Setge de Barbastre (1064)
| Conquesta feudal hispànica | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Barbastre (1064) Fronteres el 1057. En verd, l'Emirat de Saraqusta En marró, el Regne d'Aragó En marró fosc, el Regne de Navarra En blau, el comtat d'Urgell En carbassa, la Corona de Castella En groc, el Regne de França En marró clar, Sahla (Emirat d'Albarrasí) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | agost de 1064 | ||
| Coordenades | 42° 00′ N, 0° 06′ O / 42°N,0.1°O | ||
| Lloc | Barbastre | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | victòria aragonesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Cronologia | |||
Lluita als pirineus | |
Campanya castellana de 1086 | |
Conquesta de la Vall de l'Ebre | |
Saraqusta (1101) - Bolea - Valtierra - Morella - Saraqusta (1118) - Cutanda - Larida - Corbins - Fraga |
El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Antecedents[modifica]
Després de la derrota a la Batalla de Graus la primavera de 1063, en la qual va morir Ramir I d'Aragó, Ahmed I ben Sulaiman, al-Muktadir va deixar de pagar paries als castellans, i sense la protecció castellana, Sanç I d'Aragó i Pamplona va poder atacar Barbastre.
El papa Alexandre II va promoure el 1064[1] una croada per la conquesta dels territoris musulmans de la península Ibèrica, que atorgava la remissió dels pecats als combatents. L'expedició a Barbastre fou preparada a Barcelona en una reunió del legat pontifici Hug Candi i el comte Ramon Berenguer I.
El setge[modifica]
En el setge, que durà quaranta dies del 1064, hi participaren tropes aragoneses del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona; les del comte Ermengol III d'Urgell liderades per Arnau Mir de Tost;[2] les del bisbe Guifré de Vic;[3] tropes papals comandades per Guillaume de Montreuil, i les normandes de Guiu Guillem, el duc d'Aquitània.
Després de prendre el raval de la ciutat, els vilatans es refugiaren rere la muralla i els cristians bloquejaren l'aqüeducte subterrani i la ciutat es rendí, però els cristians mataren o feren presoners els musulmans, i aquells que escaparen a les muntanyes foren morts per la cavalleria croada.[4]
Conseqüències[modifica]
La defensa de la ciutat fou concedida a Ermengol III d'Urgell. Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla va morir Ermengol III.[5]
Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre, i després va assetjar la ciutat de Balansiya (València). Va derrotar l'emirat de Balansiya a la batalla de Paterna, però finalment va haver d'aixecar el setge.
Referències[modifica]
- ↑ «Cruzadas aragonesas». A: Gran Enciclopedia Aragonesa (en castellà), 18/06/201.
- ↑ «Arnau Mir de Tost, el Cid de les terres de Lleida». Jaume Fernández. [Consulta: 9 gener 2015].
- ↑ «AntoniGaudí.org». Arxivat de l'original el 2007-10-07. [Consulta: 19 març 2008].
- ↑ Sainz de Baranda, Pedro. La Santa Iglesia de Barbastro en sus estados antiguo y moderno (en castellà), Pedro Sainz de Baranda, p. 10.
- ↑ Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó. Universitat de València, 2011, p. XIII.3. ISBN 8437087163.
Bibliografia[modifica]
- Bishko, Charles Julian. Fernando I and the Origins of the Leonese-Castilian Alliance With Cluny.
- Ramón Menéndez Pidal La España del Cid.
- Boissonnade, Pierre. "Cluny, la papauté et la première grande croisade Internationale contre les sarrasins d'Espagne: Barbastro (1064-1065)." Rev. des questions historiques, pp 257–301. 1932.
- Chaytor, H. J. "The Reconquest." A History of Aragon and Catalonia. London: Methuan, 1933.
Enllaços externs[modifica]
- Los cristianos en Barbastro Arxivat 2009-02-15 a Wayback Machine.