Eduardo Ortega y Gasset

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduardo Ortega y Gasset
Eduardo Ortega y Gasset.JPG
Biografia
Naixement 1882
Mort 1964 (81/82 anys)
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
4 de maig de 1910 – 15 de setembre de 1923
- →
Circumscripció Coín
Escudo de la Provincia de Madrid hasta 1983.svg  Governador civil de Madrid
15 d'abril de 1931 – 4 de juny de 1931
Escudo de la Segunda República Española.svg  Diputat a les Corts de la República
7 de juliol de 1931 – 8 d'octubre de 1933
Circumscripció Ciudad Real
Activitat
Ocupació Advocat i polític
Modifica les dades a Wikidata

Eduardo Ortega y Gasset (Madrid, 1882 - Veneçuela, 1964) va ser un advocat polític republicà espanyol, germà major del filòsof, professor i escriptor José Ortega y Gasset.

Havia estat diputat del Partit Liberal Fusionista pel districte de Coín a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.[1] Durant la dictadura de Primo de Rivera va haver d'exiliar-se a França. A Hendaia va dirigir des de desembre de 1928, juntament amb Miguel de Unamuno, la publicació clandestina Hojas Libres, contrària a la dictadura i a la monarquia alfonsina. Després de la seva caiguda, es va decretar una amnistia que li va permetre tornar a Espanya, sent un dels signants, a títol personal, del Pacte de Sant Sebastià. Empresonat a la Presó Model de Madrid amb el Comitè Nacional Revolucionari a conseqüència de la fallida insurrecció de Jaca, va formar part de la candidatura de la Conjunció Republicano-Socialista, com a membre del Partit Republicà Radical Socialista, a l'ajuntament de Madrid en les eleccions municipals espanyoles de 1931, resultant escollit regidor pel districte d'Hospici.

En proclamar-se la República va ser nomenat governador civil de Madrid[2] i més tard va resultar elegit diputat a les Corts Constituents per tres circumscripcions diferents, fent-se càrrec finalment de la de Ciudad Real.

Després de la creació d'Esquerra Radical Socialista per Juan Botella Asensi el juny de 1932 es va integrar en aquest partit,[3] en el qual hi milità durant els anys següents.

Al desembre de 1934 va ser un dels organitzadors de l'equip d'advocats encarregat de defensar als encausats pels fets de la revolució d'octubre de 1934. Després del triomf del Front Popular en 1936, Ortega va ser nomenat Fiscal General de la República (sofrint un atemptat, mitjançant la col·locació d'una bomba a la seva casa, en la primavera de 1936), càrrec del qual va dimitir al novembre de 1937, conseqüència de les tensions sorgides amb dirigents de la CNT, traslladant-se a París, després a Cuba i finalment a Veneçuela, on va morir.

Referències[modifica]

  1. Eduardo Ortega y Gasset a l'Índex Històric de Diputats
  2. Joan SERRALLONGA I URQUIDI, El aparato provincial durante la Segunda República. Los gobernadores civiles, 1931-1939
  3. Cucalón Vela, Diego. «De la oposición al poder: las contradicciones ante el orden público (el PRRS y Angel Galarza». A: Las escalas del pasado : IV Congreso de Historia Local de Aragón, 2003, p. 358-359. ISBN 84-8127-163-2. 

Enllaços externs[modifica]