Ecbatana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ecbatana o Echbatana fou la capital de l'Imperi Mede, capital d'estiu dels perses Aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida. És a les muntanyes Zagros, i prop de les muntanyes Mosaalla, Tell Hagmatana i Sang-e-sar i del riu Alushjerd. Antigament es deia Hamgmatana (elamita: Agmadana, acadi: Agamatanu) que voldria dir "lloc de reunió" (l'elamita "terra de medes seria Halmatana). Els grecs li deien Ekbatana o Agbatana i els romans Ecbatana. A la Bíblia s'esmenta amb el nom arameu Ahameta. En armeni era Ahamatan o Hamatan i també Ekbatan.

Abdadana fou un territori que existia al temps del Imperi neo-assiri. Probablement era un nom cassita amb població d'aquest origen. Correspon a la moderna Hamadan i clàssica Ecbatana. S'esmenta per primer cop en una tauleta de bronze datada al segle IX o X aC (o fins i tot abans segons alguns erudits). A la inscripció de Salmanasar III (segona meitat del segle IX aC) s'assenyala que el territori estava situat al sud-est de Parsua i al nord-est de Bit-Hamban i que va rebre cavalls i altres tributs d'Abdadana. Adadnirari III (810-783 aC) declara en una estela que havia conquerit el territori que situa entre Allabria (un regne situat al sud de Manna, és a dir bastant al sud del llac Urmia, just tocant a Karallu) i Nairi (Armènia) en la seva campanya del 802 aC. A la segona part del segle següent apareix ja esmentat com Bit-Abdadani i el seu príncep s'esmenta amb el nom accadi de Mannu-kima-sabe el 744 aC any en què Tiglat-pileser III va conquerir Kitpattia, una ciutat que pertanyia a Bit Abdabani. En la inscripció del mateix rei del 728 aC el territori és esmentat com una província assíria junt amb Namar, Bit-Hamban, Parsu, Bit-Zatti i altres, però el 716 aC Sargon II l'esmenta en la seva vuitena campanya i diu que va pagar tribut igual que Namar, Sangibutu, i el país dels "poderosos medes" .[1]

Segons Heròdot, Ecbatana fou capital dels medes des del voltant del 750 aC. Deioces fou elegit rei en aquesta ciutat. La ciutat fou capturada per Cirus II que va derrotar a Astiages vers el 549 aC i es va emportar els tresors a Anshan. La ciutat fou declarada capital d'estiu de la dinastia i tenia probablement l'arxiu reial. Plini diu que la ciutat era governada pels maghs (mags = sacerdots). Darius I es va fer fort a Ecbatana durant la revolta del pretendent mede Fravartes o Fraortes i quan fou capturat fou portat a la ciutat i va ser mutilat i executat (521 aC). Artaxerxes II va erigir una estàtua de Anahita o Anauhed a la ciutat, però també a altres grans ciutats de l'imperi. El palau reial és descrit per Polibi.

Alexandre el gran va entrar a Pèrsia el 331 aC i va visitar Ecbatana per dues vegades: la primera el 330 aC quan des de Persèpolis va marxar en persecució de Darius III cap Ecbatana on va capturar el tresor reial; el seu lloctinent Parmeni es va quedar a la ciutat per supervisar les comunicacions però fou aviat assassinat per ordre d'Alexandre; el tresor va restar a la ciutat. La segona vegada fou el 334 aC i en aquella ocasió hi va morir el seu íntim amic Hefaestion. Les muralles de la ciutadella foren demolides (la ciutat no tenia muralles exteriors).

El 328 aC Alexandre va substituir a Oxydates, sàtrapa de Mèdia, per Atròpat, general i probablement governador també de Mèdia. El 320 aC a la reunió de Triparadiso, Ecbatana i la Mèdia del sud fou donada al general Peithon. Un temps després Peithon fou executat per Antígon i substituït per Orontobates, que era iranià (vers 316) però potser la seu de la satrapia s'havia traslladat a Asadabad, a l'oest del Halvand (Alvand).

El 305 aC la ciutat fou dominada per Seleuc I Nicàtor que la va conservar després del 301 aC. Antíoc IV Epiphanius (175 aC-164 aC) li va canviar el nom a Epifània. Vers aquesta època fou nomenat sàtrapa Timarc de Milet que es va rebel·lar contra Demetri I (161 aC-150 aC) i va emetre moneda a la ciutat. També Demetri I de Bactriana i Alexandre Balas (150 aC-148 aC) i van emetre moneda.

El 149 o 148 aC era sàtrapa el grec Cleomenes. Després d'aquesta data, entre 147 i 140 aC els parts van ocupar la regió. Els parts van mantenir Ecbatana com a capital d'estiu. El 130 aC la contraofensiva d'Antíoc VII es va parar a Ecbatana. Des el 87 aC la regió va quedar oberta a la influència d'Armènia que va durar fins al 69 aC.

El 226 fou ocupada pels sassànides junt amb tota la Mèdia i l'Atropatene. Sembla que fou utilitzada com a capital d'estiu però les evidencies manquen.

El 642 fou ocupada pels musulmans i des llavors es coneix com Hamadan.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. E. Herzfeld, The Persian Empire, Wiesbaden, 1968
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ecbatana

Coord.: 34° 48′ 23.4″ N, 48° 30′ 58.49″ E / 34.806500,48.5162472