril 2015].
  13. 13,0 13,1 13,2 «Platges» Arxivat 2021-10-02 a Wayback Machine., TotAlguer. [Consulta: 2-10-2021].
  14. «Distanza Alghero-Fertilia da SardegnaMappe».
  15. Budruni, Antonio: Guia de l'Alguer i els voltants, traducció de Roser Carles, Carlo Delfino editore, Sàsser, 2005, 2008, p. 44.
  16. «Peschina» i «salida», entrades al Ditzionàriu in línia de sa limba e de sa cultura sarda, ditzionariu in línea (diccionari en línia) © 2016-2021 Regione Autònoma de sa Sardigna | A suta de lissèntzia (Sota llicència de) Condaghes Srl |Basadu a pitzus de su (Basat en el) Ditzionàriu de sa Limba e Cultura Sarda © 2000-2021 Mario Puddu. Diccionari en sard, amb algunes equivalències en italià, anglès, francès, castellà i alemany. [Consulta: 3-10-2021].

Bibliografia

[modifica]
  • Budruni, Antonio: Guia de l'Alguer i els voltants, traducció de Roser Carles, Carlo Delfino editore, Sàsser, 2005, 2008.
  • Colomo, Salvatore. «Alghero - Riviera del Corallo». A: Guida pratica alle spiagge della Sardegna (en italià). Nuoro: Archivio Fotografico Sardo, 2007. ISBN 978-88-6013-257-4. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]