Eduardo Martínez del Campo y Acosta
Martínez del Campo, retratat per Kaulak vers 1909.. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 octubre 1840 Belorado (província de Burgos) |
Mort | 11 abril 1911 (70 anys) Madrid |
Ministre de Gràcia i Justícia | |
21 d'octubre de 1909 – 9 de febrer de 1910 | |
President del Tribunal Suprem d'Espanya | |
1901 – 1909 | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Diplomàtic |
Ocupador | Tribunal Suprem d'Espanya |
Partit | Liberal |
Família | |
Parella | Eugenia Montero Villegas |
Eduardo Martínez del Campo y Acosta (Belorado, 13 d'octubre de 1840 - Madrid, 11 d'abril de 1911) va ser un advocat i polític espanyol, ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.
Biografia
[modifica]Nascut a Belorado el 13 d'octubre de 1840, es va convertir en diputat en el Congrés en resultar escollit per la circumscripció de Burgos a les eleccions generals espanyoles de 1886.[1] En 1891 passa al Senat en representació de Burgos fins que en 1900 va ser nomenat senador vitalici.[2]
Va ser ministre de Gracia i Justícia entre el 21 d'octubre de 1909 i el 9 de febrer de 1910[3] en un gabinet que presidí Segismundo Moret.
En 1891 accedeix al Tribunal Suprem d'Espanya com a magistrat, arribant a ser el seu president entre 1901 i 1909.
La seva filla María Eugenia Martínez del Campo i Montero Ríos va contreure matrimoni amb Juan Yagüe Blanco el 8 de maig de 1926.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 4 juliol 2015].
- ↑ Diario de Burgos, Boda del Comandante Yagúe con una burgalesa, 10 de maig, de 1926
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Juan Armada y Losada |
Ministre de Gràcia i Justícia 1909 - 1910 |
Succeït per: Trinitario Ruiz Valarino |
Precedit per: Santos de Isasa y Valseca |
President del Tribunal Suprem d'Espanya 1901-1909 |
Succeït per: José de Aldecoa y Villasante |