Demòdoc (diàleg)
Aparença
Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató |
Primers diàlegs: |
Apologia – Càrmides – Critó |
Eutífron – Alcibíades I |
Hípias major – Hípias menor |
Ió – Laques – Lisis |
Transitoris i diàlegs mitjans: |
Cràtil – Eutidem – Gòrgias |
Menexen – Menó – Fedó |
Protàgoras – El convit |
Diàlegs mitjans posteriors: |
La República – Fedre |
Parmènides – Teetet |
Últims diàlegs: |
Timeu – Crítias |
El Sofista – El Polític |
Fileb – Lleis |
Obres d'autenticitat dubtosa: |
Axíoc - Alcíone |
Clitofont – Epínomis - Eríxias |
Demòdoc – Cartes – Hiparc |
Minos – Rivals d'amor – Sísif |
Alcibíades II – Tèages |
Demòdoc és un pretès diàleg de Plató. El diàleg existeix i es va incloure en l'edició Stephanus, publicada a Ginebra el 1578. Avui en dia es considera una invenció d'un retòric o sofista.
Sembla ser una combinació de dos treballs separats. La primera part és un monòleg (adreçat a Demòdoc), que argumenta en contra de la decisió col·lectiva. A continuació, figura una trilogia de diàlegs (amb participants anònims) que plantegen tres elements de dubte en contra del sentit comú.[1]
Referències
[modifica]- ↑ John Madison Cooper, D. S. Hutchinson, (1997), Plato, Complete works, page 1699. Hackett Publishing.