Cub de Rubik
 | |
| Tipus | trencaclosques combinatori  |
|---|---|
| Dissenyador | Ernő Rubik |
| Editor | Ideal Toy Company |
| Data de creació | 19 maig 1974 |
| Epònim | Ernő Rubik |
| Més informació | |
| Lloc web oficial | rubiks.com |
El cub de Rubik és un trencaclosques mecànic inventat el 1974[1] per l'escultor i professor d'arquitectura hongarès Ernő Rubik.[2] Originalment Ernő Rubik el va anomenar «Cub màgic»,[3] però va ser reanomenat a «Cub de Rubik» per Ideal Toys,[3] empresa que també el va llicenciar i vendre el 1980.[4] El mateix any va guanyar el premi Joc de l'Any (Spiel des Jahres). És el joc més venut del món, amb més de 300.000.000 exemplars venuts el 2005.[5][6]
En un cub de Rubik clàssic, cada una de les sis cares està recoberta per 9 adhesius, de sis colors diferents (tradicionalment blanc, vermell, blau, taronja, verd i groc).[7]
Història[modifica]
Ernő Rubik va obtenir la patent HU170062 pel seu cub, encara que no va sol·licitar pas cap patent vàlida a escala internacional. El primer lot de prova va ésser generat a final de 1977 i comercialitzat per les botigues de joguines de Budapest. La popularitat del cub va créixer a Hongria gràcies al boca-orella.
El setembre de 1979, es feu un pacte amb Ideal Toys per expandir la seva comercialització per tot el món. Més endavant, Ideal Toys va comercialitzar un cub més lleuger, i va decidir rebatejar-lo. S'idearen possibles noms com «Nus Gordià« o «Or Inca», però la companyia finalment va decidir rebatejar-lo «Cub de Rubik» i exportar-lo per primer cop fora d'Hongria. S'inicià la comercialització mundial a finals de gener de 1980, a la Fira de la Joguina de Londres, Nova York, Nuremberg i París. El 1984, Ideal Toys va perdre un plet contra Larry Nichols, que havia registrat el producte amb la patent US3655201. Terutoshi Ishigi el va registrar al Japó amb la patent JP55‒8192.
Estructura[modifica]
Trencaclosques mecànic i tridimensional que es consisteix en un cub format de 3x3x3 peces quadrades i cromades d'un únic color en cada cara.
El cub, de plàstic, té altres versions diferents: una de 2×2×2 (denominat «Cub de Butxaca»); l'estàndard, de 3×3×3; el de 4×4×4 (també anomenat «La venjança de Rubik»), i un altre de 5×5×5 (conegut com «El Cub del Mestre»). Avui dia també s'han desenvolupat altres versions de 6×6×6, de 7x7x7, i fins i tot la versió de 13x13x13 i 17x17x17.
El joc[modifica]
És un joc que combina concepció espacial i habilitat, i que ha tingut força èxit, fins al punt de sorgir imitacions amb més quadrets, en línia i amb altres dibuixos.
El joc es pot simplificar en tres fases bàsiques:
- Fase de caotització o descomposició. Es desordena, barreja i rota totes les cares des de tots costats.
- Fase de planificació. No resultarà òptim jugar-hi si prèviament no es pensa els moviments que es faran, ja que mai, o difícilment, es pot aconseguir finalitzar el cub amb èxit sense planificació prèvia.
- Fase de recomposició. Posar totes les peces d'un color en la mateixa cara del cub a base de fer rotacions sobre els eixos.
Altres dades[modifica]
Diversos matemàtics han publicat les seves solucions, basades en possibilitats i permutacions. També es convoquen concursos per resoldre el cub en el mínim temps possible o en el mínim de moviments (amb un temps limitat, per exemple una hora). El cub s'ha convertit en una icona popular, fins al punt d'haver aparegut en diverses pel·lícules.
El cub de Rubik té 43.252.003.274.489.856.000 (aproximadament 43 trilions) posicions possibles. Qualsevol d'aquestes posicions es pot resoldre amb només 20 moviments.[8]
El primer campionat del món organitzat pel llibre Guiness dels rècords del món (Guinness Book of World Records) va ser a Múnic el 13 de març del 1981. Tots els cubs van ser mesclats amb 40 moviments i lubricats amb vaselina. El guanyador oficial, amb un temps de 38 segons, va ser Jury Froeschl, nascut a Múnic.
El primer campionat del món internacional es va realitzar a Budapest, el 5 de juny de 1982, i el va guanyar Minh Thai, un estudiant vietnamita de Los Angeles, amb un temps de 22,95 segons.
Des del 2003, les competicions són decidides per la millor mitjana (calculada amb els tres temps intermedis dels cinc intents); però el millor temps absolut en muntar un sol cub de tots els intents també és gravat. L'associació mundial del cub de Rubik (World Cube Association o WCA) manté un historial dels rècords del món.[9]
El 2004, la WCA va fer obligatori l'ús de cronòmetres especials anomenats Stackmat timer.
L'actual rècord del món del cub més ràpid el té en Max Park amb un temps de 3,13 a Pride in Long Beach. El rècord anterior és 4,22 segons, de Feliks Zemdegs.[10] L'actual rècord del món de mitjana el té el Yiheng Wang amb 4,48 segons a Mofunland Cruise Open 2023 4,72 / 4,72 / 3,99 / (3,95) / (5,99).
Aquests són els principals rècords del món:[11]
| Cub-Modalitat | Marca | Autor | Pais | Competició | Detalls |
|---|---|---|---|---|---|
| Rubik's Cube (3x3) | |||||
| Single | 3,13 | Max Park | Estats Units | Pride in Long Beach 2023 | |
| Mitjana | 4,48 | Yiheng Wang (王艺衡) | Xina | Mofunland Cruise Open 2023 | 4,72 / 4,72 / 3,99 / (3,95) / (5,99) |
| 4x4 | |||||
| Single | 17,42 | Sebastian Weyer | Alemanya | Danish Open 2019 | |
| Mitjana | 21,13 | Max Park | Estats Units | SacCubing IV 2018 | 22,63 / 19,81 / 24,13 / 20,96 / 18,42 |
| 5x5 | |||||
| Single | 36,06 | Max Park | Estats Units | Western Championship 2019 | |
| Mitjana | 39,65 | Max Park | Estats Units | Western Championship 2019 | 40,34 / 36,06 / 42,65 / 40,82 / 37,80 |
| 2x2 | |||||
| Single | 0,49 | Maciej Czapiewski | Polònia | Grudziądz Open 2016 | |
| Average | 1,21 | Martin Vædele Egdal | Dinamarca | Kjeller Open 2018 | 1,06 / 1,09 / 1,64 / 1,47 / 1,07 |
En cultura popular[modifica]
- A la comèdia del 2000 Dude, Where's My Car? apareix un cub de Rubik,[12] i el resol un dels personatges principals.
- A la comèdia del 2004 El reporter (Anchorman: The Legend of Ron Burgundy), Brian Fantana tenia un cub de Rubik de 2x2x2 al seu calaix.[13]
- A la pel·lícula del 2006 En busca de la felicitat (The Pursuit of Happyness), Chris Gardner (representat per l'actor Will Smith) resol un cub de Rubik.[14]
- A la pel·lícula de Disney del 2008 WALL·E, el personatge principal mostra un cub de Rubik a EVE representant un dels objectes típics a la Terra, i ràpidament el resol.[15]
- Tres episodis d'Els Simpson han mostrat algun cub de Rubik (episodis 3, 8 i 12).
Referències[modifica]
- ↑ William Fotheringham. Fotheringham's Sporting Pastimes. Anova Books, 2007, p. 50. ISBN 1-86105-953-1.
- ↑ «Rubik's Official Online Site». Arxivat de l'original el 2008-02-24. [Consulta: 23 desembre 2008].
- ↑ 3,0 3,1 Rubik's Cube (Original): C-KID Edition.[Enllaç no actiu] (anglès). Accedit el 23 de desembre de 2008.
- ↑ Daintith, John. A Biographical Encyclopedia of Scientists. Bristol: Institute of Physics Pub, 1994, p. 771. ISBN 0-7503-0287-9.
- ↑ Marshall, Ray. Squaring up to the Rubchallenge. icNewcastle. Accedit el 15 d'agost del 2005.
- ↑ Cube Facts - Rubik's Official Online Site. Arxivat 2016-09-19 a Wayback Machine. (anglès). Accedit el 23 de desembre de 2008.
- ↑ Michael W. Dempsey. Growing up with science: The illustrated encyclopedia of invention. Londres: Marshall Cavendish, 1988, p. 1245. ISBN 0-8747-5841-6.
- ↑ ; Dethridge, John; Kociemba; Rokicki, Tomas«God's Number is 20». www.cube20.org. [Consulta: 22 agost 2010]. (anglès)
- ↑ «World Cube Association Official Results». World Cube Association. [Consulta: 15 abril 2011].
- ↑ «World Cube Association Official Results - Wuhu Open 2018». World Cube Association. [Consulta: 28 novembre 2018].
- ↑ «Records del Món» (en anglès). [Consulta: 28 novembre 2018].
- ↑ Dude, Where's My Car. (anglès)
- ↑ Goofs for "Anchorman: The Legend of Ron Burgundy". (anglès). Accedit el 24 de desembre de 2008.
- ↑ ComingSoon.net, The Pursuit of Happyness. Arxivat 2008-05-11 a Wayback Machine. (anglès). Accedit el 24 de desembre de 2008.
- ↑ Review: Wall-E is a classic. Arxivat 2010-09-21 a Wayback Machine. (anglès)
Bibliografia complementària[modifica]
- Taylor, Donald E.; Rylands, Leanne. Cube games : 92 classic games, puzzles and solutions. Harmondsworth: Penguin, 1981. ISBN 0-14-006207-6.
- Frey, Alexander H. Handbook of cubik math. Hillside, N.J. Guildford: Enslow Lutterworth, 1982. ISBN 0-89490-060-9.
- Bizek, Hana M. Mathematics of the Rubik's Cube design. Pittsburgh, Pa.: Dorrance Pub. Co, 1997. ISBN 0-8059-3919-9.
- Taylor, Donald E. Mastering Rubik's cube. Harmondsworth: Penguin, 1981. ISBN 0-14-006102-9.
- Hofstadter, Douglas R. «Magic Cubology / On Crossing the Rubicon». A: Metamagical themas : questing for the essence of mind and pattern. Nova York: Basic Books, 1985. ISBN 0-465-04540-5.
- Singmaster, David. Notes on Rubik's magic cube. Hillside, N.J.: Enslow Publishers, 1981. ISBN 0-89490-057-9.
- Eidswick, Jack. Rubik's cube made easy. Culver City, Calif.: Peace Press, 1981. ISBN 0-915238-52-7.
- Nourse, James G. The simple solution to Rubik's cube, 1981. ISBN 0-553-14017-5.
- Harris, Dan. Speedsolving the cube : easy-to-follow, step-by-step instructions for many popular 3-D puzzles. Nova York: Sterling Pub, 2008. ISBN 978-1-4027-5313-8.
- Cairns, C.; Griffiths, C. Teach Yourself Cube-bashing (en anglès), 1979-09.
- Black, M. Razid. Unscrambling the cube. Burbank, Calif.: Z.E.D, 1980. ISBN 0-940874-03-2.
Vegeu també[modifica]
- Pyraminx
- Cub Soma
- Cub de butxaca (2x2x2)
- La venjança de Rubik (4x4x4)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cub de Rubik |