Real Club Deportivo de La Coruña

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Deportivo La Coruña)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula club esportiuDeportivo de La Coruña
DeportivoLC.PNG
Nom complet Real Club Deportivo de La Coruña
Àlies Dépor, Blanquiblaus, Herculins,
Turcs, Superdépor, Eurodépor
Fundació 1906
Colors           blau, blanc
País Espanya
Àrea social
Estadi Riazor,
La Corunya, Galícia Flag of Galicia.svg
(34.600 espectadors)
Presidència Flag of Galicia.svg Tino Fernández
Junta tècnica
Esport/disciplina futbol
Entrenador Flag of Spain.svg Cristóbal Parralo
Lliga Primera Divisió
(16è la temporada 2016-17)
Equipament
Equipació
Primer
Equipació
Segon
Equipació
Tercer

Lloc web
http://www.rcdeportivo.es/
Modifica dades a Wikidata

El Real Club Deportivo de La Coruña, popularment conegut com a Deportivo o Dépor, és un club de futbol de la ciutat de la Corunya, a Galícia. Es va fundar el 1906 i juga a Primera Divisió.

Històricament, el club va tenir dues èpoques de gran èxit: una entre 1992 i 1996, l'etapa en la qual es va conéixer com Superdépor, durant la qual va guanyar una Copa del Rei, dues Supercopes d'Espanya i un subcampionat i dos tercers llocs en lliga; i una altra època entre 1999 i 2004, conegut com a Eurodépor, on va aconseguir la seva primera i única lliga, una altra Copa del Rei, una Supercopa, dos subcampionats de lliga i cinc participacions consecutives a la Lliga de Campions, guanyant a equips històrics importants a nivell mundial i assolint dues vegades els quarts de final, i fins i tot una semifinal.

Actualment ocupa el lloc 117è a la classificació mundial de clubs de l'IFFHS[1] (Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol), i el lloc 28è de la classificació històrica del mateix organisme.[2] El 2009, la mateixa organització el col·locava al lloc 171è de la classificació dels 200 millors clubs europeus del segle xx.[3]

Després de 44 temporades a Primera, el club ocupa l'11è lloc a la Classificació històrica de Primera divisió.

Història[modifica]

Primers anys[modifica]

El Dépor l'any 1927

El Club Deportivo de la Sala Calvet es va fundar el 2 de març de 1906 per un grup d'alumnes d'aquest prestigiós gimnàs corunyès propietat de Federico Fernández-Amor Calvet, i el seu primer president va ser Luis Cornide Quiroga.[4] Des de la seva fundació, el Deportivo va mantenir una gran rivalitat amb el Real Club Coruña.[5] El 1909, el club va obtenir el títol de Reial, passant a anomenar-se Real Club Deportivo de la Sala Calvet.[6] El 1910 va jugar la final de la Copa del Rei, disputada a Madrid en format triangular entre el Deportivo, el Barça i l'Español de Madrid.[7] El 1911, el club canvia el seu nom pel de Real Club Deportivo de La Coruña.[6] La rivalitat entre el Deportivo i el Coruña no para d'augmentar i la directiva deportivista decideix no jugar més partits contra el Coruña.[5]

No obstant, el juliol de 1914, els jugadors del Deportivo decideixen unilateralment jugar dos partits contra el Coruña. La directiva no recolza la decisió, provocant que els jugadors abandonin el club i fundin el Deportivo Fútbol Club Auténtico.[5] El 1918, es produeix un acord i els jugadors dissolen el club escindit i tornen a l'estructura del Real Club Deportivo. Durant les següents temporades, el Deportivo participa al Campionat de Galícia, torneig en el qual es va proclamar campió en sis ocasions fins que va ser suprimit el 1940.[8]

Inicis a la Lliga i ascens a Primera[modifica]

El 1929 es va crear el campionat de Lliga i el Deportivo va quedar enquadrat al grup 1 de la Segona divisió, formada per deu equips. En la primera temporada que es va disputar el Dépor va acabar en vuitena posició.[9] Va romandre a la categoria durant deu temporades fins que va aconseguir l'ascens a Primera divisió a la temporada 1940/41.[10] L'any anterior ja havia sigut campió del seu grup a Segona però no havia superat el partit de promoció d'ascens contra el Celta de Vigo (1-0).[11] En el seu debut a Primera l'equip va acabar quart, destacant les victòries contra el Real Madrid (1-0), el Celta de Vigo (4-0) i el FC Barcelona (1-0).[12] El seu porter, Juan Acuña, va ser el menys golejat de la competició, fet que es va produir també la temporada següent.[13]

La inauguració del nou Estadi de Riazor, el 1944 contra el València CF,[14] va ser el preludi del descens del club a Segona. Després de diversos ascensos i descensos, el Deportivo va assolir el seu primer subcampionat de lliga a Primera divisió la temporada 1949-50, en la qual l'Atlético de Madrid es va proclamar campió amb només un punt més que l'equip corunyès.[15] En els anys següents, el Deportivo va mantenir la categoria amb tranquil·litat. El 1951 l'equip va fitxar els argentins Corcuera i Oswaldo, que juntament amb Franco, Moll i Tino, van formar la davantera coneguda com "Orquestra Canaro", que marcaria 64 gols en 30 partits a la temporada 1950-51.[16] El club va romandre a Primera fins a la temporada 1956-57. A la temporada 1961-62 va recuperar la categoria i tot i el bon inici de campanya, guanyant el Trofeu Teresa Herrera a un Benfica que era el vigent campió d'Europa, l'equip va baixar de categoria. Des d'aquell moment, l'equip va agafar la fama d'equip "ascensor" pels seus continus ascensos i descensos. Només a la temporada 1968-69 va aconseguir mantenir-se durant dos anys consecutius a la màxima categoria.

Els pitjors anys[modifica]

Escultura d'Arsenio Iglesias al costat de l'estadi de Riazor.

El 30 de desembre de 1970, amb l'equip a Segona, va arribar a la banqueta Arsenio Iglesias.[17] Sota la seva direcció l'equip va pujar de nou a Primera, després d'acabar en tercera posició. Arsenio va aconseguir mantenir l'equip a Primera dues temporades.[18] Després del descens, Arsenio va marxar a l'Hèrcules CF[18] i el Deportivo no va tornar a jugar a Primera fins 18 anys més tard.

La temporada següent l'equip va tocar fons baixant a Tercera divisió després de perdre 2-0 al camp del Barakaldo CF el 26 de maig de 1974. El descens va provocar la dimissió del president, Manuel Sánchez Candamio, que havia sigut molt criticat per la seva gestió.[19] El pas per Tercera només va durar una temporada i amb José Antonio Irulegui l'equip es va proclamar campió i va tornar a Segona.[17] A la temporada de retorn a la categoria de plata, el Deportivo va acabar cinquè. Des de llavors va començar una davallada que el va portar a la temporada 1979-80, després de cinc campanyes a Segona, a baixar a la Segona B, categoria creada recentment. Només hi va jugar una temporada i després d'acabar en segona posició va pujar de nou a Segona juntament amb el Celta de Vigo.[6] Després de l'ascens van venir deu temporades consecutives a la divisió de plata.

No obstant, la situació econòmica del club, amb un deute que no parava de créixer des de feia anys i que assolia els 600 milions de pesetes, era complicada. D'altra banda, els resultats esportius no acompanyaven i la temporada 1987-88 l'equip va estar a punt de baixar de nou a Segona B, aconseguint la permanència a l'última jornada.[20] En aquell moment es va produir un punt d'inflexió a la història del Deportivo, amb l'elecció d'Augusto César Lendoiro com a president en una assemblea celebrada el 13 de juny de 1988 al Col·legi dels Salesians.[6][20] Lendoiro va donar els primers passos per portar l'equip a l'èxit, modernitzant la institució i fitxant jugadors de pes que van fer augmentar el nivell de l'equip.[6] La tornada d'Arsenio Iglesias i la recuperació econòmica van portar l'equip a la segona posició l'any 1991, tornant a Primera divisió després de gairebé dues dècades.[20] L'equip passaria llavors de ser un equip ascensor i proper a la desaparició, a un equip que anys més tard estaria al nivell dels millors d'Europa.

El Superdépor[modifica]

El brasiler Bebeto va ser un símbol del Superdépor.

Després d'una temporada de transició dirigida per Marco Antonio Boronat, que va ser substituït per Arsenio Iglesias per salvar l'equip del descens, a la temporada 1992-92 el club es va veure obligat a convertir-se en societat anònima esportiva. El club va dissenyar un model d'accions econòmicament assolibles i va primar els petits accionistes respecte els grans. Amb l'objectiu de no patir per salvar la categoria el club va fitxar els brasilers Bebeto i Mauro Silva i la seva tercera posició a la Lliga aquella temporada amb un bon joc va suposar el naixement de l'anomenat "Superdépor". Aquell tercer lloc va permetre a l'equip corunyès la seva primera classificació per a la Copa de la UEFA.[21][22] Aquella temporada Bebeto va ser el màxim golejador amb 29 gols, convertint-se en el primer deportivista en conquerir el Trofeu Pichichi.[23]

La temporada 1993-94 es va iniciar amb el debut del Dépor a la Copa de la UEFA a Dinamarca contra l'Aalborg BK, al que va superar per un 5-1 global. A la segona ronda va eliminar a l'Aston Villa, subcampió de la Premier League, per un global de 2-1. Finalment va caure a vuitens de final contra l'Eintracht Frankfurt alemany després de perdre els dos partits per 1-0.[24][25] A la Lliga, el Deportivo va estar a punt de proclamar-se campió, després de mantenir-se al capdavant de la classificació durant la major part de la temporada. No obstant, l'última jornada el serbi Djukic va fallar un penal a l'últim minut del partit contra el València CF, que li va donar el títol al FC Barcelona, empatat a punts amb els herculins.[26] A més, aquella temporada el Dépor va aconseguir el Trofeu Zamora amb Francisco Liaño, i és encara el millor equip defensiu de la història de la Lliga encaixant només 18 gols en 38 jornades, amb una mitjana de 0,474 gols per partit.[27][28]

La temporada 1994-95 l'equip va acabar novament en segona posició a la Lliga i va arribar als vuitens de final de la Copa de la UEFA, on va caure eliminat pel Borussia Dortmund alemany. No obstant, el major èxit de la temporada va ser la consecució del primer títol de la història del Deportivo a nivell estatal, la Copa del Rei. L'equip va superar a Madrid al València CF per 2-1, en un partit que es va haver de suspendre a causa de la intensa pluja que va inundar l'estadi Santiago Bernabéu en els últims minuts i que es va reprendre uns dies després.[26] Els autors dels gols de la final van ser Manjarín i Alfredo, en un equip on també jugaven Donato, Fran, Bebeto, Julio Salinas, Mauro Silva o Paco Jémez.[29]

Abans de començar la temporada 1995-96 Arsenio va decidir retirar-se i va ser substituït pel gal·lès John Benjamin Toshack. La temporada va començar amb un nou títol, la Supercopa d'Espanya després de superar el Reial Madrid a doble partit. A més, el Dépor va arribar a les semifinals de la Recopa d'Europa, on va ser eliminat pel Paris Saint Germain,[26] que aconseguiria el títol, per un doble 0-1.[30] A la Lliga l'equip va acabar novè i Bebeto va decidir fitxar pel Flamengo brasiler. La temporada 1996-97 van arribar nous fitxatges estrangers com Rivaldo, Naybet o Songo'o amb els quals el Deportivo va acabar en tercera posició a la Lliga. A l'inici del campionat va batre tots els seus rècords, amb 17 jornades imbatut. No obstant, una mala ratxa de resultats va provocar la sortida de Toshack, que va ser substituït pel brasiler Carlos Alberto Silva.[26]

La 1997-98, malgrat l'arribada de reforços com Djalminha o Luizão, va ser una mala temporada per l'equip, que va veure com el Barça comprava Rivaldo a pocs dies de l'inici de la Lliga, després de pagar la clàusula de 4.000 milions. L'equip va acabar 12è a la lliga i va ser eliminat de la Copa de la UEFA a la primera ronda per l'AJ Auxerre francès (2-1 i 0-0).[26][31]

L'Eurodépor[modifica]

Darrers anys[modifica]

Històricament ha estat un equip modest que ha combinat temporades a Primera i Segona divisió. Però a partir de la seva conversió en Societat Anònima Esportiva el 1992 i gràcies a una important injecció econòmica del seu president Augusto César Lendoiro el club ha experimentat un gran creixement fins a portar-lo a primera línia del panorama futbolístic espanyol, guanyant en aquest període, una Lliga, dues Copes del Rei, tres Supercopes i cinc participacions consecutives a la Lliga de Campions. En aquest període ha estat conegut com a Superdépor i Eurodépor, degut als títols aconseguits i les contínues classificacions per disputar competicions europees.

Escut[modifica]

L'escut oficial del club consisteix en un cinturó d'home que rodeja el penó morat de la Sala Calvet i la bandera de Galícia. La corona Reial apareix al centre del penó i sobre l'escut. La tipografia oficial de l'escut és Futura Condensed Extrabold.[32]

Actualment el patrocinador oficial és Estrella Galicia i l'equipació pertany a Lotto, havent passat per l'equip equipacions de grans empreses com Umbro, Adidas o Joma.

Himne[modifica]

Encara que el Deportivo tenia un himne tradicional més antic que l'actual, del 1924 de Maximiliano Smarvanoff, l'aparició del Superdépor i la imatge de renovació del club van portar a la directiva a substituir l'himne històric per un més modern, compost pel grup corunyès Cacahué. Aquest himne, en estil rock, seria versionat posteriorment per l'Orquestra Simfònica de Galícia. L'any 2006, la banda del camió va compondre l'himne del centenari, que incloïa els noms de grans figures que han passat pel club.

La lletra de l'himne és:

"Y digo Deportivo, vamos a ganar este partido Y digo de Primera el Deportivo es directivo Vivo- Vivo- Vivo

Vamos a ganar, la afición os va a apoyar Y vamos a gritar y acompañar Pero no hagáis el canel Que no nos tomen el pelo, pelo... Y digo Deportivo vamos a ganar este partido Y digo de Europa, el Deportivo es directivo Vivo - Vivo- Vivo

Y digo Deportivo, vamos a ganar este partido Y digo Deportivo, vamos a ganar este partido Y digo Deportivo, vamos a ganar este partido De el mundo el Deportivo es directivo Vivo - Vivo - Vivo"

Uniforme[modifica]

  • Uniforme titular: Samarreta a franges verticals blaves i blanques, pantalons blaus amb ratlla blanca, i mitges blaves.
  • Uniforme alternatiu: Samarreta negra amb detalls vermells, pantalons negres amb ratlla vermella, i mitges negres.
  • Tercer uniforme: Samarreta blanca amb detalls blaus, pantalons blancs amb ratlla blava, i mitges blanques.

Estadi[modifica]

Interior de l'estadi
Article principal: Estadi Municipal de Riazor

El Deportivo disputa els seus partits com a local a l'estadi de Riazor, situat a la vora de la platja del mateix nom, a la ciutat de la Corunya. Té una capacitat per 34.600 espectadors i es va inaugurar l'any 1944. L'estadi ha patit dues remodelacions importants, el 1982 amb motiu de la Copa Mundial de futbol, i l'última el 1996.

El Deportivo ha tingut dues etapes de gran afluència de seguidors a Riazor. La primera d'elles entre els anys 1992 i 1997 on l'entrada mitjana era de 25.000 espectadors per una capacitat de 29.000. L'altra etapa correspon a la franja entre els anys 2000 i 2004, en la qual la mitjana se situava vora els 30.000 respecte als 35.000 espectadors totals. Actualment, l'assistència supera lleugerament la meitat de la capacitat, rondant els 18.000 a 20.000 espectadors.

Altres instal·lacions importants són O Mundo do Fútbol, nom amb què es coneix la ciutat esportiva del Deportivo situada a Abegondo, la DeporTienda, la DeporClínica, el Playa Club i el gimnàs Zonafit.

Estadístiques[modifica]

Equip l'any 2008

A Primera Divisió[modifica]

  • Partits jugats: 1340.
  • Victòries: 522.
  • Empats: 324.
  • Derrotes a 1a : 494.
  • Millor posició: 1r (temporada 1999-00)
  • Pitjor posició: 17è (temporades 1972-73 i 1991-92)
  • Posició més repetida: 2n en 5 ocasions, 14è en 5 ocasions
  • Millor ratxa sense perdre: 22 partits (jornada 27a 1993-94 a jornada 10a 1994-95)
  • Millor ratxa sense perdre en una mateixa temporada: 17 partits (jornades 1a-17a 1996-97)
  • Major victòria com a local a la Lliga
5 de novembre de 1950 Deportivo 11–1 UE Lleida Estadi Estadi de Riazor, (La Corunya)


  • Major victòria com a visitant a la Lliga
18 de març de 1995 Albacete Balompié 2–8 Deportivo Estadi Estadi Carlos Belmonte, (Albacete)


  • Major derrota com a local a la Lliga
20 de març de 1999 Deportivo 0–7 FC Barcelona Estadi Estadi de Riazor, (La Corunya)


  • Major derrota com a visitant a la Lliga
19 de març de 1944 RCD Espanyol 7–0 Deportivo Estadi Estadi de Sarrià, (Barcelona)


Palmarès[modifica]

Partit de Copa de la UEFA entre el Deportivo i el Lech Poznań, el 2008.

Torneigs gallecs[modifica]

Torneigs espanyols[modifica]

Altres torneigs[modifica]

Torneigs internacionals[modifica]

Plantilla[modifica]

Plantilla actual[modifica]

A data 31 agost 2017[33]
Núm. Nac. Posició Jugador
1 Flag of Poland.svg POR Przemysław Tytoń
2 Flag of Spain.svg DEF Juanfran
3 Flag of Spain.svg DEF Fernando Navarro
4 Flag of Spain.svg DEF Saúl
5 Flag of Spain.svg MIG Pedro Mosquera (capità)
6 Flag of Spain.svg DEF Raúl Albentosa
7 Flag of Spain.svg DAV Lucas Pérez (cedit per l'Arsenal FC)
8 Flag of Turkey.svg MIG Emre Çolak
9 Flag of Argentina.svg MIG Fede Cartabia
10 Flag of Romania.svg DAV Florin Andone
11 Flag of Catalonia.svg MIG Carles Gil (cedit per l'Aston Villa FC)
12 Flag of Brazil.svg DEF Sidnei
13 Flag of Spain.svg POR Rubén
Núm. Nac Posició Jugador
14 Flag of Spain.svg DEF Alejandro Arribas
15 Flag of Spain.svg DAV Adrián López (cedit pel FC Porto)
16 Flag of Portugal.svg DEF Luisinho
17 Flag of Uruguay.svg MIG Federico Valverde (cedit pel Real Madrid CF)
18 Flag of Belgium.svg MIG Zakaria Bakkali (cedit pel València CF)
19 Flag of Spain.svg MIG Borja Valle
20 Flag of Brazil.svg MIG Guilherme
21 Flag of Portugal.svg MIG Bruno Gama
22 Flag of Costa Rica.svg MIG Celso Borges
23 Flag of Catalonia.svg DEF Gerard Valentín
24 Flag of Switzerland.svg DEF Fabian Schär
25 Flag of Romania.svg POR Costel Pantilimon (cedit pel Watford FC)
26 Flag of Nigeria.svg POR Francis Uzoho

Jugadors destacats[modifica]

Distincions individuals a futbolistes[modifica]

Pitxitxis[modifica]

Temporada Jugador Gols Notes
1992-93 Flag of Brazil.svg Bebeto 29
2001-02 Flag of Spain.svg Diego Tristán 21
2002-03 Flag of the Netherlands.svg Roy Makaay 29 Bota d'Or


Zamores[modifica]

Temporada Jugador Partits Gols Coeficient Notes
1941-42 Flag of Galicia.svg Juan Acuña 26 37 1.42
1942-43 Flag of Galicia.svg Juan Acuña 25 31 1.24
1949-50 Flag of Galicia.svg Juan Acuña 22 29 1.31
1950-51 Flag of Galicia.svg Juan Acuña 26 36 1.38
1953-54 Flag of Galicia.svg Juan Ignacio Otero 25 35 1.40
1992-93 Flag of Spain.svg Francisco Liaño 37 31 0.83 Igualat amb Santiago Cañizares
1993-94 Flag of Spain.svg Francisco Liaño 38 18 0.47 Coeficient històric més baix
1996-97 Flag of Cameroon.svg Jacques Songo'o 37 28 0.76


Bota d'Or[modifica]

Premis Don Balón[modifica]

Golejadors històrics per temporades[modifica]

Entrenadors[modifica]

Els últims entrenadors del Deportivo han estat:

Presidents[modifica]

El Deportivo ha tingut un total de 42 presidents al llarg de la seva història. El primer d'ells va ser Luis Cornide Quiroga i l'actual és Tino Fernández, que va accedir a aquesta posició el 21 de gener de 2014 substituint a Augusto César Lendoiro, que va ocupar el càrrec durant 25 anys.

Equip filial[modifica]

L'equip filial del Deportivo és el Deportivo de La Coruña B, fundat el 1953. Tradicionalmente se l'anomena també Fabril, perquè es va fundar sobre l'equip corunyès d'aquest nom, que fou filial del Deportivo. Molts dels actuals jugadors del primer equip han sortit del Fabril.

Actualment juga a la Tercera Divisió, tot i que ha jugat diverses temporades a la Segona Divisió B, arribant a disputar tres promocions d'ascens a Segona, a les quals va caure eliminat.

Referències[modifica]

  1. Classificació de l'IFFHS, consultada el 17-09-09.
  2. Rànquing de l'IFFHS, consultat el 17-09-09.
  3. El club del segle a Europa
  4. «Los orígenes» (en castellà). RC Deportivo. [Consulta: 15 abril 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Rivalidades de otra época» (en castellà). riazor.org. [Consulta: 16 abril 2016].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Historial del Real Club Deportivo de La Coruña, S.A.D.» (en castellà). lafutbolteca.com. [Consulta: 16 abril 2016].
  7. «Las 25 Copas del Rey del FC Barcelona» (en castellà), 18-05-2012. [Consulta: 16 abril 2016].
  8. «Spain - List of Champions of Galicia» (en anglès). rsssf.com. [Consulta: 16 abril 2016].
  9. «Nace la liga» (en castellà). RC Deportivo. [Consulta: 16 abril 2016].
  10. «Los años cuarenta» (en castellà). RC Deportivo. [Consulta: 16 abril 2016].
  11. «Spain, Final Tables 1939-1949» (en anglès). rsssf.com. [Consulta: 19 abril 2016].
  12. «Spain, Final Tables 1939-1949» (en anglès). rsssf.com. [Consulta: 19 abril 2016].
  13. «Acuña: Juan Acuña Naya» (en castellà). bdfutbol.com. [Consulta: 19 abril 2016].
  14. «Un viaje desde el Corralón de A Gaiteira» (en anglès). riazor.org. [Consulta: 19 abril 2016].
  15. «Spain, Final Tables 1949-1959» (en anglès). rsssf.com. [Consulta: 19 abril 2016].
  16. «Los años cincuenta - década de oro» (en castellà). RC Deportivo. [Consulta: 6 maig 2016].
  17. 17,0 17,1 «Años setenta - los peores años» (en castellà). RC Deportivo. [Consulta: 21 maig 2016].
  18. 18,0 18,1 «Arsenio Iglesias: Arsenio Iglesias Pardo» (en castellà). bdfutbol.com. [Consulta: 22 maig 2016].
  19. «Un año en lo más bajo» (en castellà). riazor.org, 26-12-2013. [Consulta: 22 maig 2016].
  20. 20,0 20,1 20,2 «Los años 80» (en castellà). RC Deportivo. [Consulta: 30 maig 2016].
  21. «Los noventa: Real Club Deportivo de La Coruña SAD» (en castellà). [Consulta: 31 maig 2016].
  22. «Copa del Rey 1992-93» (en castellà). [Consulta: 31 maig 2016].
  23. «TODOS LOS PICHICHIS DE LA LIGA ESPAÑOLA DESDE 1928» (en castellà). [Consulta: 31 maig 2016].
  24. «RC Deportivo La Coruña 1993-94» (en castellà). [Consulta: 31 maig 2016].
  25. «England 1992/93» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2016].
  26. 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 «En Europa» (en castellà). RCD A Coruña. [Consulta: 31 maig 2016].
  27. «TODOS LOS ZAMORAS DE LA LIGA ESPAÑOLA DESDE 1958» (en castellà). webprincipal.com. [Consulta: 31 maig 2016].
  28. «1ª División Temporada 1993 / 94» (en anglès). LaFutbolteca.com. [Consulta: 17 juny 2016].
  29. «Copa del Rey 1994-95» (en castellà). linguasport.com. [Consulta: 17 juny 2016].
  30. «Cup Winners' Cup 1995-96» (en anglès). rsssf.com. [Consulta: 17 juny 2016].
  31. «1997/98 Matches. First round» (en anglès). UEFA. [Consulta: 17 juny 2016].
  32. http://www.canaldeportivo.com/club/entidad/identidad.html (en castellà)
  33. «Dorsales en la temporada 2016–2017» (en castellà). Deportivo de La Coruña, 31-08-2016.
  34. 34,0 34,1 [enllaç sense format] http://www.rsssf.com/miscellaneous/spanpoy.html
  35. No va arribar a començar la temporada
  36. «El Deportivo destitueix Fernando Vázquez, l'entrenador que ha retornat l'equip a la Lliga BBVA». 324.cat, 11-07-2014. [Consulta: 11 juliol 2014].
  37. «Víctor Fernández es farà càrrec del Deportivo en substitució de Fernando Vázquez». 324.cat. [Consulta: 11 juliol 2014].
  38. «Víctor Sánchez serà el nou entrenador del Deportivo després de la destitució de Víctor Fernández». ccma.cat. [Consulta: 10 abril 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Real Club Deportivo de La Coruña Modifica l'enllaç a Wikidata