Eero Järnefelt
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fi) Erik Nikolai Järnefelt 8 novembre 1863 Víborg (Rússia) |
Mort | 15 novembre 1937 (74 anys) Hèlsinki (Finlàndia) |
Sepultura | cementiri de Hietaniemi |
Formació | Acadèmia de Belles Arts |
Activitat | |
Ocupació | pintor |
Ocupador | Universitat de Hèlsinki |
Membre de | |
Gènere | Retrat |
Moviment | Nacionalisme romàntic |
Alumnes | Johannes Gebhard |
Participà en | |
15 maig 1897 | General Art and Industrial Exposition of Stockholm (en) |
Família | |
Cònjuge | Saimi Järnefelt |
Fills | Heikki Järnefelt |
Pares | August Aleksander Järnefelt i Elisabeth Järnefelt |
Germans | Aino Sibelius Arvid Järnefelt Armas Jaernefelt Kasper Järnefelt |
Premis | |
Erik "Eero" Nikolai Järnefelt (8 de novembre de 1863 - 15 de novembre de 1937) va ser un pintor i professor d'art finlandès. És conegut sobretot pels seus retrats i paisatges de la zona al voltant del parc nacional de Koli. Va ser medallista a l'Exposició Universal de París de 1889 i 1900, va ensenyar art a la Universitat de Hèlsinki i va ser president de l'Acadèmia de Belles Arts de Finlàndia.[1][2][3]
Biografia
[modifica]Era fill del general Alexander Järnefelt i de la baronessa Elisabeth Järnefelt (de soltera Clodt von Jürgensburg).[4] Provenia d'una família d'artistes finnòfila de parla sueca d'artistes, escriptors i compositors descendents de l'aristocràcia bàltica.[5] També es van fer coneguts diversos dels seus vuit germans: Kasper (crític literari), Arvid (jutge i escriptor), Armas (compositor i director d'orquestra) i Aino (esposa de Jean Sibelius).[6]
Després de graduar-se en una acadèmia privada, va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Hèlsinki de 1874 a 1878, a l'Acadèmia Imperial de les Arts de 1883 a 1886 (on un dels seus professors era el seu oncle, Mikhail Clodt), i a l'Acadèmia Julian de París de 1886 a 1888, on va estudiar amb Tony Robert-Fleury. Una influència important va ser el naturalisme de Jules Bastien-Lepage.[6]
El 1889 es va casar amb l'actriu Saimi Swan. El 1892, va fer el seu primer viatge als voltants de Koli amb Juhani Aho i la seva dona, la pintora Venny Soldan-Brofeldt.[6] Va quedar impressionat amb el paisatge que hi havia i va continuar visitant-lo regularment fins al 1936.[7]
El 1893, va viatjar a Finlàndia on va dibuixar i fotografiar treballadors agrícoles que van inspirar la seva pintura més famosa, Sota el Jou (Cremant la brossa).[8] Posteriorment, va fer diversos viatges d'estudis a Itàlia el 1894 i a Crimea el 1899. Aquest mateix any, va ajudar a organitzar una exposició internacional a Sant Petersburg, patrocinada per Mir Iskusstva.
El 1901, va construir una casa que va anomenar "Suviranta" (platja d'estiu) a la colònia d'artistes prop del llac Tuusula, dissenyada per Usko Nyström. Hi va viure només fins al 1917 quan es va traslladar a Hèlsinki, però encara és de la propietat i utilitzada per la seva família.[9]
De 1902 a 1928, va ensenyar dibuix a la Universitat de Hèlsinki. Va ser-ne nomenat professor el 1912 i va exercir com a president de l'Acadèmia de Belles Arts de Finlàndia.[6] La seva darrera obra important va ser un retaule per a l'església de Raahe, que va acabar el 1926. El 2013 es va fer una gran retrospectiva, que va incloure diverses obres fins ara desconegudes.
Pintures seleccionades
[modifica]-
Recollidors de baies, 1888
-
Bar de vins francès, 1888 (fi)
-
Bugaderia a la riba del riu, 1889 (fi)
-
Lluna de nit d'estiu Lluna, 1889 (fi)
-
Vaques a la gespa amb fum, 1891 (fi)
-
Saimi al prat, 1892
-
Cap de casa i els masovers, 1893
-
Great Crested Grebe, unknown date
-
Pond Water Crowfoot and Shorestones, 1895 (fi)
-
Falcons al bosc, 1895
-
Ribera del llac amb canyes', 1905 (fi)
-
Noia amb un gos, 1910
-
Estiu florit, 1918
-
En una tempesta amb Jesús, 1926
[b]
-
fi, 1890
-
Jean Sibelius, 1892
-
Larin Paraske, 1893
-
Portrait of the Artist's Son, 1897
(fi (1891–1963)) -
Nelma, 1899
(fi) -
Leena, 1903
(Leena Järnefelt (1897–1991)) -
Tekla Hultin, 1905
-
Aino Sibelius, 1908
-
Juho Kusti Paasikivi, 1931
-
Pehr Evind Svinhufvud, 1933
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Konttinen, Riitta. «Järnefelt, Eero (1863 - 1937)». Kansallisbiografia, 20-04-2016. [Consulta: 22 agost 2020].
- ↑ , 03-09-2019 [Consulta: 22 agost 2020].
- ↑ «Elämäkerta Eero Järnefelt 1863–1937». Eero Järnefeltin seura r.y.. [Consulta: 22 agost 2020].
- ↑ Biography and appreciation Arxivat 2003-02-27 a Wayback Machine. @ Kultakausi.
- ↑ Sarajas-Korte, Salme. «Järnefelt, Eero». Grove Art Online, 2003. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Brief biography @ Kansallisbiografia.
- ↑ Murphy, Adrian. «Eero Järnefelt, painter of Finnish nature». Europeana, 21-01-2020. [Consulta: 22 agost 2020].
- ↑ "Under The Yoke: The Story of Poverty (and Progress) Behind a Masterpiece" Foundation for Economic Education. Retrieved 2023-05-14.
- ↑ Suviranta Arxivat 2012-07-20 a Wayback Machine. @ Ainola.
- ↑ «Classics on tour: Eero Järnefelt’s Under the Yoke (Burning the Brushwood), 1983». [Consulta: 22 agost 2020].
Bibliografia
[modifica]- Pontus Grate i Nils Göran Hökby, ed. 1880-tal i nordiskt måleri [La dècada de 1880 en la pintura nòrdica] (exh. cat., Estocolm: Nationalmuseum, 1985) ISBN 9789171002822
- Leena Lindqvist (ed. ), Taiteilijan tiellä – Eero Järnefelt 1863–1937 (El camí de l'artista), Otava, 2002 ISBN 951-1-144-66-9
- Marko Toppi (ed. ), Eero ja Saimi Järnefeltin kirjeenvaihtoa ja päiväkirjamerkintöjä 1889–1914 (correspondència i diaris, vol.1), SKS, 2009 ISBN 978-952-222-113-1
- Marko Toppi (ed. ), Vain tosi on pysyväistä. Eero ja Saimi Järnefeltin kirjeenvaihtoa ja päiväkirjamerkintöjä 1915–1944 (correspondència i diaris, vol.2), SKS, 2013 ISBN 978-952-222-399-9 .
- Kirk Varnedoe, ed. Northern Light: Realism and Symbolism in Scandinavian Painting, 1880–1910 (cat. exposició, Nova York, Brooklyn Museum of Art, 1982) ISBN 9780872730946
- Ludwig Wennervirta: Eero Järnefelt, ja hänen aikansa 1863–1937 (Hèlsinki: Otava, 1950)