David Pintó Codinasaltas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDavid Pintó Codinasaltas
Biografia
Naixement14 de juliol de 1977
Manresa
Dades personals
FormacióInstitut del Teatre . llicenciatura (1997–2001)
Institut Lluís de Peguera (1991–1995) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de teatre, traductor i lletrista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorDagoll Dagom (2013–)
La Cubana (2002–2006)
Josep Maria Lari i Vilaplana
Gran Teatre del Liceu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2277467 Modifica el valor a Wikidata

David Pintó Codinasaltas (Manresa, 14 de juliol de 1977) és un director de teatre[1] i adaptador[2] i lletrista de cançons català[3] llicenciat en interpretació de teatre musical per l'Institut del teatre l'any 2001. Va ser el cofundador l'any 1995 de la manresana Associació cultural El Galliner, impulsors de la renovació del Teatre Kursaal.[4]

Va començar a treballar professionalment d'actor amb Roseland Musical l'any 2011, estrenant l'espectacle El país sense nom de Ricardo Alcántara al TNC.[5] El 2003 va entrar a forma part, com a actor, de La Cubana i va estar tres anys de gira per Catalunya i l'Estat Espanyol fins al 2006 amb l'espectacle Mamá, quiero ser famoso.[6]

El 2006, s'estrena com a director amb el musical John i Jen d'Andrew Lippa[7] que va rebre tres nominacions als Premis Butaca de l'any 2007 (millor musical i millor actor i actriu de musical).[8] Juntament amb Clara Peya, ha escrit el musical Mares i filles protagonitzat per Nina i Mariona Castillo.[9] Aquell mateix any, amb Dani Campos, va escriure A la burgesa, basat en una història d'Arthur Schnitzler.[10] Els dos espectacles van rebre un total de sis nominacions als Premis Butaca de l'any 2015.[11]

D'entre les obres que ha dirigit s'hi inclouen Danny i Roberta de John Patrick Shanley amb Anna Moliner i Xavi Álvarez (2009),[12] la versió en concert del musical Flor de Nit d'Albert Guinovart, Manuel Vázquez Montalbán i Dagoll Dagom que va commemmorar els 13 anys de la publicació digital teatral.net i que es va respresentar al teatre Condal de Barcelona (2011),[13] l'espectacle Bandalismes amb Lloll Bertran i la Banda Municipal de Barcelona representat al teatre Grec (2013),[14] ha dirigit els espectacles Ozom (2015),[15] Dolce Vita (2016)[16] i 25 il·lusions del mag Lari.[17]

Compagina la feina de director amb la d'adaptador. És autor de la traducció del musical El despertar de la primavera (2016).[2] Amb Daniel Anglès va traduir Adéu a Berlin (2001).[18]

Ha estat ajudant de direcció dels espectacles Magical History Club (2014),[19] Mar i Cel (2014),[20] Scaramouche (2016),[20] 73 raons per deixar-te (2015), Cabaret (2017),[21] El Llibertí (2018),[22] Pel davant i pel darrere (2018).[23]

Referències[modifica]

  1. «Hemeroteca CDMAE - David Pintó, director teatral».
  2. 2,0 2,1 «‘El Despertar de la Primavera’ y su contenido transgresor, en el escenario por segunda vez en Barcelona» (en castellà), 02-07-2019. [Consulta: 12 juliol 2020].
  3. Ràdio, Catalunya. «Protagonistes: David Pintó, multitasking musical». [Consulta: 12 juliol 2020].
  4. NacióManresa. «Vint anys d'El Galliner o com fer que els somnis es facin realitat | NacióManresa». [Consulta: 12 juliol 2020].
  5. País, Ediciones El «Roseland Musical celebra 20 años con el espectáculo 'El país sense nom'» (en castellà). El País [Madrid], 02-05-2002. ISSN: 1134-6582.
  6. «ELS CUBANOS | La Cubana». [Consulta: 12 juliol 2020].
  7. «John i Jen». [Consulta: 12 juliol 2020].
  8. «La XIII edició dels Premis Butaca se celebrarà a Mataró». [Consulta: 12 juliol 2020].
  9. TV3. «"Mares i filles". Círcol Maldà. Barcelona». [Consulta: 12 juliol 2020].
  10. «A la burgesa» (en castellà). [Consulta: 12 juliol 2020].
  11. «Regió 7: Dues obres de David Pintó aspiren als Butaca».
  12. «El Versus explora les emocions extremes de dos personatges solitaris», 09-12-2009. [Consulta: 22 juliol 2020].
  13. Redacció. «‘Flor de nit' torna a sonar al Paral·lel - 07 febrer 2011». [Consulta: 22 juliol 2020].
  14. 324cat. «La Banda Municipal de Barcelona i Lloll Bertran volen trencar "la barrera entre músics i públic" a 'Bandalismes'», 10-07-2013. [Consulta: 22 juliol 2020].
  15. «El Mag Lari es desdobla en cinc personalitats a ‘Ozom’», 02-12-2015. [Consulta: 22 juliol 2020].
  16. «Regió7: El Diari de la Catalunya Central». [Consulta: 27 agost 2020].
  17. «El Mag Lari celebra les bodes de plata sobre els escenaris amb el muntatge '25 il·lusions' al Condal» (en castellà), 23-11-2017. [Consulta: 22 juliol 2020].
  18. «Adéu a Berlin». [Consulta: 12 juliol 2020].
  19. «Escena Digital». [Consulta: 24 juliol 2020].
  20. 20,0 20,1 «Regió 7: Un manresà a la cort de Dagoll Dagom».
  21. «A l'octubre obre el 'Cabaret' d'Elena Gadel, Ivan Labanda i David Pintó» (en anglès), 24-05-2017. [Consulta: 24 juliol 2020].
  22. «Taquilla_Inversa - Clip Taquilla Inversa 4 d'abril - Entrevista David Pinto per El Llibertí». [Consulta: 24 juliol 2020].
  23. «Torna 'Pel davant... i pel darrera', un vodevil sòlid amb el que ja "hem fet marca"» (en anglès), 12-11-2018. [Consulta: 24 juliol 2020].

Enllaços externs[modifica]