Duixanbe

Duixanbe
	Душанбе (tg)
	;
Epònim	dilluns
Localització
	38° 34′ 23″ N, 68° 47′ 11″ E / 38.5731°N,68.7864°E
Estat	Tadjikistan
Capital de	Emirat de Bukharà (1921–1921); Basmatxi (1922–1922); República Socialista Soviètica Autònoma del Tadjikistan (1924–1929); República Socialista Soviètica del Tadjikistan (1929–1991); Tadjikistan (1991–)
Població humana
Total	863.400 (2020)
• Densitat	6.929,37 hab./km²
Geografia
Superfície	124.600.000 m²
Banyat per	Kofarnihon River (en)
Altitud	706 m
Dades històriques
Creació	segle XVII
Organització política
• Alcalde	Rustam Emomali
Identificador descriptiu
Codi postal	734000
Fus horari	UTC+05:00
Prefix telefònic	37
ISO 3166-2	TJ-DU
Altres
Lloc web	dushanbe.tj

Duixanbe (en tadjik: Душанбе; abans Diuixambe i Stalinabad), amb una població de 524.000 habitants, és la capital del Tadjikistan. El nom prové de la paraula tadjik per a referir-se al dilluns (du "dos" + xamba o xanbe "dia", lit. "dia dos"), etimologia que al·ludeix al fet que s'hi celebrava un mercat els dilluns.

Història[modifica]

Encara que existeixen restes arqueològiques que es remunten al segle v aC, Duixanbe va ser un petit poblat fins fa uns 80 anys. El 1920, l'últim emir de Bukharà es va refugiar a Duixanbe després de ser derrocat per la revolució bolxevic. L'emir va fugir a l'Afganistan després que l'Exèrcit Roig conquistés la zona l'any següent. La ciutat va ser presa per Enver Pasha el 1922 i fou el quarter general d'Ibrahim Bek, un líder tadjik que va lluitar contra els bolxevics en la revolta basmatxi.

Amb la victòria de l'Exèrcit Roig i l'arribada del ferrocarril el 1929, la ciutat es va convertir en capital de la República Socialista Soviètica del Tadjikistan. El seu nom va canviar pel de Stalinabad, en homenatge a Stalin, fins al 1961. Els soviètics van transformar l'àrea fins a convertir-la en un centre de producció de cotó i seda, i reallotjaren a la ciutat milers de persones provinents d'altres repúbliques de la Unió Soviètica. La població també es va incrementar a causa dels milers de tadjiks ètnics que van emigrar al Tadjikistan després del pas de Bukharà i Samarcanda a la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan. Durant el període soviètic Duixanbe va ser una ciutat tranquil·la i relativament pròspera, seu d'una universitat i de l'Acadèmia Tadjik de Ciències.

El 1990 es van produir diversos disturbis, després de descobrir-se els plans per a reallotjar desenes de milers de refugiats armenis, fet que va encoratjar el sentiment nacionalista local. La ciutat va quedar molt danyada com a resultat de la Guerra Civil del Tadjikistan (1992-1997), que es va produir poc després de la independència.

Economia[modifica]

Pròximes a Duixanbe es troben diverses mines de carbó, plom i arsènic. Duixanbe és un important centre tèxtil, principalment a causa del cotó, encara que també produïx seda, maquinària, electrodomèstics, objectes de cuir, components per a tractors i alimentació.